Luuk de Jong, el suplent heroic

Havia marcat, fins aleshores, només un gol. Un intranscendent gol al Llevant (3-0), en la jornada 7, quan el Barça de Ronald Koeman ja insinuava un declivi, precisament per la falta de gol. Luuk era un dels culpables de la falta d’encert, culpabilitat doble per ser ser una petició expressa de l’entrenador, en l’agònic últim dia de mercat quan el club va decidir desprendre’s d’Antoine Griezmann.

Un parell de vegades...

«Marcar un gol és una gran sensació, i marcar en l’últim minut és una sensació molt més especial, ho he fet un parell de vegades en la meva carrera i és increïble», deia De Jong a la gespa del Ciutat de València, on rematava la treballada remuntada del Barça en un partit en què li van xiular tres penals en contra per primera vegada en la història. Al fet històric viscut pel club a nivell particular, es va afegir que el Barça es va convertir en el primer club de la Lliga que guanyava un partit amb tres penals adversos.

Va marxar Koeman, a qui no va poder salvar amb gols decisius en les 12 aparicions (només un gol) i va aparèixer Xavi Hernández, a qui ha donat 6 gols en 10 intervencions. La majoria, crucials. Amb el davanter, nascut a Aigle (Suïssa) fa 31 anys, s’han guanyat 6 punts. No han sigut només un parell de vegades...

Va inaugurar l’any amb un d’aquestes dianes, al camp del Mallorca (0-1) que va reportar tres punts en un partit que Xavi no volia jugar. El tècnic tenia fins a 17 baixes i reclamava la suspensió del matx. Luuk, amb un cop de cap, una xilena i una rematada al pal va aixecar un Barça que encara no havia donat símptomes de reacció després del canvi d’entrenador. Era el novè partit de Xavi i amb prou feines se sumava la quarta victòria.

Salvant punts

Dos partits després, a Granada, Luuk empatava el gol dels andalusos (1-1) i salvava un altre punt. I a continuació, a l’Aràbia Saudita, en la Supercopa davant el Madrid marcava l’1-1 en un partit i un títol que es van escapar en la pròrroga (2-3). En els tres partits va ser titular, privilegi que va perdre al camp de l’Alabès amb l’arribada dels tres davanters del mercat d’hivern: Ferran Torres, Adama Traoré i Pierre-Emerick Aubameyang.

Hauria sigut el moment ideal per desprendre-se’n i alliberar una fitxa federativa (la fitxa econòmica va a càrrec del Sevilla), que es deu estar fregant les mans davant la possibilitat de traspassar-lo i fer negoci. És un especialista. El club andalús ho sap. Luuk el va ficar a la final de l’Europa League del 2020 i després va firmar dos gols per donar-li el títol.

Xavi, agraït

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

«Tenim aquesta carta del Luuk, que és tremenda. No diria que és un actor secundari. Ell és conscient de les seves qualitats, sobretot en els últims minuts, i ens ha donat molts punts. Estic molt content per ell, perquè és un exemple per a tothom», va dir, agraït, Xavi diumenge per la victòria que sumava el Barça en el temps afegit. Gràcies al cinquè cop de cap de l’alt davanter holandès (1,88 m). Cinc dels set gols han arribat per via aèria. Luuk va passar a la banqueta i es va convertir en un suplent per a les emergències. Cada vegada menys necessari, perquè els resultats eren favorables i cada vegada més determinant en les seves aparicions. Xavi hi va recórrer en el temps afegit en el derbi contra l’Espanyol, que havia remuntat, i va rematar de cap al fons de la xarxa una centrada d’Adama (2-2). Contra l’Athletic va aparèixer de manera testimonial, amb el resultat protegit, i per ser homenatjat pel públic, que va corejar el seu nom. Doblement: a l’entrar en el minut 85 i al marcar en el minut 90. Gràcies a una centrada de Dembélé, i amb el cap, com no podia ser d’altra manera. Diumenge, la centrada va arribar des de l’esquerra i a través de Jordi Alba. «L’equip sap què ha de fer quan entro al camp», corroborava l’ariet holandès sobre les instruccions que imparteix Xavi. En els moments de desesperació, pilota a l’àrea. El resultat tornava a estar en perill.

Absent per covid

«Tot i que no juguem bé, trobem la manera de guanyar», deia Luuk, sense perdre de vista, tampoc, que s’haurà d’analitzar el mal partit blaugrana, consecutiu al salvat contra l’Eintracht. No va poder sortir al rescat perquè havia donat positiu de coronavirus. Es va perdre també el del Sevilla. «Aquest no és el nivell del Barcelona», va admetre en la paradoxa de ser un jugador imprescindible per als pitjors moments. «És difícil per als rivals, perquè han de reaccionar davant un altre tipus de davanter. La gent sap quines són les meves qualitats», afegia Luuk de Jong, que té plenament assumit quin és el seu paper. El del suplent que sovint és un heroi.