"Tenim fred i por"

Amb el pas dels dies, l’assentament ha anat creixent, sobretot per l’arribada d’altres sensesostre de la ciutat que no van passar pel B9 i que, davant les inclemències meteorològiques i la falta d’un alberg municipal per protegir-se, han decidit traslladar-se també sota el pont. Ahir eren prop d’un centenar de tendes de campanya les que resistien. Amb temperatures que amb prou feines superen els 10 graus i una pluja penetrant, les persones que malviuen sota el pont lluiten per no caure en la desesperació: "Sort que ens ajuden amb el menjar", comenta el Mamadou, un jove gambià que dorm en aquesta part del carrer des de fa una setmana.

En efecte, l’incessant degoteig de persones que arriben amb bosses de calçat, roba, mantes o menjar els ajuda a mantenir l’esperança, però proliferen les goteres i el terra de les tendes està sempre mullat: "No es pot dormir així", denuncia l’Alfa, un altre dels afectats. Entitats com Cuineres per la Pau o la Unió per les Segones Oportunitats es desviuen per atendre les necessitats bàsiques dels refugiats. Reparteixen un centenar d’entrepans per al dinar, i més per al sopar, així com litres de cafè amb llet calenta: "Són unes 20 barres de pa i uns 6 litres de llet al dia", comptabilitza Yolanda Akpoli.

Associacions veïnals

Hi col·laboren també membres d’associacions veïnals, com és el cas de l’Estrella: "Has de tenir el cor molt dur per no tenir empatia amb aquestes persones", afirma, procurant atendre en tot moment amb un somriure. Per fer les seves necessitats, els refugiats intenten utilitzar els serveis dels bars i restaurants més pròxims, però molts d’aquests només deixen entrar al lavabo els que paguen una consumició. Poder dutxar-se o arreglar-se és encara més complex, ja que per fer-ho es necessita la solidaritat de persones particulars. En aquest sentit, el portaveu de la plataforma d’entitats Badalona Acull, Carles Sagués, xifra en 16 les famílies que han acollit aquests dies a les seves llars 33 persones desallotjades.

Notícies relacionades

Un incendi deixa sense llum 11 famílies de l’Hospitalet per Nadal

El Govern supervisarà els continguts de la polèmica escola de Terrassa

Entre les penoses condicions en què passen els dies, el Said troba espai per fer la vista enrere: "Al B9 no podíem seguir més temps", admet aquest jove gambià que va passar l’últim mes a l’antic institut. Es mostra conscient que l’assentament causava moltes molèsties als veïns, així com que dins del B9 hi havia "persones que robaven, i persones que eren robades". No entén, però, com les diferents administracions permeten que més d’una setmana després continuïn "dormint al carrer, amb pluja, amb fred, amb molta por". El Said afegeix una reflexió quan se li pregunta quina és l’arrel d’aquest problema: "Culpo els líders polítics africans". El jove assegura que després del procés de descolonització, molts governants africans no són més que "marionetes" al servei dels grans interessos econòmics mundials, i els acusa d’haver sumit en la pobresa la població de països que són "rics en recursos".

"Les condicions aquí són d’estricta subsistència, denuncia Sagués, més enllà del gest que va tenir la Generalitat, les administracions han deixat pràcticament tota l’assistència en mans del voluntariat". Quan parla del "gest" de la Generalitat, Sagués es refereix al fet que la nit del 23 de desembre, després de gairebé una setmana en la intempèrie, un dispositiu organitzat pel Departament de Drets Socials amb la col·laboració dels serveis socials municipals i diverses entitats es va desplaçar fins al lloc per oferir una alternativa a les aproximadament 140 persones que llavors es refugiaven sota el viaducte. Ara bé, els afectats es van mostrar majoritàriament reticents al fet d’"entrar en un cotxe sense saber on els portaven".