Lluís Llach brinda el primer adéu a Verges davant un públic bolcat

El primer adéu de Lluís Llach al seu Verges natal es va viure ahir amb l'expectació i l'emoció que s'esperava. El públic es va posar dret i el va ovacionar quan va aparèixer a l'escenari, i així es va estar durant cinc minuts. "Moltes gràcies i bona nit, però si comencem així no acabarem mai", va fer broma l'artista quan va aconseguir que els 5.000 assistents seguessin.

El baluard de la Cançó va oferir dues hores i mitja d'actuació, una vintena de cançons, davant uns seguidors disposats a assaborir cada una de les peces i dels inspirats, contundents i llargs discursos --va arribar a demanar "perdó pel rotllo" en dues ocasions--. El cantautor va centrar el recital en el repertori de l'últim --mai més ben dit-- llançament discogràfic, titulat a consciència i.. Un grapat de cançons que van permetre recompondre la seva autobiografia com a cantant compromès i que reivindica "la tendresa com a acte revolucionari".

Amb vent a favor, va trencar el gel --el fred a la carpa era considerable-- amb els acords al piano de Geografia, que és gairebé la topografia de l'ànima i els sentiments, de la capacitat de barrejar-se els uns amb els altres. I d'aquí va marxar cap a l'arrel de la vida: va recordar la seva mare a Un núvol blanc i va insistir en l'amor i la solidaritat amb Tinc un clavell per a tu.

VIA CRUCIS

La travessia va seguir amb Maremar, lletra feta de mare i de mar, i va continuar amb reflexions sobre la passió, amb Potser el desig, i sobre la política, amb A poc a poc. Una peça que va introduir criticant "aquesta dreta espanyola no homologable a tot Europa i neofatxa, l'espanyolisme recalcitrant de l'esquerra i l'exhibició final dels actuals dirigents", arran del via crucis que ha suposat l'Estatut.

Amb una intensa balada Llach va retre homenatge a Salvador Puig Antich i les seves germanes interpretant Queda sempre un fil, recordant que "al final del franquisme, a més de les morts oficials a través de judicis militars, es torturava i matava a les comissaries estudiants que llançaven per la finestra i les escales, dient després que s'havien suïcidat".

Notícies relacionades

Jordi Sáez, CEO de la plataforma Clear Channel: "El 60% dels ingressos per anuncis a les marquesines del bus va als ciutadans"

Set candidats competeixen per cinc festivals nocturns al Fòrum

Un altre dels moments emotius el va brindar amb Verges 50, dedicada a aquest Empordà de la seva infància i escenari d'aquest doble i intens comiat: serà aquesta nit quan posarà el punt final a la seva carrera artística. Tal com s'esperava, i ja en l'apartat dels bisos, va abordar Que tinguem sort --mai l'ocasió ha estat més adequada--, amb bona part dels assistents corejant-la, amb l'encenedor a la mà i amb llàgrimes als ulls.

I, a manera de colofó, va estrenar Verges 2007, peça que va compondre just la nit anterior. Abans, això sí, va aclarir: "Aquesta nit no sortiré a cantar més, després uns amics em portaran a casa i em ficaran en formol per al concert de demà". Llach se'n va anar. I va ser el públic qui va acabar el recital cantant L'estaca. Una apoteosi per als seus 40 anys de fructífera i compromesa trajectòria.