Alemany activa el pla per refundar la plantilla del Barça

Un full de ruta que és, en realitat, una autèntica revolució en totes les àrees de l’equip. Des de la defensa (si Xavi se’n surt seva vindrien fins a quatre titulars, com Azpilicueta, Koundé, el més complicat, Christensen, ja tancat, però encara no presentat, i Marcos Alonso) fins a un canvi de peces al mig del camp (Bernardo Silva, del Manchester City, ompliria la llibreta del tècnic, després d’haver-se concretat l’adquisició de Kessié), tot i que Frenkie de Jong es resisteix a deixar la casa que acaba de comprar a Barcelona.

Insisteix, tanmateix, l’United. Insisteix per complaure Ten Hag, el nou entrenador, amb qui el blaugrana va compartir grans moments a l’Ajax. Insisteix, a més, per emportar-se un dels grans talents del futbol europeu (25 anys), capaç com és de desemborsar fins a 80 milions d’euros.

Xavi no vol que Frenkie de Jong marxi. Ni el jugador se’n vol anar. Però si aquests diners li serveixen per portar Lewandowski o acostar Bernardo Silva i Koundé al Camp Nou aquest desig perd força.

Perquè la clau està en la nova bandera de l’atac, bandera que ha d’enarborar Lewandowski, a qui no resulta gens fàcil treure’l de Munic. Tot i que ara, un cop tancat el fitxatge de Sadio Mané pel Bayern, després que Klopp ordenés firmar un xec de 100 milions d’euros per portar al Liverpool l’uruguaià Darwin Núñez.

Buscant un extrem

No s’ha d’oblidar tampoc l’extrem que demana Xavi per fer-lo seure a la cadira que encara ocupa Dembélé. Almenys, fins al 30 de juny. Queden 10 dies i el francès segueix sense dir res. L’alt cost de Raphinha (el Leeds vol 50 milions d’euros pel brasiler, de 25 anys) facilitaria l’aposta per Ángel di María, que ha abandonat el PSG i queda lliure en el mercat. Tot i que la Juve pressiona per emportar-se el veterà argentí (34 anys).

Alemany, que va assistir en silenci a la llarga assemblea (va durar quatre hores) en què els compromissaris van avalar per una incontestable majoria (el 84%) la venda d’actius, està alleujat. Alleujat perquè tindrà diners (encara no sap quants) per a la profunda remodelació que exigeix Xavi al vestuari i, alhora, pressionats.

Operació sortida encallada

Pressionat per trobar sortida a jugadors que han sigut secundaris i marginals (Riqui Puig, Braithwaite, Lenglet, Mingueza, Umtiti, Luuk de Jong, Neto, si troba cap club que assumeixi el seu alt salari), però resulten imprescindibles per alleujar la desbocada massa salarial que ofega el club i veient com se li’n van peces que volia el tècnic (Dembélé) i d’altres, com Alves, que ja es van amortitzar en sis mesos al quedar-se sense lloc en el nou Barça. 

Dels quatre fitxatges de l’hivern passat en segueixen, per tant, dos: Ferran i Aubameyang, tot i que el rol de l’exdavanter de l’Arsenal en l’equip no serà tan important perquè el lloc de 9 titular es reserva per a Lewandowski, que ha entrat ara en un missatge molt més assossegat cap al Bayern per apaivagar la tensió.

«Tinc encara un any de contracte, per això he demanat al club el vistiplau d’un traspàs», va declarar el davanter polonès al diari alemany Bild exhibint el canvi de postura. «I en la situació actual és la millor solució, sobretot perquè el club encara pot rebre diners pel traspàs», va afegir Lewandowski, i va indicar, a més, que no vol «forçar res perquè s’han de refredar les emocions».

El triangle està format per Liverpool, Munic i Barcelona. Els diners blaugrana servirien per finançar el cost del traspàs de Mané. I el club anglès ja ha tancat el traspàs del senegalès al Bayern per 41 milions, pràcticament el 50% del que li ha costat Darwin Núñez. Per tant, s’ha complert el primer moviment d’aquesta triple negociació. 

Reduir, sí o sí, la massa salarial

Alemany està alleujat, però també pressionat perquè ha d’encaixar aquest enorme trencaclosques en poc més d’un mes ja que té de termini fins al 31 de juliol per ajustar el Barça al fair play financer que li fixa LaLiga.

Pressionat perquè l’objectiu de màxims seria reduir la massa salarial en 160 milions, per la qual cosa passaria dels 560 actuals als 400 que marca la junta com a signe de viabilitat i coherència econòmica.

Això obliga a la imprescindible rebaixa dels capitans. Sergi Roberto, que és el quart, ja ha fet el primer pas acceptant una renovació per un any molt a la baixa, situant-se el seu nou salari en un 60% menys, segons algunes fonts. Piqué va deixar clar a Xavi en la xerrada que van mantenir tots dos fa dues setmanes sobre el seu nou paper dins l’equip, ja no tan rellevant ni transcendent, que estava disposat a acceptar aquesta nova retallada, mentre que Busquets i Jordi Alba s’han mostrat disposats a «ajudar» el club. ¿Com? No ha quedat concretat encara, com tantes i tantes coses que floten al voltant del Camp Nou sense cap certesa.

Notícies relacionades

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

El Barça continua perdent reputació sense perdre el somriure

«S’han de canviar moltíssimes coses», va dir Xavi després de tancar la Lliga amb una altra derrota a casa contra el Vila-real, posant paraules a la revolució que exigia («ara comença el partit dels despatxos, que és més important que el del camp», va afirmar) per arrencar el seu projecte amb garanties d’èxit.

Alemany porta mesos jugant aquest partit, però en territori pantanós perquè no tenia tota la informació adequada per disputar-lo. Ara ja sap que hi ha diners. Potser no tants com voldria, però en un mes i mig ha de tancar gairebé 20 operacions entre fitxatges, vendes, traspassos o cessions, amb Xavi disfrutant de les vacances a la Costa Brava, que va interrompre per anar a Sevilla aquest cap de setmana, al casament de Jordi Alba. Però sense desenganxar-se del mòbil creuant els dits per rebre trucades d’Alemany. Trucades que li portin bones notícies.