¿Què pensen els socis del Barcelona sobre el cas Negreira?

És un escàndol que no desapareixerà en un temps i de conseqüències imprevisibles, tant esportives com penals. Mentre Joan Laporta delega en una investigació externa l’origen d’aquests pagaments i per què van prosseguir durant tants anys (fins al 2018), els socis consultats reclamen més celeritat a proporcionar explicacions convincents. Preguntem en agrupacions a les quals motiva la governança del club, no només si el Barça de Xavi guanyarà diumenge el València. No hi ha ambició demoscòpica, sinó simplement donar veu a alguns socis que representen algun col·lectiu.

RICARD FAURA, de Dignitat Blaugrana

«Ens preocupa la paràlisi que sembla afectar la junta a donar una resposta a una situació que fa perillar el prestigi del club. Els anys més esplendorosos de l’entitat s’estan posant en entredit. I el silenci o la no resposta és el pitjor», afirma Ricard Faura, tecnoantropòleg i màxim vocal de Dignitat Blaugrana.

Per a Faura, la dilació que percep de part de la directiva de Joan Laporta resulta inquietant. «Com més es triga a donar una explicació pitjor olor fa el tema», afegeix. «Que es tardi tant és senyal que l’explicació no deu ser fàcil».

Faura evita exagerar i buscar culpables sobre aquests pagaments en qui va ser vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). «Ens falta informació». Per això exigeix «ser transparents i exemplars, perquè creiem en allò de ‘més que un club’.

En la seva agrupació, diu, han rebut molts missatges i preguntes de socis i penyistes inquiets per l’arrel d’aquestes remuneracions i les seves potencials conseqüències. «És un tema que preocupa i a nosaltres en particular també, de cara a l’Espai Barça. Els que han de deixar-te els diners tenen en compte la reputació i s’està perdent, amb la qual cosa es posa en perill la viabilitat de l’operació».

JAUME BARROSO, de Compromisaris FCB

Jaume Barroso al·lega que grups d’opinió com ara Compromisaris FCB van entrar en una zona de fatiga després del desgast d’encapçalar la moció de censura contra Josep Maria Bartomeu i ara es veuen en la situació de posicionar-se de nou davant una controvèrsia arbitral que està tacant el nom del club. Barroso, advocat especialitzat en dret esportiu i mercantil, lamenta com Faura la resposta institucional fins ara. «La primera reacció de Laporta va ser insatisfactòria i insuficient. I els esdeveniments ho han ratificat posteriorment. No podem normalitzar uns fets que són objectivament greus». I afegeix: «Estem a l’expectativa que se’ns proporcionin unes explicacions raonables, satisfactòries i convincents. Primer al soci i després també a l’opinió pública, perquè està en joc la reputació del club».

Per a Barroso, resulta crucial desvincular el FC Barcelona dels càrrecs interns que van poder actuar incorrectament. «Hem de posar el focus en les persones que van actuar malament, sinó el focus es manté al club, i és el que no pot ser. El club no hauria d’estar implicat en tot això, sinó que hauria de ser el perjudicat». Per això demana aquesta explicació institucional clara: «És el deure dels dirigents protegir els interessos del club».

El portaveu de Compromisaris FCB es mostra contundent amb la naturalesa dels fets. «Se’ns han posat en contacte molts socis indignats. No és acceptable pagar a un exdirigent arbitral i que a sobre se li paguin tants diners, més que a un CEO». Barroso va escriure un tuit al conèixer-se la investigació delimitada del 2016 al 2018, de l’època de Bartomeu: «Això només té un nom: vergonya». Estén ara aquesta valoració: «És vergonyant si va ser amb Barto, amb Laporta o amb Rosell. Per una qüestió d’ètica, perquè no es pot pagar a un càrrec arbitral si promovem el ‘fair play’ i a sobre per un import desmesurat».

CARLES AGUSTÍ, El Senyor Ramon

«Nosaltres centrem aquest cas en l’arrel del problema, que és el model de governança del club i el control que el soci hi pot exercir, que és inexistent, pràcticament nul. Un model equiparable al dels anys 60 i 70 del segle passat. Tots sabem com funcionen les assemblees de compromissaris i tots hem coincidit que estan desfasades. No hi ha una alternativa a un control real. Som en un model de governança presidencialista, exempt de qualsevol control democràtic. Això provoca fets com el que estem assenyalant: la falta de control, tants diners pel mig i un model de gestió antic adoben el terreny perquè passin coses com aquesta», exposa Carles Agustí, consultor internacional en temes de governança que representa el grup d’opinió El Senyor Ramon.

Vinculat a aquesta reflexió, observa amb desconfiança l’Espai Barça. «És un altre niu de possibles irregularitats. Necessitem més transparència». Sobre el cas Negreira en concret, Carles Agustí assenyala «les xifres desorbitades» pagades a l’excol·legiat i la «frivolitat» amb què s’han gestionat els diners dels socis tots aquests anys. «En general hi ha decepció amb tots els presidents. No volem assenyalar ningú perquè no sabem exactament el que ha passat, però els últims responsables són sempre els presidents». ¿I com veu l’actuació de Laporta fins ara? «A Laporta el veig desbordat per culpa d’aquest model obsolet».

Alhora, remarca mala intenció en l’explotació de l’escàndol. «Demanem fermesa davant aquesta campanya. Molts clubs han recorregut a aquest tipus de serveis arbitrals. Entenem que no amb aquestes quantitats ni l’opacitat del Barça. Però no podem permetre que d’aquí s’extrapoli que el Barça ha comprat àrbitres. Això s’ha de denunciar».

MARC CORNET, Seguiment FCB

El periodista Marc Cornet, de Seguiment FCB, posa l’accent en les reaccions més que en l’origen del cas. «Em sembla molt exagerat com la premsa de Madrid s’ha bolcat en aquest tema sense proves ni indicis que resisteixin la idea que ens han ajudat».

I prossegueix en aquesta línia: «És molt exagerat i no es pot acceptar aquest assetjament. És com si es volgués reescriure la història, quan la sospita és més aviat la contrària, que els àrbitres tradicionalment ens han perjudicat. Van a totes. Volen qüestionar uns èxits irreprotxables».

¿I no ha quedat tacada la imatge de l’entitat? «La volen tacar. Hi ha molt interès a tacar-la. És una polèmica que s’ha de redimensionar. Malament si hi han hagut pagaments irregulars, però crec que el soci no pensa gaire en aquest tema».

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

Mirant dins, per a Cornet, l’origen de tots els mals és que «no hi ha gaire transparència. És una assignatura pendent. Hi ha molta opacitat».

I obre les sospites: «El que és greu no són els pagaments a aquest senyor, que, ull, ho són, sinó que la quantitat de coses que s’han hagut de pagar que no sabem. Falta un sistema de control, una figura d’un interventor com el que controla els ajuntaments. Ja sabem que hi ha un ‘compliance’, però al cap i a la fi l’ha posat la mateixa directiva».