Fito: "Continuo buscant-me com a persona i com a músic"

Quan aquest estiu Fito gravava Por la boca vive el pez a Girona, se'n va anar al Palau Sant Jordi per veure Mark Knopfler. "Hi vam anar tota la banda. I vam pensar 't'imagines tocar aquí'. Doncs mira per on, avui serà el nostre concert més important. Aquesta és la gira que sempre vaig somiar, així que estic il.lusionat com un xaval de 16 anys", explica Adolfo Cabrales, més conegut com a Fito. "Però no Fito Páez, com va sortir a la portada d'un diari de Vigo fa uns dies", aclareix, esbossant un resignat somriure. Fa setmanes que les entrades per al seu debut al poliesportiu estan esgotades. I en l'últim recompte de la seva discogràfica la suma d'exemplars venuts puja a 200.000.

Amb aquest compacte Fito & Fitipaldis trenca tres anys de silenci després de Lo más lejos, a tu lado, un disc que li va reportar tres Razzmatazz seguits. La banda estava acostumada, com deia el títol, a les distàncies curtes. Però aquest esperat retorn l'han muntat sense estar-se de res. "El tour el vam enfocar per a recintes d'aquestes dimensions, col.locant-hi, per exemple, pantalles. A mi mateix em fa ràbia quan no puc veure si el tio que canta està de mala hòstia o de bon humor". L'exlíder de Platero y Tú, per cert, està de bon humor. Només s'ha de sentir el seu homenatge al guitarrista Bo Diddley per adonar-se'n.

EL ROCK'N'ROLL DELS 50

"Yo no soy Bo Diddley la vaig concebre com un acudit. Jugo amb el personatge per explicar que estic fart de trobar gent meravellosa que no sap que ho és i s'esforça per aparentar una altra personalitat". Amb el seu antic conjunt, Fito va marcar la via del millor rock espanyol de barri. I, al capdavant dels Fitipaldis, segueix reivindicant el més pur rock'n'roll dels 50, amb detalls de blues i pop. Altres constants de la seva carrera consisteixen a incloure una versió en cada disc --"així tinc l'oportunitat de donar les gràcies als que m'influeixen"-- i una peça instrumental --"així m'estalvio la lletra; una de menys"--. De fet, confessa que la concepció d'aquest últim disc li va resultar molt complicada.

Notícies relacionades

Ciutat Vella registra aquest any una disminució dels delictes del 15%

La Urbana no utilitzarà pistoles elèctriques amb els menors de 14 anys

"No m'havia enfrontat mai a unes cançons tan sol, sense tenir a ningú demanant-li què n'opina. Em vaig passar dos anys intentant tirar endavant, però no podia". Cabrales s'havia quedat sense banda. I va preferir agafar-s'ho amb calma. "En les meves lletres parlo de tornar a trobar-me a mi mateix, de tornar a començar. Crec que encara continuo en aquesta recerca, com a persona i com a músic".

La sort va aparèixer, segueix relatant, quan es va trobar el guitarrista Carlos Raya i van començar a buscar músics. "Quan arribes a certa edat, et penses que ho tens tot controlat, però una sola trucada et canvia la vida. Això és el que expreso a Viene y va". Un text, per cert, molt en l'ona d'El Último de la Fila: "Un día la suerte entró por mi ventana / vino una noche, se fue por la mañana". Si busquen originalitat, millor escullin l'estrofa més comentada de Por la boca vive el pez: "No quiero estrella errante, no quiero ver la aurora / quiero mirar tus ojos del color de la Coca-Cola". La sort no pot embotellar-se, ¿però l'amor? "¡Tant de bo!".