Smashing Pumpkins bolquen la seva èpica al Primavera Sound

El Primavera Sound no és un festival que es distingeixi per la seva tirada per l'star system del rock, sinó pel cultiu de programacions detallistes, al gust d'una audiència atenta a les delícies alternatives. Per això, el des- embarcament, ahir a la nit, de Smashing Pumpkins va tenir un punt d'elefant que arrasa la terrisseria. La revifada banda de Billy Corgan va desplegar la seva èpica a l'escenari central i va voler deixar clar en tot moment que era l'estrella sense discussió del festival.

Falta un mes i mig per a l'edició de Zeitgeist, el nou disc del grup, que recupera el seu nom tot i mantenir a les seves files només dos titulars, el líder (Corgan) i el bateria (Jimmy Chamberlin). Però el rodatge del nou material va marcar bona part del concert des de la primera cançó de la nit, United States, brindada a un mar de fans que va acollir amb més entusiasme la segona peça, tot un clàssic: Today, del disc Siamese dream (1993).

ROCOSOS I AMPUL.LOSOS

Presidia l'escenari una bandera americana amb alguns retocs estètics, inclòs un cor. El quartet, completat amb Jeff Schroeder (guitarra) i Ginger Reyes (baix), anava vestit de blanc nuclear i amb unes capes que no es veien per aquesta ciutat des de l'últim concert de Yes. Les noves cançons, que van anar gotejant en alternança amb viatges a peces antigues com Zero, Hummer i Bullet with butterfly wings, van sonar amb la barreja de rocositat post-grunge i densitat ampul.losa tan característica del grup.

Van actuar durant una hora i mitja, minutatge generós per tractar-se d'un concert de festival. Però Corgan va voler tocar tots els fronts: també l'acústic, que va oferir, amb la guitarra a coll, recalant en peces com Winterlong i Thirty-three. Després, una remuntada final amb l'èpica de Tonight, tonight, seguida de rescats de Tarantula, Cherub rock i 1979. L'únic bis, Muzzle mellon, va confirmar Mellon collie and the infinite sadness com el disc rei de la nit.

Smashing Pumpkins van protagonitzar una estrena del Primavera Sound amb forta convocatòria popular. A l'espera de xifres oficials de l'organització (que ahir esperava unes 20.000 persones), la simple observació ocular apuntava cap a un augment de públic respecte al 2006. La jornada va tenir altres protagonistes allunyats del gegantisme del grup de Billy Corgan: l'slowcore de Slint, el folk tortuós d'Elvis Perkins i el grunge seminal de Melvins van concentrar abundants mirades.

ARRENCADES DE DIVISME

Notícies relacionades

Jordi Sáez, CEO de la plataforma Clear Channel: "El 60% dels ingressos per anuncis a les marquesines del bus va als ciutadans"

Set candidats competeixen per cinc festivals nocturns al Fòrum

L'organització va respirar tranquil.la després del final d'una operació Smashing Pumpkins precedida per inesperades exigències del grup, que van arribar a posar en perill l'actuació. Primer, Corgan va exigir tancar el cartell del dia, pretensió inviable donat el model del festival. Després, va posar èmfasi que The White Stripes (a qui, en diversos mails, va esmentar com "The Strokes", simulant confondre les dues bandes en una mostra de menyspreu) no actuessin al mateix escenari que ells. Finalment, va reclamar la publicació, a la premsa, d'un anunci on el nom del grup aparegués destacat com a cap de cartell, amb una tipografia més gran que la resta de grups.

Corgan és, en fi, l'home que va acabar amb la paciència de tota una Sharon Osbourne, mànager i esposa d'Ozzy Osbourne, a qui va fitxar breument el 2000. "Declino per raons mèdiques: Corgan em posa malalta", va declarar una dona bregada en el management dels més temibles grups del metal.