Entrevista a Jordi Moix: «Hem tingut més encerts que errors»

Són dies de fortes turbulències dins la junta directiva del Barça. La pandèmia ha calcinat els ingressos, socialment hi ha un moviment potent que reclama la seva sortida del club a través d’una moció de censura i les friccions amb el vestidor del primer equip s’agreugen, ara per la necessitat institucional de retocar les condicions salarials. Jordi Moix, comissionat de l’Espai Barça en els últims anys i ara a més vicepresident econòmic, defensa amb el vent en contra el treball fet.

Existeix un clima molt contrari a la junta. ¿Com el viu? El club és una institució viva, sempre amb molt debat. El nostre escut ja és una mica com una olla de grills. Estem governant el club des de fa 10 anys i en aquests moments en què l’últim coincideix amb un any electoral provoca que el soroll sigui més gran. Estem en una situació difícil, amb una pandèmia per a la qual no estàvem preparats, ningú al món, i que té una gran incidència en la sociabilitat i en el turisme, la qual cosa, al seu torn, repercuteix enormement en els espectacles esportius. Des de la segona guerra mundial que no se suspenien uns Jocs Olímpics, per exemple.

Ja, però costa trobar veus que defensin la seva gestió. A nivell mediàtic, potser sí, però a nivell social tenim feedback de socis que són conscients de la feina que s’ha fet al llarg d’aquests 10 anys. Reivindico que la situació excepcional que vivim no és culpa d’aquesta junta. No hem portat aquest virus de la Xina. Ens toca gestionar el seu impacte econòmic.

¿Reben, diu, reaccions positives? Sí, sí, evidentment. Aquesta tendència generalitzada que tot s’ha fet malament no la comparteixen tots els socis. Si analitzem les dades de la gestió feta es pot veure que hem generat 200 milions d’ingressos en fons propis, s’han invertit 300 en patrimoni i s’han guanyat sis lligues, dues Champions i cinc copes del rei, i a les altres seccions s’ha continuat competint i guanyant Champions com la recent del futbol sala. Si ens centrem en el futbol s’ha anat apostant per reforçar l’equip competitiu que teníem el 2010 per allargar el cicle guanyador al voltant del millor jugador del món. S’ha competit sempre en semifinals i quarts de la Champions i, és clar, hi ha hagut derrotes de les quals no estem satisfets. Però ara hi ha una conjuntura d’una certa rauxa, que es pot entendre, perquè el que va passar a Lisboa no va agradar ningú, però pot passar en el futbol. No obstant, si ens fixem en el recorregut de tot el que s’ha fet, des de la nostra perspectiva hi ha hagut més encerts que errors, i ens consta que molts socis també ho veuen així.

Amb la moció de censura, amb 20.000 socis firmant la seva marxa, molta gent es pregunta per què aguanta aquesta junta. Respecte a la moció no em pronunciaré perquè estem pendents d’una reunió col·lectiva, però mentrestant la nostra responsabilitat és governar per fer front als reptes d’aquesta situació tan excepcional. Cal prendre decisions cada dia perquè l’impacte d’aquest tsunami repercuteixi o debiliti el mínim possible el club. No estic d’acord que no hem de prendre més decisions perquè se suposa que no tenim capacitat per fer-ho. Hem posat en marxa projectes estratègics que poden ser beneficiosos. Amb una junta gestora, algunes d’aquestes decisions quedarien frenades, i no ens podem permetre perdre temps. 

No tenen res a amagar, doncs. Jo entenc que en un procés electoral es fan manifestacions per atraure votants, però tota la feina que hem fet l’estem explicant. Una vegada tancat el mercat hem exposat els comptes auditats, i els paràmetres en què estem funcionant, amb variants que van canviant cada setmana. Poso de manifest el caràcter inusual i la singularitat d’aquest club que malgrat que ha convocat eleccions per al març s’inicia un vot de censura contra una junta que, com he dit, reivindica el treball que ha fet. I que continua fent. Com per exemple el canvi generacional de la plantilla, baixant l’edat mitjana dels 26 als 23 anys. S’han anat guanyant títols, però ara tocaven certs canvis.

Per cert, quan al·ludeix a la singularitat, m’ha semblat entendre per alguna manifestació que detecten una mà política rere la moció. El que sí que vull manifestar, tot i que no vull associar connotacions polítiques rere la moció, que un excés de politització del govern del club ens restaria un dels nostres grans actius, que és la capacitat d’integració. En els últims 10 anys estem vivint un procés molt complex a nivell de Catalunya, amb sensibilitats de tota mena, i això no s’ha acabat, continuarem vivint en aquest context. Crec que val la pena tenir en compte totes aquestes sensibilitats per poder ser aquesta institució de referència.

Està clar, ¿però pensa que hi ha una intenció política rere la moció? No, no tinc cap evidència, però sí m’ha cridat l’atenció que havent-hi convocades les eleccions hi hagi aquesta espècie de ‘tenim pressa’. He vist dues o tres manifestacions dient que hi hauria d’haver una candidatura unitària independentista que em recorda a un llenguatge de la política i això em preocupa. En aquesta junta tenim sensibilitats polítiques diferents i sempre hem debatut i governat independentment dels nostres pensaments polítics.

