SALDO EN VERMELL
¿Què és el límit salarial i per què el del Barça és negatiu?
El club blaugrana és l’únic de Primera i Segona que presenta un balanç en vermell, de -144 milions

LaLiga ha publicat els límits salarials dels equips de Primera i Segona i la gran sorpresa ha sigut que el Barça és l’únic que presenta un saldo negatiu: de 144,3 milions. En un any s’ha reduït 491,4 el marge, que era de 97 milions el setembre passat i de 347,1 el gener del 2021.
«Aquesta xifra recull les diferències entre les pèrdues auditades d’un club i les estimades per LaLiga el maig del 2021. En el cas del Barcelona s’havien estimat 242 milions de pèrdues menys de les que realment s’han produït», va explicar el director general corporatiu de LaLiga, Javier Gómez, aquest dilluns. «Surt negatiu perquè les pèrdues que té el Barcelona són més grans que la capacitat de generar recursos», va afegir l’executiu. «El Barça ha deteriorat el seu patrimoni net. Ha anat al rebost i l’ha consumit», va assenyalar. «Cal obligar-lo que estalviï. Perquè el Barça, com catorze clubs més, puguin fer fitxatges ha de reduir la seva despesa actual o portar benefici».
¿Com es calcula el límit salarial? Restant als ingressos totes les despeses no esportives. El límit es pot actualitzar durant el curs amb les modificacions que hagi tingut el pressupost i es pot augmentar si hi ha entrada de diners per nous patrocinadors o accionistes (en el cas de SAD) i també si es produeixen vendes de jugadors. El límit salarial inclou la despesa en jugadors, primer entrenador, segon entrenador i preparador físic del primer equip i també la despesa en filials, planter i altres seccions. S’hi inclouen a més els salaris fixos i variables, seguretat social, primes col·lectives, despeses d’adquisició (incloent-hi comissions per a agents) i amortitzacions (import de compra dels jugadors imputat anualment en funció del nombre d’anys de contracte del jugador).
El Madrid, que no ha fitxat en l’última finestra, es manté al primer lloc amb el mateix límit salarial (739). L’Espanyol guanya una mica de marge al passar dels 77 els 79 milions. En el dia d’avui fins i tot l’Amorebieta, que disposaria de 4 milions, tindria més marge de maniobra que els blaugranes.
Els reforços hivernals
Després del mercat d’estiu, LaLiga va xifrar al setembre en 97 milions el marge de maniobra que tenia el club. El passat mercat d’hivern el Barça es va reforçar amb els fitxatges d’Adama, Alves, Aubameyang i Ferran Torres. Si bé els tres primers van arribar gratis –per tant, el club només n’ha de pagar la fitxa–, pel davanter valencià va acordar un traspàs de 55 milions més variables. El club, a més, va pagar 5 milions per fitxar Xavi i va haver d’indemnitzar amb 10 Ronald Koeman, que es van afegir als 4 que es devien i no s’havien pagat encara a Quique Setién.
Des del club reconeixen que l’informe del límit salarial «no és una fotografia bona, és un desastre». «No estem bé, amb la forma amb què es calcula el ‘fair play’ no podem comprar cap jugador, evidentment. Però sí que podrem fitxar si aconseguim fer positiu el pou de patrimoni net negatiu, gairebé 500 milions d’euros. O si aconseguim desprendre’ns de jugadors, que és la via que ens ha permès fitxar, amb la fórmula 1/2 i 1/4». Aquests sistemes permeten utilitzar per fitxar només una part dels diners que alliberin les sortides en les contractació salarial: un 25% en el cas dels que menys cobren (1 euro de cada 4) i un 50% en els que més ingressen (1 euro de cada 2).
«És igual que tinguis 94 milions en positiu o menys 144, tampoc podríem anar a fitxar. Com que la nostra massa salarial està disparada ni que fossin 180 milions de marge, seria igual. Sí que és veritat que més 97 a menys 144 el que canvia és que has de posar primer el comptador a zero i després créixer», comenten fonts del club.
Com revertir-ho
Per revertir aquesta situació, Joan Laporta està immers en negociacions avançades per generar nous ingressos, ja sigui amb el fons CVC, que ve de la mà de LaLiga, o venent el 49% de Barça Studios. S’estima que la primera via suposaria una injecció immediata d’uns 300 milions; la segona, la plataforma de continguts audiovisuals, uns 350 milions. Una de les dues operacions serà segellada abans d’un mes, segons calcula el club.
La carta de CVC suposaria uns 75 milions d’euros de marge salarial, segons estima la directiva blaugrana. Es pot tenir en compte que només el 15% dels diners que s’acordin amb CVC el club podria dedicar-los directament a potenciar la plantilla.
Una altra mesura que hauria d’afegir l’entitat seria la venda d’actius o sortides a l’estiu de jugadors amb fitxes altes, com per exemple Sergi Roberto (que acaba contracte) o Memphis Depay (pel qual el Barça podria treure un bon traspàs). Aquests dos són els que al club li interessaria treure del seu llibre de comptes, però potser es veurà ara obligat a més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança