CINE HISTÒRIC AL COR DE CATALUNYA
'El Greco' a Manresa
Una superproducció hispano-grega sobre el pintor reuneix Juan Diego Botto i Laia Marull
La reina Sofia va visitar d'incògnit el rodatge a la basílica de Santa Maria
El cine pot transformar la Seu de Manresa en la Catedral de Madrid, l'hel.lènica illa de Rodas en el Toledo més medieval, Laia Marull en la misteriosa dama de l'ermini i Juan Diego Botto en l'intransigent inquisidor Fernando Niño de Guevara. Tot és possible en aquest món d'òptiques i miratges en què ara habita una superproducció d'època com la d'El Greco. Fins i tot que la reina Sofia, nascuda a Atenes, es presenti d'incògnit a la Basílica de Santa Maria per presenciar in situ cap a on avança una pel.lícula que li resulta especialment pròxima, la que dirigeix un vell amic, Iannis Smaragdis.
Va succeir divendres, l'últim dia de rodatge. La Reina va demanar discreció, i d'aquesta manera, sense càmeres alienes, va emprendre un viatge cap a la fosca Espanya del segle XVI, la que va enfrontar el pintor grec amb els poders polítics i religiosos de l'època, amb la mateixa inquisició. Des de darrere dels focus, Sofia va seguir escenes en anglès en què participaven el jove actor britànic Nick Ashdon, que dóna vida al Greco; Laia Marull, com a Doña Jerónima de las Cuevas, mare de Jorge Manuel, l'únic fill de l'artista, i Juan Diego Botto, de vermell intens, en la pell del temut cardenal, que després va ser inquisidor general i arquebisbe de Sevilla.
El to de la vestimenta de Botto no és el mateix que el fràgil escarlata amb què El Greco va pintar El cardenal Niño de Guevara, el cèlebre retrat del seu personatge vestit de seda rogenca i puntes blanques. La mateixa precisió i detall han buscat el director artístic Oriol Puig i l'en-
carregada de vestuari Lala Huete, que exhibeix més de 400 vestits nobles. "La principal font de documentació han estat els mateixos quadros", explica Puig, que va arribar a localitzar una cadira exacta a la que apareix amb el cardenal al quadro.
El material d'atrezzo prové d'antiquaris de Madrid, mercats d'Atenes i empreses, com la dels germans Vázquez i Julián Mateos, que lloguen material d'època. D'allà han sorgit espases, cascos, canelobres, arquilles, cavallets antics, morters, taules amb potes de lira, baguls... "L'estil castellà és molt característic. Els decorats són foscos, això ajuda a retratar la repressió que imperava a Espanya. Aquí el renaixement va ser més auster i llòbrec que el de Venècia o Florència".
6,5 milions de pressupost
Notícies relacionades"¿Pot la foscor condemnar la llum?". Aquesta frase d'El Greco condensa, per al productor Raimon Masllorens, el sentit d'una ambiciosa pel.lícula de 6,5 milions d'euros que brota de la biografia de Dimitris Nollas El pintor de Déu. Masllorens va quedar entusiasmat amb el guió de Jackie Pavlenko i encara més quan va saber que Vangelis (Blade Runner, Carros de foc) compondria la banda sonora. "No és un biopic típic. És la història d'un artista que no es deixa portar pels condicionaments."
Botto és l'antagonista. "El cardenal era amic d'infància d'El Greco. Puja en l'escalafó religiós i acaba que no es reconeix ni ell". La seva referència va ser Marlon Brando en la pel.lícula Reflexos en un ull daurat, de John Huston, "un militar que amaga la seva reprimida homosexualitat". A Laia Marull, en el seu debut en el cine d'època, li va atraure Doña Jerónima perquè és un personatge fort, dels que creixen. "El Greco no seria el mateix sense ella".
