GETAFE – BARCELONA (0-0)

L’empat que estava cantat

Amb un punt el Getafe en tenia prou per salvar-se i un servia al Barça per obtenir la segona plaça, i els dos equips van protagonitzar un duel inofensiu, pèssim, batent rècords de possessió però sense trepitjar les àrees.

L’empat que estava cantat
4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

 

Tan llarga se li ha fet la Lliga al Barça com interminable es va convertir el partit contra el Getafe, insuls fora de mida. Als dos equips els faltava un punt per acabar la temporada abans d’hora, i van sumar aquest punt. Un empat cantat per endavant va quedar certificat després d’un partit pèssim, absolutament gratuït i prescindible.

Mai ha sigut fascinant jugar al Coliseum Alfonso Pérez, ni tampoc ho era en aquest trist epíleg sense que hi hagi José Bordalás, ja que el Getafe conserva moltes de les característiques que els va inculcar el seu entrenador més durador. No va necessitar anar al límit, ni va voler el quadro local, potser per evitar que l’onze blaugrana s’excités i tingués un rampell de ràbia.

Cap equip va voler exposar-se, conformes tots dos amb el premi inicial, i es van dedicar a jugar en l’espai entre les dues àrees. Només les van trepitjar per equivocació i en els córners. Getafe i Barça van poder encadenar llarguíssimes possessions. Devia ser de rècord històric el nombre de passades l’onze madrileny; les 861 recopilades per les estadístiques van ser la millor marca del mandat de Xavi.

Partit pla

Si seria pla el partit ho va certificar després una dada: el Getafe va cometre una falta en el primer temps. El Getafe de Damián i Djené no va necessitar res per frenar un Barça que no avançava, amb una possessió insubstancial, purament preventiva, tan inofensiva que va connectar dues rematades i cap de ben dirigida. Va acabar amb cinc, una de ben dirigida, cosa que exemplifica la seva escassa tenacitat. Amb cinc i cap entre pals va ser apallissat pel Bayern en la primera jornada de la Champions.

L’equip de Xavi va acabar invicte en els desplaçaments. La quinzena sortida allarga la ratxa blaugrana, que se situa en la cinquena millor d’un equip en la història de la Lliga, a tres del Barça de Valverde (17-18), que només va sucumbir en l’última jornada (en va punxar 5-4 en el camp del Llevant) i no va poder completar tot el torneig sense perdre. El Barça de Xavi, el de la Lliga, només ha caigut al Camp Nou, que va deixar de ser un recinte acomplexant per al Betis, el Cadis i el Rayo: en van tenir prou amb el 0-1.

Onze inèdit

Poc mèrit va tenir l’empat de Getafe amb un onze compost per retalls, amb perdó: amb Mingueza formant al costat de Lenglet en l’eix de la defensa i Alejandro Balde ocupant el buit deixat per Jordi Alba. Era només la segona titularitat del del planter. En la primera i única, al setembre, va sucumbir a un episodi de lumbàlgia que el va obligar a ser substituït abans del descans, cosa que va tirar per terra la possibilitat que competís pel lloc més vegades. Alba ja no es va lesionar més i Balde va encadenar més desgràcies en el filial.

Xavi li va donar l’oportunitat que li ensenyés en directe les seves reals opcions de ser una alternativa i que el Barça pugui estalviar-se els milions reservats per a un lateral esquerre, un fitxatge imprescindible. Balde va mostrar el seu bon toc i la finor de la seva passada, cosa que ja se sabia, però no es va veure prou exigit en defensa perquè demostrés haver après i corregit els defectes que li van suggerir arreglar. A Lenglet, en canvi, el va guanyar dues vegades seguides Enes Ünal en dos cops de cap de córner. Idèntics els dos.

Debuta Mika Mármol

Igual de necessari, per natural, era l’alineació de Riqui Puig al centre del camp. Amb Gavi a l’altre costat, a Busquets el van acompanyar dos petits que haurien d’haver dotat l’equip de passades i dinamisme, però el to general dels futbolistes no era d’ambició desmesurada, coneixedors tots que amb el mínim n’hi havia prou. El defensa Mika Mármol va debutar en el temps afegit.

 

Sense joc no hi va haver ocasions en un primer temps pla, planíssim, en què el Barça només va rematar a través d’un cop de cap en pròpia porta de Cuenca que va sortir a córner. Hi va haver més passades en el segon temps, en una simulació de futbol innocu, sense passió ni entusiasme fins que el Getafe va arribar al final i va celebrar la permanència, mentre els blaugranes marxaven abaixant el cap. 

FITXA DEL PARTIT

Getafe: Sòria (5), Damián (6), Djené (6), Okay Yokuslu (5), Cuenca (4), Olivera (5); Arambarri (6), Maksimovic (6), Aleñá (6); Mayoral (4), Enes Ünal (6).

Tècnic: Quique Sánchez Flores (5).

Canvis: Villar (4) per Aleñá (m. 66); Sandro (4) per Mayoral (m. 66); Óscar Rodríguez (s. q.) per Ünal (m. 81); Florentino Luis (s. q.) per Maksimovic (m. 81).

Barcelona: Ter Stegen (4), Alves (5), Mingueza (5), Lenglet (5), Balde (6); Gavi (6), Busquets (6), Riqui Puig (5); Ferran (3), Aubameyang (4), Memphis (5).

Tècnic: Xavi Hernández (5).

Canvis: Ansu Fati (6) per Aubameyang (m. 61); L. de Jong (s. q.) per Memphis (m. 71); Mika Mármol (s. q.) per Balde (m. 91).

Gols: No n’hi va haver.

Àrbitre: Gil Manzano (6), extremeny.  

Targetes: Lenglet (m. 34), Busquets (m. 57), Olivera (m. 86).

Notícies relacionades

Estadi: Alfonso Pérez.

Espectadors: 13.072.