La Troba Kung-Fú, ànima rumbera i disciplina zen

El pont entre el mestissatge barceloní del 2007 i els ancestres de la rumba comtal existeix: La Troba Kung-Fú transita per allà. L'emergent grup de Joan Garriga, ex-Dusminguet, conjuga un respecte pels seus avantpassats amb mirades trapelles a Cuba, Mèxic i el dub jamaicà. Van escenificar tot això a Bikini, en una presentació de Clavell morenet, el seu primer disc, que va derivar en festa rumbera de la mà de veterans del ram com Peret Reyes (Chipén) i Rafaelito Salazar (Ai Ai Ai).

El concert de Bikini va ser la posada de llarg d'un projecte de cocció lenta, que des de fa un any ha assajat noves formes de promoció. Al degoteig inicial de cançons bolcades a internet, el grup hi suma ara una altra estratègia: cada 20 dies entrega un nou videoclip a la seva web oficial. A Bikini va aprofitar l'ocasió per gravar el quart, Mírame, un encreuament de rítmica caribenya amb guitarres de ventilador. Va escalfar la sala amb el sotragueig de reggae i cúmbia de Dansa d'amor, la ventada dub de Volant i un Stop blood amb cites a La negra flor, de Radio Futura.

Feia unes hores que Garriga era pare per segon cop, i l'eufòria s'encomanava. Va ressuscitar aquell Rumbasoltes compost per al carnaval del 2004 i, després de la detonació de Rock rumberu, van irrompre Reyes i Salazar per retre homenatge a Los Amaya amb Caramelos. Des dels teclats, Muñeco va donar un cop de mà a Poliuretano, rescat dels seus dies a Ojos de Brujo, i la maquinària al complet va presumir de fonaments fornits: el baix de Marià Roch, ex de Jarabe de Palo i Los Sencillos.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

L'herència de Dusminguet

El concepte del grup suma la posada al dia de la figura del trobador amb la constància pròpia de les arts marcials. Sense urgències, Garriga i els seus es tornen a guanyar un públic que té Dusminguet en un pedestal. A Bikini, les seves dues hores d'actuació van condensar aquest full de serveis i, enfonsant arrels en la història, van servir el clímax amb Cançó del lladre, romanç d'origen ignot que Serrat va rescatar fa 40 anys. Tan lluny, tan a prop.