Rowan Atkinson: "Mr. Bean és com una bomba de rellotgeria"

Rowan Atkinson

Actor

El personatge que l'ha fet famós i ric no diu ni piu, però ell parla molt. Per exemple, de Las vacaciones de Mr. Bean, que s'estrena avui.

--Han passat 10 anys des de Bean

--Aquesta segona part és més sofisticada, per tres motius: Bean era més una successió de vinyetes que una pel.lícula, i la nova és una road movie en tota regla. Aquella tenia un to i un estil molt americans, i aquesta és més europea. En la primera el meu personatge parlava, i jo sempre he cregut que Mr. Bean és més divertit quan és pura pantomima. Així que aquí no diu ni una paraula.

--¿Cine a la francesa i sense paraules? Això és Jacques Tati...

--No negaré una cosa òbvia. Tati i el seu alter ego, Mr. Hulot, van canviar la meva vida quan els vaig conèixer als 17 anys en un cine. Va ser com obrir una finestra amb vista a un món exuberantement còmic i a un referent sense el qual Mr. Bean no hauria existit.

--Tati va ser premiat a Cannes el 1958, i, en la seva pel.lícula, vostè es riu d'aquest festival.

--Sí, però no és una qüestió d'enveja o sarcasme, només vaig pensar que seria divertit parodiar aquest aspecte del cine. Sé que les meves pel.lícules no es projectaran mai a Cannes ni guanyaran premis, però, ¿sap? Tant me fa, perquè no ho pretenen. Pretenen entretenir, i sembla que ho aconsegueixen.

--¿Com?

--Mr. Bean agrada perquè és com un nen de 10 anys en un cos adult, i això el situa per sobre del bé i del mal: pot ser molt dolç i vulnerable, i, de sobte, convertir-se en el més

desagradable, egòlatra i venjatiu del món. Però darrere de cada nen sol haver-hi un pare que el manté a ratlla. A Mr. Bean no el controla ningú. És com una bomba de rellotgeria.

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

--¿Encara avui, amb tanta competència? La comèdia britànica travessa un gran moment.

--Potser mai ha estat tan en forma com ara. En posaré només dos exemples: Ricky Gervais i les seves telesèries The Office i Extras: genial. ¿I què me'n diu de Borat? Sóc fan absolut de Sacha Baron Cohen. Tots dos ens posem a la pell del nostre personatge. Encara que jo no intentaria mai raptar Pamela Anderson.