Puntades d'integració

Una vora urgent, una màniga massa llarga o una cintureta estreta poden deixar sense vendre una peça de roba. Solucionar aquestes desavinences entre la moda que es despatxa a les botigues del centre de Barcelona i el cos dels clients, que normalment exigeix millores o retocs a la roba, s'ha convertit en la raó de ser de Ravaltext. Fa més d'un any que es va posar en marxa la singular iniciativa empresarial per donar feina a immigrants i persones amb problemes d'inserció laboral. El petit miracle, que ja ha creat 20 llocs de treball, és fruit de la fusió de les entitats del Raval i la iniciativa privada més altruista.

Sense ànim de lucre

Ravaltext va arrencar el juny del 2005 gairebé sense clients i amb personal en formació orquestrat per dos sastres professionals. La societat limitada, sense ànim de lucre, tenia una alineació de luxe: la Fundació Tot Raval, l'empresa d'inserció laboral Surt, la col.laboració econòmica de la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya (mitjançant crèdits) i la implicació directa d'empresaris que durant anys havien estat un referent en el comerç de la zona, com Emili Sarrión (expresident de Barna Centre), Enric Pantaleoni i Rosa Gil, que hi van aportar diners i idees.

Fina Rubio, al capdavant de Surt, va localitzar la mà d'obra i els empresaris van moure fitxa per convèncer les principals firmes de la zona que la immigració i els desocupats del barri podien ser útils per tancar un cicle de vendes que comencés i acabés dintre del barri. "Hem lluitat per tenir preus competitius i donar un servei professional dintre d'un món que normalment era d'economia submergida", assenyala l'exempresari tèxtil Enric Pantaleoni, que va regentar importants botigues de moda a la Rambla i ha portat la seva experiència a la nova empresa del Raval.

Convèncer les grans empreses ha estat la tasca més difícil, coincideixen a dir Pantaleoni i Sarrión, després d'haver enrolat El Corte Inglés, Cortefiel, Podium, Massimo Dutti, Mango, Armand Basi, Santa Eulalia i un llarg etcètera de comerços on la roba s'arregla i es modifica de la mà de Ravaltext. La majoria del personal, sobretot dones, treballen de valent per deixar impecable la roba que s'entregarà al cap de 24 o 48 hores a la clientela dels establiments.

Notícies relacionades

Un incendi deixa sense llum 11 famílies de l’Hospitalet per Nadal

"Tenim fred i por"

La seva discreta i eficaç tasca els proporciona "un sou digne, per sobre del salari mínim, en un horari de set del matí a tres de la tarda", explica Fina Surt. Però l'objectiu no és només donar-los una professió --diploma en mà-- i un sou, sinó permetre'ls saltar a altres companyies i cobrir el lloc de treball que deixen amb nova mà d'obra. Marroquines, peruanes, colombianes, equatorianes i alguna espanyola s'armen de fil i agulla diàriament per dibuixar un futur millor per a les seves famílies. Formen part del primer esglaó obert des de Ravaltex. Sarrión explica que el pròxim pas és crear una divisió especialitzada en la manipulació, l'etiquetatge i la posada a punt de les enormes quantitats de roba que que arriben des de l'Àsia. Un altre pla serà impulsar la formació en vendes per proveir les botigues.

Els responsables de Ravaltex asseguren que l'objectiu, que ja han aconseguit, és complir "una missió social" amb criteris empresarials i el repte de l'equilibri econòmic: ni guanyar-hi ni perdre-hi diners. El local, a Sant Oleguer, l'ha posat l'ajuntament. La petita empresa ultima ara una etiqueta que posi el seu segell de qualitat a les 80.000 peces de roba que transformen a l'any perquè puguin lluir-les 80.000 barcelonins.