TANCAMENT D'UN ESPAI SIMBÒLIC AL DISTRICTE DE SANT MARTÍ

Una sentència judicial clausura l'ateneu llibertari de la Verneda

L'entitat obrera i anarquista, fundada el 1977, tancarà les portes el 12 de maig

El local pertany al Seguro, que ha guanyat una demanda de desnonament

3
Es llegeix en minuts
ALBERT OLLÉS / BARCELONA

L'ateneu llibertari de la Verneda, pioner del breu però intens ressorgiment del moviment anarquista barceloní durant la transició, tancarà les portes el 12 de maig. El destí ha volgut que aquell dia, coincidint amb el començament de la campanya electoral de les municipals, venci el termini que va donar el jutge per fer efectiu el desallotjament del local que acull aquesta entitat obrera i àcrata des de la seva fundació el 1977.

Els membres de l'ateneu ja han avançat que, malgrat haver litigat durant tres anys amb la Seguretat Social, l'actual propietari, no oferiran més resistència i han anat buidant l'espai al llarg de les últimes setmanes. "Els donarem les claus en mà. La nostra lluita es trasllada a partir d'ara al camp espiritual i romàntic", ironitza amb resignació Francisco Berastegui, portaveu del centre.

El local està ubicat al número 6 del carrer de Julián Besterio, al districte de Sant Martí, i va ser construït a la dècada dels 60 com a equipament social i recreatiu per als habitants dels nous blocs de vivendes d'obrers construïdes a la Verneda i que eren conegudes com les1001 Vivendes del Tèxtil. La propietat de l'edifici va ser, originalment, de la Caixa de Jubilacions i Subsidis Tèxtil, que el va llogar a la Delegació Provincial de Sindicats.

Després de la mort del dictador va passar a mans de la CNT --mitjançant un pacte verbal-- i es va crear l'ateneu, que en els seus estatuts es defineix com una "associació cultural obrera que impulsa el coneixement científic, artístic i literari, i estimula la crítica, la reflexió i l'anàlisi de la realitat per transformar-la, en cas que sigui necessari".

RECUPERAR L'ÚS

El nou ordenament legal democràtic va transferir el 1980 la titularitat de l'edifici, com a patrimoni de l'Estat, a la Seguretat Social, que no es va interessar per la seva existència fins al 2004, quan va interposar davant els tribunals una demanda de desnonament en precari amb la finalitat de recuperar-ne l'ús. La reclamació, recolzada en el pagament de l'IBI del local per part de la Seguretat Social i en l'absència de documents que vinculin la propietat del centre als responsables de l'ateneu, va decantar la balança a favor dels primers. La sentència es va emetre l'any 2005 i, posteriorment, el jutge va desestimar un recurs d'apel.lació que va allargar el procés fins al desenllaç actual.

Durant aquest període i, de manera paral.lela, el centre va iniciar una campanya de recollida de firmes a favor de la seva continuïtat, a la qual es van unir 3.000 veïns del barri. "Pretenen vendre un equipament construït pels treballadors i per a ells i convertir-lo en un espai privat", denuncia Berastegui.

També van buscar el suport del districte de Sant Martí, però el resultat va ser just el contrari. El 2006 els van prohibir celebrar una setmana cultural, al.legant que aquestes activitats "només s'autoritzen amb motiu de festes majors i mostres d'entitats organitzades per coordinadors o federacions d'entitats", i els van limitar a l'horari diürn l'organització d'una botifarrada davant del local.

Aquest any aquest acte va ser directament denegat sota l'empara de l'ordenança cívica que, segons el districte, "restringeix les activitats amb foc o fum que puguin ocasionar molèsties a la resta dels veïns". "Al llarg de tres dècades, amb excepció d'algunes etapes de menys activitat, hem cobert una funció de servei social al barri, però l'ajuntament ha passat de nosaltres pels seus interessos particulars en un futur aprofitament del local i perquè no som una entitat oficial, com la resta. Ens hem quedat sols", comenta Berastegui.

Notícies relacionades

UN APARTAT DE CORREUS

A partir del mes de maig, l'ateneu llibertari de la Verneda serà únicament un apartat de correus, que servirà per mantenir viu el nom i el record de 30 anys d'història amb un final que podria resumir l'última frase d'una de les obres d'Ibsen,Un enemic del poble, peça que aquests dies es representa en versió teatral a Barcelona: "L'home més fort del món és el que està més sol".