Javi Enríquez Romero: ¿què feia realment el fill d’Enríquez Negreira al Barcelona?

Les del pare estan en territori de sospita pel secretisme i l’evident conflicte d’interessos per la prestació de serveis pagada entre un club de Primera Divisió i el vicepresident del Col·legi Tècnic d’Àrbitres (CTA). Les del fill neixen per la seva participació com a administrador del 2001 al 2019 de l’empresa Dasnil 95 S.L. (creada el 1995) a través de la qual l’exàrbitre obtenia els cobraments. La inspecció ha destapat irregularitats del progenitor que el fill desconeixia i que l’esquitxen. Pel que sembla, gairebé tots els ingressos que entraven a la companyia familiar, on constava fins i tot María Luisa Enríquez Romero, filla i germana, eren els pagaments del Barça.

«Un tio molt simpàtic», «un professional molt competent», «mai va fer un informe al Barça» i «se’l veia pel Miniestadi i pel Johan Cruyff com a acompanyant dels àrbitres» són algunes de les frases recollides per nou testimonis que dibuixen la polièdrica dimensió de Javier Enríquez (Barcelona, 1973), que ha tocat gairebé totes les tecles del futbol. Al Girona, on va tenir una aportació quotidiana, el recorden amb el sobrenom d’‘el Mentalista’ per l’assessorament psicològic que va prestar.

Campió de l’Eurocopa

Les relacions del fill d’Enríquez Negreira no han sigut tan exclusives amb el club blaugrana. Va treballar per al València, el Rayo Vallecano, l’Atlètic de Madrid, el Fenerbahçe de Turquia i el Girona durant una campanya i mitja (2010-2012). També va estar amb la Federació Espanyola de Futbol a través de diversos canals: el Col·legi Català d’Àrbitres, el Comitè Tècnic d’Àrbitres i el cos tècnic de la selecció espanyola en l’època de Luis Aragonés durant el Mundial d’Alemanya-2006 i l’Eurocopa-2008.

El cognom i la influència del pare van ser fonamentals per a Javier Enríquez per introduir-se en les altes esferes del món futbolístic. Però si s’hi mantenir, i en diverses activitats, era per la formació acadèmica, que també li va permetre entrar en altres demarcacions del camp. Una altra cosa és quina mena de treballs va realitzar per al Barça, quant va cobrar i si els diners pagats estaven justificats.

Tractar bé Contreras

El fet que transcendís que, suposadament, vehiculava les seves factures a través de l’empresa de Josep Contreras, exvicepresident de la Federació Catalana de Futbol, i que aquest se’n quedés una comissió, entela una relació que no hauria de ser sospitosa.

«Sí que sabíem, per exemple, que a Contreras sempre se l’havia de tractar bé i amb deferència perquè era íntim amic d’Ángel Villar», recorda un extreballador blaugrana. A nivell directiu, mai es va saber res sobre la relació contractual que hi va haver amb Contreras. I a la sala de juntes tampoc es van tractar els vincles amb Enríquez Negreira. 

Diverses persones consultades que han pertangut al Barça en els últims 20 anys han assegurat que no tenen cap constància que hagués realitzat informes tècnics o de seguiment per al club. Només una reconeix la col·laboració de «Javi»: Gerard López, que va ser entrenador del Barça B entre 2015 i 2018. Estranyament, Enríquez diu a la seva web que és col·laborador extern del FC Barcelona des del 2018 i no posa data de conclusió.

Analista i acompanyant

«A mi em passava un informe cada setmana en el qual desgranava les característiques de l’àrbitre que ens xiularia en el proper partit», relata López. Característiques com si era targeter o permissiu, si tolerava el joc més físic o si era restrictiu, el nivell de tolerància en les protestes... El tècnic compartia la informació amb els futbolistes per avisar-los. «Els nois també els llegien», afirma. Alguns d’ells van recórrer, amb el temps, a l’ajuda tècnica i psicològica que podia prestar el col·laborador extern.

