Griezmann-Saúl: un canvi gens fàcil

La fórmula més fàcil per a l’intercanvi de béns com és el canvi es complica, de vegades enormement, en el futbol. Un futur i hipotètic acord entre el Barça i l’Atlètic per bescanviar Antoine Griezmann per Saúl Ñíguez no es reduirà a una simple permuta. L’operació, que semblava agafar forma, s’alenteix davant les moltíssimes variables que es presenten perquè totes les parts acabin conformes: no són ni dos (els clubs) ni quatre (els dos jugadors), sinó que s’explora la inclusió de més futbolistes i, com no, de diners.

El simple canvi, aquest canvi, necessitarà una arquitectura que no es construeix en unes hores ni, segurament, dies. Atlètic i Barça només comparteixen l’atracció per un futbolista que els agrada, però les diferències, a partir d’allà, els separen. També s’assemblen que els dos són esquerrans. Res més. Fa dies que Saúl s’entrena amb l’Atlètic, interrompuda la seva condició d’internacional amb Espanya, i Griezmann s’incorpora aquesta setmana al Barça després de participar a l’Eurocopa amb França.

Griezmann té 30 anys, juga de davanter, és titular, va costar 120 milions (més 15 de penalització afegida després pel venedor, l’Atlètic, per acabar-ho d’adobar), marca gols (15 i 20 a les dues campanyes de blaugrana) i cobra prop de 40 milions anuals bruts, segons algunes fonts.

Saúl complirà 27 anys al novembre, exerceix de centrecampista, sol ser titular, és del planter blanc-i-vermell (el seu cost es considera zero), anota pocs gols (7 i 2) i la seva fitxa s’acosta als 10 milions anuals. No cal dir que els dos futbolistes contemplen amb bons ulls el canvi que se’ls planteja: Griezmann tornarà al que va ser el seu club, i on es va sentir en la plenitud, i Saúl somriu davant un canvi d’aires que pot impulsar la seva carrera.

El valor del mercat

Els inconvenients neixen per la diferent valoració de mercat. El Barça necessita desprendre’s de la fitxa de Griezmann –podria ser que no fos la segona més cara de la plantilla, sinó la tercera–, tret que l’internacional francès se la rebaixi més de la meitat, seguint el camí de Messi.

Joan Laporta no admet la pura permuta de futbolistes sense més contraprestacions. El president no vol firmar un transvasament amb Enrique Cerezo com el que van firmar Sandro Rosell (David Villa) i Josep Maria Bartomeu (Luis Suárez) i regalar un davanter a l’Atlètic que guanyi la Lliga la següent temporada. Les circumstàncies que van envoltar al fitxatge de Griezmann amb l’exigència de l’Atlètic de la clàusula de rescissió (120 milions) i l’amenaça posterior de denunciar el Barça per negociar amb el jugador abans del límit legal fereixen la sensibilitat dels actuals dirigents per més que no hi intervinguessin fa dos anys. Bartomeu va pagar 15 milions de més disfressats de dret preferencial sobre jugadors.

Necessitats blaugrana

El Barça està necessitat de diners i obligat a rebaixar la massa salarial, però els nous inquilins dels despatxos del Camp Nou rebutgen l’intercanvi i que no hi hagi més benefici que l’estalvi de la fitxa de Griezmann. Ni es contempla, en absolut, que se sufragui part del seu sou perquè torni al Metropolitano. A més de Saúl, s’hauria de sumar una recompensa materialitzada en futbolistes o en bitllets. A diversos fòrums han sorgit els noms del central Mario Hermoso i del lateral esquerre Renan Lodi, associables a la voluntat del Barça de desprendre’s de Samuel Umtiti i de buscar un recanvi per a Jordi Alba.

El Barça no és aliè a aquesta manera de comerciar; de fet, s’està acostumant en els últims anys a funcionar amb la fórmula de l’intercanvi per la falta de diners i la necessitat de maquillar els seus comptes. L’experiència en canvis no ha resultat gaire satisfactòria, considerant com a canvi l’intercanvi de dos futbolistes amb el mateix club. Laporta hi torna, com en la seva primera etapa de president.

Permutes i tripijocs

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

No van ser exactament canvis el fitxatge de Deco el 2004 pel Barça que va incloure el pas de Quaresma al Porto, ja que es van pagar 15 milions i l’extrem va ser valorat en sis milions. Tampoc ho seria el transvasament Barça-Inter pel qual Zlatan Ibrahimovic va recalar al Camp Nou. L’operació va arribar a un import de 66 milions, dels quals se’n van pagar 43 al comptat; els 23 milions restants eren el valor de Samuel Etoo (20) i la cessió d’Aleksandr Hleb, que no es va consumar. El bielorús va preferir anar al Stuttgart.

Les següents permutes van portar la firma de Bartomeu. Van ser tripijocs comptables més que transaccions interessants esportivament. Fa dos anys, va intercanviar amb el València Jasper Cillessen per Neto. Malgrat el valor superior del porter holandès, el Barça el va transferir per 26 milions més 9 en variables i va adquirir el brasiler per la mateixa quantitat. L’estiu passat el tripijoc es va practicar amb la Juventus, tot i que no va ser una permuta tan equitativa. Un altre brasiler, Arthur Melo (23 anys tenia) va ser venut per 72 milions més 10 en variables, i al mateix temps el Barça es gastava 60 més 5 per Miralem Pjanic (30).