ACTUALITAT BLAUGRANA

El clàssic del cas Negreira

El clàssic del cas Negreira

EFE/ Mariscal

3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Boris Izaguirre, que pel que sembla ha passat uns dies d’aquesta setmana a Barcelona, va dir fa bastants anys que no hi havia res més avorrit que un diumenge a la tarda a la capital catalana. O una cosa semblant. Ho deia d’aquesta manera juganera amb què sol parlar i que no pot ofendre ningú. Un desconeix si encara sosté aquesta impressió, i no es pretén des d’aquí donar-li o treure-li la raó. Només comentar que de vegades hi ha diumenges, com el d’avui, que el Barça rep el Madrid i la ciutat, l’estadi en concret, es converteix en el lloc on milions de persones voldrien ser. Aquest és un Barça-Madrid singular, marcat pel cas Negreira, tan present amb totes les seves ombres i que el president Joan Laporta pretén convertir en un atac d’Estat a la institució i canviar així la mirada dels socis. Que la indignació es dirigeixi cap al club blanc, part denunciant, i que el Camp Nou sigui avui una caldera a foc viu. Que sigui, en suma, un vespre sobreexcitat, dels que val la pena viure a Barcelona.

Es veurà avui si Laporta té èxit o no a desviar el focus de la qüestió fonamental, més enllà de l’àmbit penal, que és l’excés ètic de pretendre influir amb pasta llarga en l’estament arbitral, d’una banda, i la frivolitat (com a mínim) amb què s’han gestionat durant tot el segle XXI els fons del club, de l’altra. Laporta ha aprofitat que el Madrid de Florentino Pérez s’ha afegit a una causa en què ja feien cua el CSD, Hisenda, LaLiga, la Federació Espanyola de Futbol i la Fiscalia Anticorrupció per agitar l’ambient i recuperar la visceralitat antimadridista.

No hi ha hagut, com es va revelar durant la setmana, el tradicional dinar entre directives i des de Madrid es posava en dubte que el president blanc viatgés a Barcelona, escenificació d’una ruptura diplomàtica que té un aire de postís.

No hi va haver dinar, però sí estratègies comunes, com la fantasia de la Superlliga europea i la batalla contra el llenguallarg Javier Tebas. Aparenten estar enfadats, i potser és veritat, però cap dels dos està disposat a treure's l’anell d’una aliança estratègica que consideren essencial.

En la seva arenga de divendres als socis perquè «animin més que mai», la sisena al·lusió al cas mentre «la investigació externa» se suposa que continua, Laporta ni tan sols va esmentar Florentino. El Madrid, en el comunicat en què va informar que es personava en el cas Negreira com acusació particular, tampoc va fer menció a Laporta. Sí als seus predecessors Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell. Amics d’amagat ara. Les respectives masses socials forcen una complicitat furtiva.

Notícies relacionades

A Xavi li van tornar a preguntar ahir pel cas Negreira amb la referència de les paraules de Laporta en què reincidia que tot obeeix a una campanya que «té per objectiu a curt termini desestabilitzar l’equip i a mitjà termini controlar el Barça». L’entrenador, que dirigirà el seu primer clàssic al Camp Nou, va tancar files, com és habitual en ell. «Tot el que digui el president va a missa. És el líder del projecte. No vull parlar més d’això, em centro en el futbol. Demà tenim un clàssic transcendent a la Lliga, que és el nostre objectiu».

I és així. El Barça pot situar-se a 12 punts de l’equip blanc a falta de 12 partits i posar coll avall la Lliga, en posició d’una petita empenta i res més. Xavi es va reconèixer com a «extramotivat». Espera el mateix dels jugadors. Un avantatge tan folgat minimitzaria el debat sobre l’estil, la distància entre el que de vegades es veu i el que es predica. Mai és fàcil ser un mateix contra el Madrid. L’estil a la samarreta, amb el logo de ‘Motomami’ de la disruptiva Rosalía, sembla més garantit. No s’espera una nit tranquil·la a Barcelona.