Els àrbitres de Primera Divisió són de sobra coneguts. Són pocs i amb prou feines n’hi ha un o dos que canviïn en la categoria cada any. A Segona B, per exemple, no hi ha aquest nivell d’informació. Els designats procedien de diverses territorials (aragonesa, valenciana, murciana, balear...) i Enríquez posava en antecedents els barcelonistes. No obstant, quan arribava el cap de setmana, exercia un segon paper a l’altre front: era l’acompanyant dels àrbitres fins a l’estadi.

«Se’l veia sovint pel túnel dels vestidors, alguna vegada a la llotja», explica un altre extreballador del Barça que, en canvi, nega haver escoltat que Enríquez confeccionés cap mena d’informe. Ni arbitral, ni tècnic, ni analític. «Després de tants anys a la casa, això s’hauria sabut». Una altra font remunta la presència d’Enríquez als partits del Barça B i fins i tot del Juvenil al Miniestadi. Però no com a col·laborador o assalariat blaugrana.

«Mai va fer cap informe de cap jugador. Almenys a mi no em consta». És el testimoni coincident de dos alts responsables del planter blaugrana. «El club té una xarxa de scouters que ens informen dels futbolistes més destacats a tot Espanya que poguessin interessar-nos. I també té una xarxa de tècnics que elaboren informes videogràfics i d’anàlisi de futbolistes», afegeix aquest tècnic, especialista en futbol formatiu, donant a entendre que Enríquez Romero no hauria cobert cap parcel·la desocupada.

Un més a Girona

Raül Agné, entrenador del Girona en la temporada 2010-2011, recorda la intervenció de Javier Enríquez al club. Va formar part del cos tècnic. «Com un més», precisa. De presència gairebé diària, a peu de camp, fins i tot en els desplaçaments. «No tinc cap queixa de la seva aportació», afegeix Agné.

«Jo volia potenciar el departament psicològic amb un especialista que ens ajudés externament i el club el va contractar», explica l’entrenador. El coach Enríquez treballava amb el grup una vegada a la setmana i tractava individualment els futbolistes en xerrades i reunions privades. D’allà procedeix el sobrenom d’‘el Mentalista’ que li van atribuir els que van coincidir amb ell a Montilivi. La relació es va trencar amb la destitució d’Agné la temporada següent (2011-2012) i els problemes econòmics que va patir el Girona en una campanya de mals resultats.

La llista de connexions de Javier Enríquez Romero amb clubs i entitats acaba el 2018, segons la web personal. Passa a ser «col·laborador extern» del FC Barcelona. Justament, com a paradoxa, quan Josep Maria Bartomeu diu ha tallat tota relació amb la família, que li està costant mig milió d’euros anuals. No s’ha renovat la informació laboral d’Enríquez, com si hagués desaparegut, ja que la intensa activitat que desenvolupava l’alternava amb diverses assessories alhora.

Reconegut com a ‘coach’

Però no ha desaparegut. Ara exerceix de ‘coach’ i tècnic a nivell privat –no publicita si està vinculat a algun club– atenent futbolistes i entrenadors que requereixen els seus serveis. Té la consulta a la frontera de Barcelona amb Esplugues de Llobregat en un edifici que sembla una vivenda unifamiliar.

Notícies relacionades

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

El Barça continua perdent reputació sense perdre el somriure

«Hem enviat algun dels nostres jugadors quan necessiten ajuda», explica un agent català que coneix Enríquez des que van coincidir al futbol base del Barça. «És un bon home, seriós, treballador i sap del que parla. Està instruït», ratifica. Un col·lega representant corrobora aquesta apreciació.

SoccerCam S.L. es dedica, segons la raó de la seva creació, a «la producció i realització de vídeos esportius i a la promoció i màrqueting de productes i serveis d’empreses». Enríquez Romero amplia les seves habilitats als vídeos «tècnics, tàctics i psicològics de futbol i assessorament en alt rendiment esportiu».