Tribunals

La investigació del cas Negreira es remuntarà al 2010, tot el mandat de Sandro Rosell

La fiscalia veu necessari requerir al Barça les factures per les quals va pagar dos milions d’euros a dues empreses de l’exdirigent arbitral entre el 2011 i el 2014, i deixa la porta oberta a noves imputacions

La investigació del cas Negreira es remuntarà al 2010, tot el mandat de Sandro Rosell

EFE

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La investigació del cas Negreira de presumpta corrupció en l’àmbit de l’esport es remuntarà a finals del 2010, els inicis de la presidència de Sandro Rosell, si es considera, com estima la fiscalia, que aquest delicte és continuat, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO. És a dir, al final, el període que inclourà la indagacions serà des d’aquesta data fins al 2018, quan la junta directiva del Barça, llavors encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu, va decidir deixar de pagar al que va ser vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira. L’exdirigent arbitral va percebre 7,3 milions d’euros del FC Barcelona des del 2001, tot i que els desemborsaments dels primers anys no es poden rastrejar perquè la prescripció del delicte impedeix la indagació sobre aquests.

Les fonts consultades afirmen que la investigació es remuntarà fins al 23 de desembre del 2010, quan va entrar en vigor la reforma legal que va introduir en el Codi Penal el delicte de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, i inclourà gairebé tota la presidència de Rosell, que va iniciar el seu mandat com a màxim responsable del Barça l’1 de juliol del 2010.

Aquest delicte, segons els càlculs realitzats per la fiscalia, prescriu als 10 anys, però al considerar-se continuat la investigació retrocedirà fins que es va incloure el delicte de corrupció entre particulars, la principal infracció penal que se li atribueix a Rosell. La fiscalia acusa d’aquest delicte també el seu successor, Josep Maria Bartomeu, els exexecutius del club Óscar Grau i Albert Soler, l’exdirigent arbitral Enríquez Negreira, i el Barça com a entitat jurídica.

La fiscalia és la impulsora que la investigació es remunti a finals del 2010 o a principis del 2011. En la denúncia de la fiscal de Barcelona Virginia Sánchez se sol·licita al jutjat que es requereixi tant a Enríquez Negreira com al FC Barcelona còpia de les factures acreditatives de les operacions mercantils mantingudes per la societat Nisdal, propietat de l’exdirigent arbitral, des del gener del 2011 fins al gener del 2014, així com els mitjans de pagament utilitzats per a la seva liquidació i còpia dels contractes o de la documentació que empari els esmentats serveis.

Més càrrecs directius o caps econòmics

Més càrrecs directius o caps econòmicsI per clarificar el procediment que va utilitzar el Barça a l’hora d’ordenar els desemborsaments a les empreses d’Enríquez Negreira, la fiscalia també estima necessari requerir al club la identitat dels que ostentaven els càrrecs de director general, CEO o director executiu, director financer, tresorer o cap d’àrea econòmica de club en el període entre el 2011 i el 2014. L’acusació, per tant, deixa oberta la possibilitat d’ampliar la imputació a altres alts càrrecs de club en l’època de Rosell.

En aquell període de temps, en el qual Rosell ocupava la presidència del Barça, l’import abonat per l’entitat esportiva a l’empresa Nisdal va superar els dos milions d’euros, segons les dades aportades per l’Agència Tributària a la diligències obertes per la fiscalia abans de presentar la denúncia als jutjats. A aquesta quantitat, s’afegeix els 1,2 milions desemborsats a Nisdal entre el 2014 i el 2016 i els 1,6 milions pagats a una altra firma de Negreira, Dasnil, entre el 2017 i el 2018.

Notícies relacionades

En la denúncia de fiscalia figuren dues empreses més, Soccercam SLU, pertanyent al fill de l’exdirigent arbitral, i Tresep 2014 SL, una mercantil de l’exdirectiu del FC Barcelona José Contreras, mort el 2022, que va actuar com a intermediària per al cobrament d’algunes quantitats. En l’informe d’Hisenda que ha servit de base a la denúncia de la fiscalia apareixen altres empreses, tot i que s’haurà de concretar el grau d’implicació, i la retirada de diners en efectiu per part d’Enriquez Negreira.

La fiscalia assegura que les factures que van ser remeses pel Barça a les dues empreses d’Enriquez Negreira per conceptes com «assessorament de vídeos tècnics» o «gravació partits i visionament selecció espanyola i d’altres Mundial Rússia» no correspon a la «prestació o serveis» d’assessorament reals. En aquest sentit, vinculen aquesta remuneració a l’acord «verbal estrictament confidencial» del FC Barcelona, a través dels seus presidents Rosell i Bartomeu, amb l’exdirigent arbitral perquè aquest «realitzés actuacions tendents a afavorir» l’equip blaugrana «a la presa de decisions dels àrbitres» durant els partits.