LLUITA CONTRA L’ELA

Unzué: «Ha sigut una nit màgica»

L’exporter revela que LaLiga va ignorar la seva proposta de fer un partit solidari com el del Camp Nou

Unzué: «Ha sigut una nit màgica»

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dos clubs amics, sis gols sobre la gespa, un estadi ple (91.062 persones) i milers d’euros recaptats per a una causa solidària: recollida de fons per a la investigació de l’ELA. «Ha sigut una nit màgica», confessava Juan Carlos Unzué, el precursor de la iniciativa, afectat per la malaltia.

Aquella nit màgica només va ser possible des de la generositat, l’entusiasme i l’altruisme. «Aquest partit s’ha pogut fer des de l’amistat», resumia Unzué, que va fer el primer pas al parlar amb els màxims responsables dirigents del Barça i el City i els dos entrenadors, i després ha comptat amb l’ajuda de moltes més persones que s’han mantingut en l’anonimat. Generositat, entusiasme i altruisme que no va trobar Unzué a LaLiga.

El silenci de LaLiga de Tebas

«Vaig plantejar fa dos anys si es podia organitzar algun partit amb el mateix objectiu: recaptar diners per ajudar en la lluita contra una malaltia. Em van dir que tenien 300 propostes com la nostra, que hi ha moltes causes amb tantes necessitats o més», va revelar Unzué, lamentant la nul·la predisposició de l’organisme que presideix Javier Tebas, que compta «amb 20 equips de Primera i 22 de Segona» per poder organitzar un amistós anual. Unzué va evocar el partit contra les drogues que es va celebrar durant un temps i que ja va expirar.

«El futbol el podem aprofitar no només com a negoci, sinó que és una cosa que socialment pot ajudar molt», va concloure Unzué, que s’ha posat al capdavant del col·lectiu de malalts d’ELA per aprofitar la seva popularitat i el seu altruisme en benefici de tothom. Reclamant, també, als polítics, que impulsin la llei d’ajuda als afectats.

«El futbol el podem aprofitar no només com a negoci, sinó que és una cosa que socialment pot ajudar molt»

Juan Carlos Unzué / Malalt d’ELA

A la llotja hi havia Carolina Darias, ministra de Sanitat, i Josep Maria Argimon, conseller de Sanitat de la Generalitat. «Em fot ser un privilegiat perquè tinc una situació econòmica bona, i la malaltia no em condicionarà», va remarcar Unzué sobre l’alt cost i la nul·la ajuda de l’Administració que agreuja un mal devastador.

El Barça, naturalment, va acollir la proposta de qui va ser el seu porter i entrenador amb absoluta predisposició tractant-se d’una causa benèfica.

«És un gran orgull que pensin que podem organitzar aquest tipus d’esdeveniments. Es demostra que som més que un club», va remarcar Joan Laporta, el president, paraules que van repetir després Xavi i Guardiola, excompanys d’Unzué. «Sabíem que els culers reaccionarien, perquè tenen una especial sensibilitat per a aquestes causes», va afegir el president, en al·lusió a les 91.062 persones que gairebé van omplir el Camp Nou (l’aforament és de 99.000 espectadors).

Notícies relacionades

El Manchester City no era ni de bon tros aliè al drama que viuen Unzué i els 4.000 afectats de l’ELA, els seus «companys d’equip», com els denomina, dels quals una breu representació van formar com «el tercer equip» a l’entranyable duel del Camp Nou. Ferran Soriano va ser vicepresident del Barça, Txiki Begiristain va ser company de vestidor i cap (era director esportiu quan Unzué va tornar al club com a tècnic) i, sobretot, és amic.

«Els clubs som part del teixit de les comunitats i estem encantats d’ajudar una causa local i personal, però també global», va comentar Soriano, en al·lusió a un malaltia d’abast universal per a la qual no hi ha cura. «Els que coneixen la història del club saben que el Manchester City va ser creat des d’una església per ajudar les persones en un moment de la revolució industrial quan les condicions de vida eren molt difícils», va voler ressaltar per rebatre la idea que el City és un club multimilionari i insensible.