Parlem de la massa salarial. L’impacte de la pandèmia ha sigut d’uns 200 a 300 milions, i això no és per mala gestió. No es podia preveure. Afecta tots els clubs però a nosaltres, per la nostra diversificació d’ingressos, encara més. Hem d’ajustar les nostres despeses i aconseguir un pressupost equilibrat. Això passa per parar o alentir activitats que no siguin essencials i afrontar la massa salarial. ¿Això implica que calgui rebaixar sí o sí? No vull manifestar-me aquí. Però seguint criteris esportius es poden planificar els compromisos salarials, com vam fer amb Mirotic, perquè l’impacte en els jugadors sigui el menor possible o nul. És una decisió que no es pot demorar i ens hem assessorat amb experts laborals per centrar el marc de negociació i arribar a solucions. Però no significa que afecti tot el col·lectiu de la mateixa manera. Cada grup de treball té unes circumstàncies diferents.

Però la massa salarial recomanable és d’un 60%. I amb uns ingressos previstos de menys de 800 milions i uns salaris de 631 milions en l’últim exercici, la reducció ha de ser molt substancial... La ràtio aconsellable és del 60 al 65%. Es pot arribar al 70% del conjunt salarial. Aquí també hi ha les amortitzacions, que no es poden tocar. Però aquest any excepcional busquem l’equilibri pressupostari global tot i que això impliqui una mica més de la massa salarial.

¿S’ha sigut massa generós amb els salaris dels futbolistes? No. És un món molt competitiu, alguns dels nostres rivals juguen amb recursos que van més enllà dels que la mateixa indústria genera, i amb un equip amb una columna vertebral de jugadors que ha donat molts èxits al Barça, havíem de ser conscients d’estructurar propostes per mantenir la competitivitat. Això no significa ser més generós. Adequàvem l’estructura salarial a l’evolució dels ingressos. S’ha mantingut la competitivitat en l’entorn en què ens hem mogut.

¿Fa falta que els jugadors del Barça siguin els més ben pagats del món? Si vols tenir el millor equip del món té certa lògica que hagis de fer front a uns salaris tan alts.

Però després costa molt obtenir un rendiment de les vendes. No es pot tenir tot. L’equip més competitiu amb els sous més baixos... Això és l’ideal, però no és realista. I qui ho diu no sap de què va aquesta indústria. S’han guanyat sis Lligues, i dues s’han perdut de poc en 10 anys; dues Champions, i dues amb eliminacions fortuïtes, però arribant sempre a quarts i semifinals. I cinc Copes del Rei. I tot això que s’ha guanyat és lògic que es distribueixi amb els actors principals. El que no estava previst és que vingués un terratrèmol que impactés la nostra font d’ingressos en un 30%. No hi havia una bombolla. Teníem ingressos molt consolidats. No només el Barça. Tots els grans clubs europeus. I aquests nivells d’ingressos han fomentat els nivells de despesa.

Parlem de l’Espai Barça. Sembla que l’estiguin empenyent ara quan realísticament els queda poc temps de mandat. ¿Per què? Fa uns mesos mediàticament es deia que no explicàvem res perquè l’Espai Barça estava mort. I no s’explicava res perquè estàvem preparant el referèndum per aprovar l’estructura financera. No estava aturat. I estàvem pendents de la llicència d’obres per al Camp Nou, que és l’acció principal i la tindrem abans de final d’any. Ara posem en coneixement la feina feta i una actualització dels costos. Abans era de 600 milions, ara de 725, i volíem fer pedagogia als socis sobre el per què. També sobre l’estructura financera, que al nostre criteri és millor que la que havíem plantejat al 2014 perquè d’una banda segueix el criteri del referèndum que el projecte no posaria en risc ni el patrimoni del club ni els ingressos ordinaris, i alhora ens permet tenir cinc anys per buscar el patrocinador de l’Estadi, que era una de les condicions que havíem explicat. Vull transmetre també que aquesta estructura financera amb Goldman Sachs no es pot fer servir per pagar sous als jugadors com s’ha dit aquests dies.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

També sembla adreçar-se als precandidats, però en general semblen escèptics. També. Aquest projecte no té per què portar-lo a terme aquesta junta. És del club. Va més enllà del mandat de Bartomeu. Quan s’aclareixi el panorama electoral jo m’ofereixo a exposar com està el projecte i el finançament, que està negociat però no firmat, repeteixo, no està firmat, perquè està subjecte a l’autorització social a l’estar estructurat a més de cinc anys, que és el termini màxim que com a junta pots firmar unilateralment. Posem en disposició aquesta estructura i els avantatges que té davant estructures més tradicionals. La junta que entri pot buscar alternatives. I no és menor que el Barça com a institució posi en marxa un projecte d’aquesta envergadura per a l’economia de la ciutat.

Ara que els precandidats busquen gent que els acompanyi en la seva aventura, vista la seva experiència, ¿recomana ser directiu del Barça? Sí, si sents el club amb passió. Hi ha dies durs, és veritat, però hi ha dies que tens satisfaccions per poder contribuir al club que estimes. S’han de fer sacrificis personals, perquè treus hores de la teva vida normal, però compensa emocionalment parlant. Per la meva experiència hi ha hagut molts més dies positius que negatius. No espantem ningú.