El jazz reivindica Tete Montoliu deu anys després de la seva mort

El jazz segueix en deute amb VicençTeteMontoliu i aquest 2007, coincidint amb el 10è aniversari de la seva mort, el reivindica amb tota mena de tributs. El 24 d'agost de 1997 es van tancar definitivament els ulls cecs del pianista barceloní més internacional (dimecres passat hauria complert 74 anys). Però la seva estela segueix indeleble.

Un dels músics del trio que Montoliu va liderar les últimes dues dècades, el contrabaixista Horacio Fumero, és el més reclamat en tots els festivals. L'instrumentista argentí explica que Tete "va demostrar als d'aquí que és possible fer-se un lloc en l'elit del jazz". I diu que "no és casual que a Barcelona hi hagi molts i bons pianistes". Com a professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya, coneix bé el planter: "Va ser tan excepcional que el seu efecte va ser el d'una gran llum que il.lumina i enfosqueix. Va eclipsar els seus coetanis, però els joves que no el van conèixer se senten alliberats i interessats per ell".

Sobre el seu llegat, Fumero destaca "la manera que tenia de ser tan gran professional". "Era molt amic dels seus amics i tenia moltes inquietuds. Llegia constantment i es gastava fortunes fent traduir al braille llibres de Cortázar, Borges... tot el que li interessava. Recordo el seu humor àcid quan deia: 'Sóc negre perquè quan em miro al mirall em veig negre'. De fet, sempre estava utilitzant el verb veure".

"EXEMPLE A SEGUIR"

Albert Bover, pianista sobre qui van recaure les expectatives del relleu, el veu com l'exemple de fins on es pot arribar. "L'important és que va ser unjazzmaninternacional. Quan era jove, constatar aquest reconeixement ens va animar a molts a intentar-ho". No obstant, considera que no va marcar l'estil de generacions posteriors. "No era de crear escola, tocava com ningú el be bop, però els músics que vam venir després estem influïts per un altre tipus de jazz: modal, fusió, que a ell no li agradaven". Els dos instrumentistes, sota el títol deRecordant Tete, tenen multitud de bolos per Espanya.

El pianista gadità Chano Domínguez, que homenatja Tete amb Fumero i també dirigint el seu propi combo, recorda que la seva viuda, Montserrat García-Albea, va ser qui li va plantejar tocar temes de Montoliu a propòsit d'aquesta efemèride. "Em va enviar partitures que no coneixia i em va agradar el seu llenguatge, de melodies simples. Comparteixo amb Tete la seva concepció que una peça és només el pretext per improvisar".

Domínguez recorda que la primera vegada que va anar a Nova York i va entrar en una botiga de discos, el va sorprendre el coneixement que tenien del pianista: "Tot va ser adonar-se que jo era espanyol i me'n van dir meravelles". En aquest mateix sentit es pronuncia el saxofonista nord-americà Jesse Davis, que va tocar en diverses ocasions amb Montoliu als 90: "En el jazz dels Estats Units, Tete és com de la família".

Lluís Cabrera, director del Taller de Músics, és l'ànima del recitalTete compositorprogramat el 7 de juny per Mas i Mas a l'Auditori, amb el següent repertori:Muntaner 83, Jo vull que m'acariciïs, Apartament 512, Port aeri. Aquarel.la, MontserratiT'estimo tant. "Sempre discutíem perquè Tete deia que no era compositor, i jo li replicava que sí. L'horroritzava reivindicar-se com a creador, perquè es considerava unjazzmanque compon a l'instant". Cabrera recorda la intensa relació de Tete amb la seva escola: "Va presidir molts tribunals d'exàmens i va estar molt lligat amb la nostrabig band, amb qui va gravarOrquestra del Taller de Músics amb Tete Montoliu".

EN CLAU DE DANSA

Cabrera li critica "que no donés una empenta a tota aquesta generació que ara té al voltant de 40 anys; podia haver liderat un moviment més potent". I, a favor seu, diu que "els va inculcar la idea que no s'havien d'obsessionar amb temes musicals, sinó obrir les ments a altres horitzons; que si només es dedicaven a encadenar notes farien música sense ànima".

Sota el lemaTThanks for being here(el títol d'una cançó de Tete del discT'estimo tant: Piano Solo 28-03-1996), el Festival de Jazz de Tortosa organitza una exposició amb material i fotos inèdites del pianista, cedides per l'ONCE (del 24 de juny al 7 de juliol) i estrenarà una obra, coreografiada per Roberto Olivan i representada per la companyia Aka Moon, centrada en la música i figura de Tete.

CONCURS EN HONOR SEU

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Anna Veiga, gerent de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, explica que aquest any els que participen enL'hora del jazz, memorial Tete Montoliuhauran superat una prova en què han d'enviar una versió de Tete en el gènere que vulguin (el termini s'acaba aquest mes). Els guanyadors tocaran cada diumenge de setembre, a la plaça Rius i Taulet.

I l'última mostra del calendari, el Festival de Jazz de Barcelona, culminarà la seva programació amb Paquito D'Rivera al Palau. Fins i tot el gran saxofonista cubà es rendirà a la tardor davant l'enyorat Tete.