"El patiment psíquic és equiparable a qualsevol altre"

La llei espanyola d’eutanàsia, aprovada fa cinc anys, és molt clara: qui estigui davant d’un "sofriment greu, crònic i impossibilitant o de malaltia greu i incurable causant d’un patiment físic o psíquic intolerable" té dret a sol·licitar la mort digna, que passarà per una comissió avaluadora –la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya en el cas català–. Psiquiatres de prestigi com els caps de psiquiatria dels hospitals de Sant Pau i del Clínic i el director de l’Hospital del Mar –Narcís Cardoner, Eduard Vieta i Víctor Pérez, respectivament– consultats per EL PERIÓDICO avalen clarament que casos com el de la Noelia es basen en una llei garantista i adverteixen que el "sofriment psíquic és comparable, i fins i tot superior, a qualsevol altre". Com expressa Vieta: "Que no es discriminin els malalts mentals en aquests casos, tan escassos però certs, en què està justificada l’eutanàsia". O, en paraules de Pérez, "una persona amb un problema mental que no hem aconseguit solucionar en deu anys té tant dret a l’eutanàsia com una persona amb un problema oncològic". Cardoner afegeix: "Has de donar al sofriment d’una patologia psiquiàtrica el mateix valor com el que donaries a qualsevol altre".

Socialment, admet Vieta, costa entendre que el sofriment psíquic sigui un motiu tan cert com el físic (una malaltia terminal, una discapacitat greu, un trastorn neuronal) a l’hora de demanar morir. "El sofriment psíquic no sempre és visible externament; a més, la gent no el vol expressar davant dels altres i pot dissimular, però el sofriment psíquic comporta una molt mala qualitat de vida".

Pérez hi insisteix diferenciant entre el que és el desig de suïcidar-se en una fase aguda concreta d’una depressió i el que és una eutanàsia: "A diferència de l’eutanàsia, el suïcidi és una solució definitiva a un problema provisional al qual s’ha de buscar remei; quan el problema és definitiu i no té solució, i els metges hem arribat a dir que d’aquí no podem passar, llavors els malalts tenen dret" a demanar l’eutanàsia.

Els tres professionals remarquen que la comissió d’experts que decideix en cada cas té mecanismes garantistes, és a dir, d’extrema prudència. "La decisió no és automàtica i et puc assegurar que és una de les comissions més dures que he vist, perquè te la jugues". El percentatge d’eutanàsies concedides per motivacions psíquiques amb prou feines representa una mica més de l’1% de les que es duen a terme. "Un aspecte clau de la llei –descriu Vieta– és que el sofriment es mantingui en el temps i el desig de morir també, i que no hi hagi tractament". És més, aquest professional considera que Espanya té una llei més garantista que no pas la d’altres països del nostre entorn com Bèlgica i Holanda.

Cardoner insisteix que és determinant que existeixi aquest patiment persistent, pèrdua d’autonomia i, el més complicat, que la decisió sigui proporcionada. "¿Hi havia alternatives proporcionals? ¿S’han fet tots els tractaments que podien ser efectius? Sempre hi pot haver la sensació que es podria haver fet una cosa que no s’ha fet i a la psiquiatria tenim la idea que intervencions que en un moment no són útils ho poden ser més endavant". Aquest professional admet la frustració que li arriben a causar aquests casos, malgrat que té clar que "si hi ha una situació cronificada i, de manera raonada i reflexiva, apareix aquesta idea, has de donar el mateix valor a una patologia psiquiàtrica que a qualsevol altra". "A mi em fa pensar en un fracàs com a societat el fet de no poder donar aquesta resposta de manera adequada".

"Complexitat extra"

Per això, Cardoner demana filar molt prim a l’hora de concedir una eutanàsia d’aquestes característiques. "La gent de la comissió d’eutanàsia diria que no, però jo, des de la meva professió, considero que s’ha de reflexionar molt més en els casos de salut mental, perquè tenen una complexitat extra: puc fer un informe favorable però amb la sensació de fracàs". La decisió també té a veure amb el fet de mantenir el sofriment en el temps per un nou tractament que pot ser igual d’inútil que els anteriors. "Hi ha persones que diuen que no poden continuar esperant i continuar fracassant amb diferents tractaments", explica.

Notícies relacionades

El Parlament impulsa un canvi legal per escurçar els litigis de l’eutanàsia

Noelia posa fi a una tragèdia que ha durat 25 anys

Iria Domínguez, psiquiatra i presidenta de l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM), admet que es tracta d’una qüestió èticament complexa i coincideix en el fet que l’eutanàsia és un dret, però també crida l’atenció a "altres drets no sempre respectats, com la protecció de la infància i el dret a una prestació que et garanteixi la independència econòmica". Domínguez convida a la reflexió sobre si la mirada "reduccionista" del sofriment, basada només en un diagnòstic de salut mental que no té cura, "pot generar més sofriment".

En canvi, Pérez afirma que "hi ha persones amb depressions cròniques a les quals no aconsegueixes fer remetre els símptomes o amb trastorns de personalitat [la Noelia pateix un trastorn límit de personalitat] o de conducta alimentària. Són un percentatge petit que, malgrat fer el que està a les nostres mans, no aconsegueixen millorar i han de tenir dret a demanar l’eutanàsia".