Les joguines interpreten el món adult a 'El cap als núvols'

La revolta poètica dels titelles,cicle de l'Espai Brossa dedicat al teatre visual per a adults, estrenat ambLa sonrisa de Federico García Lorca,es tanca amb el premi Fad Sebastià Gasch al millor espectacle. La companyia Playground narra, aEl cap als núvols. Jo de gran vull ser dibuix animat,en cartell fins diumenge que ve, la història d'una dona abandonada.

Sense paraules, només amb objectes, ombres xineses, imatges digitals i música, l'actor i creador de l'espectacle, Xavier Bobés, explica el joc dels adults en el món. "És una història d'adults però vista des del punt de vista d'un nen, perquè es fa a partir de joguines". Sabatetes i nines de porcellana són alguns dels objectes que Xavier Bobés va trobar en botigues d'antiquari o que va recuperar de la seva infància, i que ara cobren vida com a fil conductor de l'espectacle.

REALITAT I FANTASIA

Notícies relacionades

Les bonificacions impulsen fins a xifres rècord el transport públic

L’Ajuntament exigeixa Airbnb esborrar anuncis il·legals en 48 hores

Damunt de l'escenari, tots aquests objectes pengen del sostre. I l'actor els manipula, els transforma, i va representant, a través d'ells, les vivències de la dona des del dia en què és abandonada pel seu amant. Moltes vegades coprotagonista del que explica, el titellaire no s'amaga en la foscor, sinó que està present en l'escena. Allà s'enllacen realitat i fantasia mentre en el rerefons reposa l'experiència de fer-se gran. "És la metàfora de la persona que creix, i que aprèn a recordar i a estar sola", explica Xavier Bobés, que al llarg de l'espectacle s'endinsa en els records i els desitjos frustrats de la protagonista.

El cap als núvols, que es va estrenar el maig del 2004 i ha recorregut els circuits alternatius i diversos festivals de teatre d'Espanya fins a aconseguir el premi Gasch d'aquest any, és el primer espectacle de Playground. Amb aquesta obra, la companyia, que a mitjans d'any estrenaràEl rei de la soledat, ha trobat el codi per expressar-se. L'objecte com a protagonista escènic, l'objecte com a mirall de l'ànima humana. I l'actor al seu servei, que el manipula i el dota de noves mirades i discursos en un món de fantasia.