Empantanegats

Tret d’alguns casos puntuals (Brad Bird, director de peces mestres de Pixar i, en imatge real, de Misión imposible: Protocolo fantasma, una de les millors entregues de la saga), els realitzadors d’animació s’estavellen quan fan films amb personatges de carn i ossos. Phil Lord i Christopher Miller, com a directors, són responsables d’una altra obra mestra de l’animació contemporània, La Lego pel·lícula, i en qualitat de guionistes i productors van contribuir a una altra meravella, Spider-Man: Creuant el Multivers. Quan els han donat pressupost d’un blockbuster per rodar en imatge real una història de ciència-ficció, el resultat és menys original.

Qualsevol cosa val per situar el protagonista en una nau espacial perduda als confins de l’univers i relacionar-se amb una criatura intel·ligent d’un altre planeta. El guió està ple de costures mal fetes per arribar a aquest punt obviant coses més o menys creïbles des del punt de vista argumental. Un doctor en biologia molecular (Ryan Gosling) desperta d’un coma induït a l’interior d’una nau que no sap operar ni pilotar... però aprèn a fer-ho en un no res. Perquè no tot sigui la història d’un nàufrag espacial, unes quantes escenes del passat ens posen en situació perquè sapiguem quina és la seva comesa espacial.

Hi ha reminiscències de Contacto i de 2001, Una odissea de l’espai, inclòs un tango espacial amb el moviment de dues naus. I referències a Meryl Streep, els Beatles i Rocky. Cultura popular sideral. I uns organismes unicel·lulars que poden ser el remei a l’amenaça que la Terra es refredi a conseqüència del Sol infectat. I Gosling posant ritme i humor com pot en cada seqüència.

Notícies relacionades

L’Sport, 99 anys de xurros a la plaça de Lesseps

L’assetjador de Paula Bonet és absolt en un segon judici

‘Proyecto Salvación’

P. Lord, C. Miller (Estrena: 27/3/2026)