Chéreau aborda la "baixada als inferns" d'una parella

El francès Patrice Chéreau, que va triomfar fa 12 anys a Cannes amb La reina Margot, estrena divendres que ve la seva segona pel.lícula d'època, Gabrielle, un drama romàntic que el director qualificada com la "baixada als inferns" d'una parella en què cada un ha d'enfrontar-se a les conseqüències de la falta d'amor.

El film és una adaptació del relat de Josep Conrad El regreso, del qual Chéreau, de 62 anys, només ha canviat el narrador però li permet mostrar l'ambient i els costums dels rics europeus de començaments del segle XX. Isabelle Huppert, premiada per aquesta interpretació amb la Copa Volpi al Festival de Venècia del 2005, i Pascal Greggory (La reina Margot) donen vida a un matrimoni opulent, bon amfitrió i envejat per tots els que reben als seus salons, sobre el qual cau la sorpresa de descobrir els seus verdaders sentiments.

Una frase del relat de Conrad --"si hagués sabut que m'estimaves, hauria tornat"--, que li diu la dona a l'home, va cridar l'atenció del realitzador per posar en peu el projecte. "Només la vaig entendre quan la vaig capgirar: he tornat perquè sabia que no m'estimaves", va explicar Chéreau ahir durant una trobada amb la premsa a Madrid.

Amb aquesta idea va escriure el guió juntament amb Anne-Louise Trividic, amb qui ja va treballar en dos films que no han estat estrenats a Espanya però que li han donat un merescut reconeixement, Intimitat, Ós d'Or a Berlín el 2001, i El germà. Mentre que en la primera les relacions entre els personatges eren "molt físiques", a Gabrielle s'atura a observar els mals moments de la parella, "una dona increïble, que ho té tot i es replanteja la seva vida, i un home a qui tot li cau a sobre".

OBLIT DEL DESIG

Notícies relacionades

Barcelona estrena l'X3, la tercera línia de bus exprés que unirà L'Hospitalet i el Paral·lel

L’atropellament revifa el malestar veïnal a Cornellà pel trànsit

Chéreau prossegueix: "Per a una parella que ha oblidat el desig i viu sense conèixer-se però còmodament" el fet que ella decideixi abandonar la casa, encara que després canviï d'opinió, "representa el descobriment de qui és de veritat". El marit, en canvi, "no descobreix res perquè sempre s'enganya a si mateix i mai s'ha pres temps per estimar-la". Aquesta història de relacions personals no és freda, sinó que "ho són els personatges", explica el director, que tampoc els cataloga de cruels o insatisfets.

Al realitzador gal no li agrada escriure pensant en actors concrets. A Isabelle Huppert li va demanar que no llegís el relat de Conrad per no condicionar la seva interpretació del personatge que dóna títol a la pel.lícula. "Amb els actors intento oferir les millors condicions perquè no facin a la meva pel.lícula el que han fet en altres", va manifestar. L'actriu, afegeix, "és molt bona" i com altres intèrprets sempre va al que sap fer.