L'històric Alexandra reneix per recolzar el cine independent

Antic, deixat, incòmode i poc segur, el cine Alexandra de la rambla de Catalunya, inaugurat el 1949, va estar a un pas del tancament. Però un any d'obres i una inversió d'un milió d'euros l'han convertit, segons els seus propietaris, en el cine tecnològicament més avançat de Barcelona. Situat a la zona més preada de l'Eixample, també és l'únic que s'atreveix amb una arriscada línia de programació que recolza el cine de qualitat europeu, independent i lesopere prime, tot en versió doblada.

La direcció de l'Alexandra ha instaurat sessions matinals amb esmorzar inclòs a cinc euros, sessions nocturnes amb sopar i col.loqui a 25 euros i golfes amb descompte. I hi ha més: ¡no hi ha venedora de crispetes (tot i que sí màquina que les dispensa en bosses) ni gots gegants de coca-cola. La intenció és convertir aquest espai en un lloc agradable per mirar i xerrar de cine.

"Això no ho hem fet per diners, sinó per a la gent a qui li agrada el cine --explica Ramon Colom, propietari del 30% de l'Alexandra i responsable únic de la seva programació, director de la productora Sagrera TV i exdirector de RTVE--. Busquem crear un punt de trobada per a amants del cine. Estem entre un Verdi i un cine comercial. No hi estrenaríem300, però síLos otros. Aquesta serà la nostra identitat".

PUNT DE REUNIÓ

La idea de convertir una cèntrica sala d'exhibició cinematogràfica en un punt de trobada per a cinèfils no és nova a Barcelona. Ho han intentat des del Casablanca, l'altra sala de la ciutat amb una programació de qualitat (en versió original) que no depèn de les grans empreses exhibidores. "Avui dia un cine independent és pura supervivència --opina el programador d'aquestes sales, Alejandro G. Calvo--. És una lluita constant. Si vols un negoci segur, munta una funerària; si et vols arriscar, obre un cine".

Els hàbits del públic estan canviant ràpidament i el Casablanca, com l'Alexandra, intenta adaptar-se proposant una programació més contemporània, més pròxima als festivals i diferent de l'exhibició comercial. "S'estrenen 11 pel.lícules cada cap de setmana i això no va enlloc --continua Calvo--. Sembla que l'espectador hagi de córrer per anar al cine".

Notícies relacionades

"Tenim un model propi"

L’Audiència absol Rubén Guijarro, exalcalde de Badalona

No fa ni mig any que van reobrir quatre de les cinc sales de l'Alexandra (la cinquena encara està en obres) i, de moment, ja han detectat diverses tendències: que a les sessions matinals hi van mares (per això van apostar durant setmanes per projectar a aquesta horaAtlas de geografía humana, una pel.lícula que atrau un públic majoritàriament femení), que l'espectador demana pau i tranquil.litat i que, reduint el preu de la sessió de les 22.00 hores a 5 euros, han triplicat el nombre d'espectadors.

Això de triplicar significa, en la pràctica, passar de 5 a 15 espectadors. "El gran problema del sector de la cinematografia, en concret, és que s'assembla a Chicago --assegura Colom en referència a com de malavingut està el gremi--. La nostra aspiració és que, si aquest cine té una àrea d'influència de 100.000 persones i aquestes persones van a veure pel.lícules tres vegades a l'any, puguem tenir 300.000 espectadors a l'any".