Noelia posa fi a una tragèdia que ha durat 25 anys

El procés fins a arribar al desenllaç va ser llarg i agònic. La mort assistida de Noelia va tenir lloc més de 21 mesos després que la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) l’autoritzés, a causa del periple judicial iniciat per part del pare de Noelia –representat per Advocats Cristians– i que va passar per totes les instàncies, inclòs fins i tot el Tribunal Europeu de Drets Humans. Totes van acabar donant la raó a la jove, tot i que el procés va ampliar l’agonia i la voluntat de morir, com va dir en una entrevista al programa Y ahora Sonsoles, d’Antena 3: "Jo m’estimo més desaparèixer".

En aquesta entrevista, l’única que va concedir, Noelia feia un repàs de la seva difícil vida. Una vida en què van fallar, una a una, totes les institucions que l’havien d’acompanyar i protegir. Des d’una família problemàtica fins a un sistema de protecció de la infància al qual va accedir a 13 anys i del qual va sortir a 18 sent igualment vulnerable. Des d’un sistema de salut que no pot curar tots els trastorns mentals, especialment els més cronificats i complexos, fins a un entorn que no va saber detectar ni tractar les tres agressions sexuals que, segons va explicar, va patir sent major d’edat. Cap de les agressions, ha aclarit Drets Socials, va passar sota la seva tutela. L’últim cas va ser la violació en grup, després de la qual va fer la temptativa de suïcidi, que la va acabar deixant paraplègica i tancada en un infern de dolor físic i psíquic.

Addiccions i trastorn mental

"Sempre m’he sentit sola, no m’he sentit mai compresa, no han empatitzat mai amb mi. Sempre he tingut problemes de convivència". De fet, aquesta soledat que la va acompanyar fins als últims dies – la família no va recolzar mai la seva decisió de demanar l’eutanàsia, tot i que només el pare va iniciar la batalla legal– ja la va patir des de petita. El cas és que va créixer al costat de les germanes amb uns pares que tenien problemes d’addiccions i de salut mental.

Quan els pares es van separar, Noelia, que llavors tenia 13 anys, va quedar sota tutela de la Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i l’Adolescència (DGAIA), ja que la seva àvia no va poder fer-se càrrec d’ella ni de les germanes. Noelia va estar en dos centres de menors entre el 2015 i el 2019. També en aquella època, sent una preadolescent, va ser diagnosticada amb un trastorn límit de personalitat i va començar a rebre tractament psiquiàtric. "Sense èxit", va dir a l’entrevista la jove, que també tenia un trastorn obsessivocompulsiu.

La seva situació va empitjorar a l’arribar a la majoria d’edat, el 2019, i tornar amb la família, ja que seguia amb importants patologies mentals que la van portar a ingressar en diversos psiquiàtrics a causa de les autolesions que s’infligia i també a un intent de suïcidi. "No he parat mai d’autolesionar-me", va explicar la jove. Noelia tenia reconeguda una discapacitat del 65% pels seus problemes de salut mental. En total, va intentar suïcidar-se dos cops. "Des de petita veia un futur molt fosc –va apuntar durant l’entrevista–. No tinc fites ni objectius".

La situació va empitjorar arran de patir diverses agressions sexuals, com va relatar. Durant quatre anys va tenir una parella i, segons va explicar a Antena 3, el noi va abusar d’ella una nit després de prendre pastilles per dormir. "Es va aprofitar de mi i l’endemà m’ho va explicar com si fos normal". Temps després va patir un intent d’agressió sexual per dos nois en una discoteca.

Aquesta va ser l’avantsala del principal episodi que va marcar el final de la tràgica vida de Noelia. A inicis d’octubre del 2022 va patir una agressió sexual múltiple per part de tres homes. Es pot dir que no va denunciar mai cap de les tres agressions. Uns quants dies més tard, el 4 d’octubre d’aquell mateix any, va intentar suïcidar-se llançant-se des d’un cinquè pis. Arran d’aquest funest episodi, va quedar paraplègica i en cadira de rodes. A més, tenia dolors neuropàtics, dificultats per dormir i incontinència.

Assistència mèdica

Notícies relacionades

El Parlament impulsa un canvi legal per escurçar els litigis de l’eutanàsia

"El patiment psíquic és equiparable a qualsevol altre"

Tot i que va estar més d’un any intentant recuperar-se en clíniques importants –com l’Institut Guttmann, especialitzat en lesions medul·lars– i va rebre assistència mèdica per a les lesions físiques i tractament psiquiàtric per als problemes de salut mental, el 10 d’abril del 2024 Noelia va demanar l’eutanàsia a la CGAC, l’òrgan independent format per juristes, metges i experts que l’ha de concedir. L’organisme va avaluar el seu estat mental, les lesions que patia, els forts dolors i la nul·la capacitat per millorar. Després d’això, va autoritzar l’eutanàsia el 18 de juliol i es va programar per al 2 d’agost.

Aquesta decisió va ser "alliberadora" per a Noelia, com ha explicat la seva família, tot i que llavors encara no sabia que al davant tenia una llarga batalla judicial. L’1 d’agost, un dia abans d’accedir a l’eutanàsia, el seu pare, representat per Advocats Cristians, va decidir presentar un recurs davant el Jutjat Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona i paralitzar la mort assistida. Més de 20 mesos després de calvari judicial, amb totes les resolucions judicials a favor –TSJC, Suprem, Constitucional i Estrasburg–, Noelia va rebre ahir l’eutanàsia. Advocats Cristians va intentar paralitzar-la, sense èxit, fins a tres cops en el marc del procés penal obert contra dos membres de la CGAC en un jutjat de Barcelona. Noelia va assegurar a Antena 3 que veia el seu futur "molt fosc". "Finalment ho he aconseguit –va dir a l’entrevista–. Aviam si a la fi ja puc descansar, perquè no puc més".