DESPRÉS DE DOS ANYS DE LESIONS SENSE FI

El ‘factor Ansu’, la gran esperança de Xavi

El ‘factor Ansu’, la gran esperança de Xavi

FCBARCELONA

4
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Xavi va canviar més de mig atac a l’hivern amb l’arribada d’Aubameyang i Ferran Torres. Però continua necessitant un nou encertat, amb ofici, capaç de resoldre vespre o nits aspres amb una rematada letal. Lewandowski, una vegada resulten inaccessibles Haaland (va escollir anar-se’n amb Guardiola al City) oMbappé (que va desatendre el Madrid per quedar-se al PSG), és, sens dubte, el davanter adequat.

Tot i que tot canviaria si el tècnic disposés aquesta temporada de la millor versió d’Ansu Fati, la llum que va il·luminar el Barça en els tenebrosos mesos finals amb i sense Messi. Va ser i és la gran esperança del tècnic per trobar el camí de la competitivitat en un equip que ha deixat de competir fa anys.

El jove, que ha patit quatre operacions al genoll esquerre que l’han tingut aquests dos últims anys més temps a la infermeria que al camp, ha accelerat en aquest estiu la seva posada al punt. Luis Enrique se’l va emportar als tres partits de la Lliga de les Nacions per mimar-lo emocionalment, assumint les crítiques que li caurien al damunt. Ansu no va jugar ni un minut. Xavi també l’ha tractat amb exquisida cura en aquests sis mesos des que va recaure de la lesió a San Mamés, eludint Ansu, i per voluntat pròpia, el pas pel quiròfan.

El jove va escollir un tractament conservador. Ansu va apostar tambéper la prudència, cansat com està de tants i tants problemes físics. Només n’hi ha prou amb observar com la seva presència a l’equip s’ha anat reduint amb el pas del temps. Va començar jugant 1.375 minuts (temporada 19-20), va baixar després a 596 (20-21) i, finalment, 505 (21-22).

D’estructural a marginal

Havia de ser un jugador estructural en la reconstrucció del projecte. Ho havia de ser per la seva capacitat per transformar-se en decisiu gràcies a la seva intuïció i encert en la rematada. Però ha acabat sent una peça absolutament marginal per a desgràcia pròpia. I, per descomptat, dels seus propis entrenadors.

Ara, completada amb èxit la primera setmana d’entrenaments, el somriure d’Ansu il·lumina el dia a dia de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. No se separa de Pedri, l’altra font de llum del barcelonisme. Tots dos han sigut castigats per les lesions. Per això, fins i tot el compte oficial del Barça no ha deixat de llançar missatges esperançadors sobre el davanter.

«¿Quants gols marcarà aquesta temporada?», es preguntava el club a les xarxes socials quan, en realitat, el veritablement important és quants partits jugarà, després que la seva presència hagi anat disminuint amb el pas del temps. Dels 1.375 minuts que va jugar en la temporada 19-20, va passar després als 596 (20-21) i tot just 505 en aquesta passada (21-22).

Ni Valverde, el tècnic que el va fer debutar, ni Setién, ni Koeman, ni l’interí Sergi, ni tan sols ara Xavi, han pogut disfrutar del seu talent. El Barça, a més, ho ha pagat car, desproveït d’una de les seves peces més determinants. Una peça sense cap recanvi, cosa que ha impactat, a més, de manera molt greu en el rendiment de l’equip perquè ha coincidit amb la sortida, i per ordre cronològic, de tres pilars de l’atac: Luis Suárez (estiu 2020), Messi i Griezmann (estiu 2021). 

D’aquí la importància d’Ansu. D’aquí també l’extrem tacte que està tenint Xavi en la utilització del davanter. D’aquí la necessitat que es retrobi amb aquell excel·lent nivell que va omplir d’esperança el Camp Nou, obligat a trobar nous estímuls en un equip que ja ha donat mostres que s’està acabant. Un títol, la Copa del Rei, en tres anys, així ho acredita.

Gestionar la pressió

Notícies relacionades

D’aquí la pressió que ha de gestionar el jove jugador, que va debutar l’agost del 2019 (tenia llavors 16 anys, nou mesos i 25 dies), a qui les lesions l’han torturat sense pietat i han frustrat el seu prometedor creixement. El ‘factor Ansu’ resulta, per tant, fonamental per entendre el segon que és, en realitat, el primer projecte de Xavi, que va agafar el Barça al novembre, el va modernitzar a l’hivern amb quatre fitxatges i espera en aquest estiu canviar-lo de dalt a baix.

De moment, han arribat dues incorporacions: Kessié i Christensen. Però si Ansu està bé, i fa setmanes i mesos que treballa al màxim, juntament amb Joaquín Juan, un fisioterapeuta madrileny de confiança, és la millor notícia possible per a Xavi. Per això tots, i el tècnic és el primer, miren diàriament l’evolució d’aquest genoll que ha fet perdre al Barça un dels seus patrimonis esportius més grans.