Una guia recorre la biodiversitat de BCN

La Barcelona virginal d'abans, amb alzines al pla i vegetació de ribera a les nombroses rieres que fluïen cap al mar, ha deixat pas a un món d'asfalt i totxos esquitxat d'arbres plantats per l'home. No obstant, la naturalesa silvestre es resisteix a desaparèixer. "N'hi ha prou amb un simple arbre, com una figuera que creix espontàniament en una paret de les Drassanes --posa com a exemple la biòloga Margarita Parés--, perquè al costat hi floreixi una rica biodiversitat d'aus i d'insectes". Després d'analitzar i de recopilar durant els últims anys tant la flora com la fauna urbanes, Parés acaba de publicar els seus resultats en un llibre:Guia de natura de Barcelona.

L'obra, que ha estat publicada per editorial Lynx i l'Ajuntament de Barcelona, no és una guia d'identificació o un cens d'espècies, sinó un complet manual que aborda l'ambient urbà des d'una curiosa perspectiva, molt centrada en la història: el que hi va haver i el que hi ha.

Se suposa que el carrer de la Verema, a Horta, va tenir en un passat una plantació de vinyes. I que a Sant Andreu de Palomar es caçaven colomins. ¿Sabia que els plàtans de Barcelona no tenen ni dos segles? L'espècie no només és un híbrid d'origen controvertit, sinó que els primers exemplars van arribar a la ciutat procedents de la Devesa de Girona. Llavors, ¿quin era l'arbre tradicional de la ciutat? El taronger amarg o, si no, el llimoner. "Qualsevol casa amb pati de Ciutat Vella tenia un taronger --diu Parés--. El plàtan és un arbre modern: l'arbre de l'Eixample". També és relativament recent el lledoner, cridat a omplir d'ombra centenars de carrers de Barcelona.

TEULADES I DESCAMPATS

¿I els animals? Doncs també hi ha curiositats. A Barcelona, per exemple, hi viu una de les principals colònies de Catalunya de falciot i ballester, aus de característic vol, així com de bernats pescaires, molt visibles al zoo. També hi ha falcons i xoriguers. Les rapinyaires han resultat ser poc sibarites. "Els falcons només necessiten per viure una gran altura --un penya-segat o un gratacel-- i aliment --petits ocells, essencialment--. I Barcelona els n'ofereix", resumeix el biòleg Albert Martínez Vilalta, de l'editorial Lynx.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

Un dels aspectes destacats del llibre és l'apreciable espai que es dedica al medi ambient purament urbà. Collserola ja ha estat analitzada i té una guia excel.lent; alguns parcs, també. En canvi, ningú s'havia preocupat de parets, terrats, patis interiors... "M'han interessat molt aquests petits racons, aquests descampats on floreixen les males herbes --diu la biòloga municipal--. Barcelona té molta més biodiversitat del que es pensa".

Si Parés hagués escrit la guia fa 25 anys, seria molt diferent. "Barcelona ha viscut canvis importants --conclou la biòloga--. Per una part s'ha guanyat molta zona verda, més arbre de carrer i més jardins; per una altra, s'han perdut pràcticament totes les zones agràries --només sobreviu un nucli a Vallbona-- i els solars abandonats". ¿I si l'obra es torna a escriure en un futur? Doncs llavors parlaria profusament d'alzines, oliveres i altres arbres autòctons que s'estan tornant a plantar, i possiblement també de cotorres, aratingues i tortugues als estanys. Barcelona exporta fauna exòtica.