Cas Negreira
La jutge admet la denúncia de la fiscalia contra el Barça i ordena a la Guàrdia Civil que investigui els pagaments
L’acusació pública també implica en la presumpta trama per afavorir el FC Barcelona en l’arbitratge els expresidents Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, dos exexecutius del club i l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres
La jutge de Barcelona Silvia López Mejías ha admès a tràmit aquest dimecres la denúncia presentada per la fiscalia contra el FC Barcelona com a persona jurídica i els seus expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartemeu pel pagament de quantitats milionàries al que va ser vicepresident del Comitè Tècnic d’Árbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, a canvi de, presumptament, afavorir el club blaugrana en les decisions dels col·legiats en els partits. En el procés judicial també hi figuren l’exdirigent arbitral i els exexecutius del club blaugrana Óscar Grau i Albert Soler. La magistrada, a més, ha acceptat la querella de l’àrbitre català Xavier Estrada, que es tramitarà en el mateix procediment, i ha encarregat la investigació a la Guàrdia Civil amb l’objectiu que determini «el motiu» d’aquests desemborsaments. La Lliga exercirà l’acusació popular.
La jutge sosté en la interlocutòria que els fets podrien ser constitutius d’un delicte continuat de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, un altre d’administració deslleial i un tercer de falsedat documental, tal com argumentava la fiscalia, alhora que deixa oberta la possibilitat d’imputar més persones que estarien implicades en la trama i que serien executius de l’època de Sandro Rosell al capdavant del Barça. La togada ha requerit a la Guàrdia Civil que identifiqui qui ostentava els càrrecs de director general, CEO o director executiu, director financer, tresorer o cap de l’àrea econòmica del club blaugrana en aquella època.
Informe patrimonial
En aquest sentit, precisa que «no pot entendre’s per conclosa la investigació policial en ordre a determinar el motiu o treballs» pels quals es van efectuar els milionaris pagaments ara sota sospita a dues empreses d’Enríquez Negreira (Dasnil 95 i Nilsad), així com «el destí» dels fons cobrats per aquestes, ja que l’Agència Tributària no ha apreciat un increment patrimonial». Per aquesta raó, la togada estima «pertinent» portar a terme una indagació patrimonial d’Enríquez Negreira i «del seu entorn més pròxim». La jutge ha deixat fora del procés el fill de l’exdirigent arbitral, Javier Enríquez Romero, a l’entendre que la gestió de l’empresa Dasnil l’exercia «exclusivament» el seu pare i no cobrava nòmines d'aquestes. Quan tingui tota la documentació, citarà els investigats.
La interlocutòria recull íntegrament la denúncia de la fiscalia i exposa que, a través de Rosell i de Bartomeu, el Barça va aconseguir i va mantenir un acord verbal «estrictament confidencial» amb Enríquez Negreira, a fi que, en la seva qualitat de vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres i «a canvi de diners», realitzés actuacions tendents a afavorir el club en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés l’equip, i «així en el resultat de les competicions». La resolució reflecteix que la designació dels àrbitres corresponen a l’esmentat comitè, un organisme que s’encarrega, incideix, de les «avaluacions» per als ascensos i descensos de categoria dels col·legiats, així com la proposició de candidats per a enfrontaments internacionals.
Per aquesta tasca, l’exdirigent arbitral, a través de les seves societats, va girar factures que van ser presentades al cobrament davant el FC Barcelona, «sense que responguessin a cap prestació o serveis d’assessorament real», afirma la fiscalia. Els pagaments realitzats pel Barça a Enríquez Negreira del 2001 al 2018, durant la seva vicepresidència en el CTA, van superar els 7,3 milions d’euros segons l’històric d’imports facturats.
Durant vuit anys
Notícies relacionadesLa investigació se centrarà en els anys que, segons la fiscalia i ara el mateix jutjat, no consideren prescrits, és a dir entre el desembre del 2010, quan va entrar en vigor el delicte de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, i el maig del 2018, quan el FC Barcelona va posar fi als desemborsaments. En aquell període, el club blaugrana va pagar a Enriquez Negreira al voltant de gairebé 5 milions d’euros.
La xifra s’haurà de concretar si la jutge de suport del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona requereix al club barcelonista i a l’exdirigent arbitral còpia de les factures que acreditin les operacions efectuades des del 2011 fins al 2014, durant el mandat de Rosell, i que han sigut quantificades, però no amb detall, en més de dos milions d’euros. En la denúncia de la fiscalia només es detallen factures per 2,9 milions d’euros entre el 2014 i el 2018. Els conceptes eren genèrics, com per exemple «assessorament de vídeos tècnics» o «gravació de partits o visionament d’equips espanyols en les competicions europees», entre d’altres
- La fiscalia francesa acusa d’"homicidi involuntari" el conductor del bus
- Patrimoni BCN estudia restaurar la gran creu del mirador del turó de la Peira
- L’OCDE millora les previsions d’Espanya i baixa les de França i Alemanya
- Mbappé enfonsa el Madrid a Bilbao
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació