20 anys de Messi a Barcelona: la història d'amor que gairebé acaba en drama

La manera en què Messi va firmar pel Barça és plena d’anècdotes i protagonitzada per molta gent anònima que va fer el possible i l’impossible perquè aquell nen acabés sent blaugrana. Això sí, tot va venir de la mà de Josep Maria Minguella i el seu amic argentí, l’advocat Juan José Mateo Walter, amb l’ajuda de Charly Rexach i el ja desaparegut Juan Lacueva, mà dreta d’Anton Parera, llavors gerent del Barça.

«Jo mai, mai de la vida, deixaré d’empènyer i desitjar-li el millor a Lionel Andrés Messi, tot i que el meu dolor i desolació, durant els últims 20 anys, ha sigut enorme i encara perdura, perquè, no només jo, sinó moltíssima altra gent vam lluitar tant, tant, per enfocar bé la carrera d’aquest mag del futbol, que em dol que, tot seguit, sense cap explicació, Jorge Messi ens menyspreés com ens va menysprear, no volent pagar la nostra minuta, els nostres serveis, quan, sent el seu agent, vaig firmar els seus primers contractes amb el Barça. Ni Jorge, el març del 2001, ni, posteriorment, Leo, quan ja va ser un adolescent, han volgut saldar aquest deute i, per descomptat, ben aviat van deixar de parlar-nos».

El primer agent de Leo

La veu sona nítida, però ronca. És un timbre d’advocat, un to assossegat, d’algú que ha lluitat i viscut mil batalles, no només, en aquella època, des del seu despatx al carrer Tuset de Barcelona sinó, ara, a Porto Alegre (Brasil), on viu. Mateo Walter va ser una persona vital, més que important, que, en aquells dies, comptava, per contracte mercantil firmat per la família Messi, a Rosario, el 9 de juliol del 2000, amb la representació del Leo i, per tant, la seva firma figura tant en el primer acord amb el Barça (no al graciós tovalló de Charly Rexach, no) del 18 de gener del 2001 com en el definitiu primer contracte de l’1 de març d’aquell mateix any com a representant i agent de ‘la Pulga’.

Aquells contractes, ja fa 20 anys, han acabat convertint-se en allò mai vist: el millor jugador de la història (per molts), el creador d’un estil únic als ulls de qualsevol aficionat. Aquell nen, 20 anys després, suma 34 títols (10 Lligues, 4 Champions, 6 Copes, 3 Mundials de clubs, 8 Supercopes d’Espanya i 3 Supercopes d’Europa), 6 Pilotes d’Or, 6 Botes d’Or, 7 Pitxitxis, Fifa World Player, The Best, Pilota d’Or del Mundial 2014 i 634 gols vestit de blaugrana, 444 rècords a la Lliga.

Mateo va viure aquells dies entre el setembre del 2000, quan Jorge i Lionel Messi, llavors amb 13 anys, van viatjar a Barcelona per sotmetre’s a una prova amb el Barça, pagant Minguella, un bon amic de Mateo, els bitllets i la seva estada a l’hotel Catalonia de la plaça d’Espanya, fins al març del 2001 quan van firmar definitivament pel ‘més que un club’, amb una intensitat inusual, sabedor del diamant per polir que tenien entre les mans. «¿Quant em deuen?, l’hi diria, però em guanyo molt bé la vida i no tinc necessitat que pensin que pidolo el que no em correspon. No, no, no és això, és dolor, neguit, sentir-me menyspreat, primer pel pare i, després, pel mateix Leo».

La versió de l’entorn de Messi

Posats en contacte amb l’entorn professional de Leo Messi per conèixer la seva versió sobre aquesta denúncia, van assenyalar a EL PERIÓDICO que «a aquest tipus (Mateo Walter) el vam veure dues vegades en la nostra vida, ni el coneixem en realitat, perquè sabem que ens van fer firmar 20 documents en aquells moments i que, en un d’aquests documents, ell estava involucrat». «En realitat –continua explicant l’entorn de ‘la Pulga’– amb qui teníem tracte era amb Charly Rexach i Josep Maria Minguella, que, de fet, van ser els que es van ocupar de tot directament amb nosaltres i per això, avui, Leo és jugador del Barça».

No deixa de ser terrible que Mateo, amb uns amics i socis a Rosario com Fabián Soldini i Martín Montero, que van treballar com a bojos per poder solucionar-ho tot i que Leo es pogués posar en mans de Minguella per passar la prova al Barça, hauria de recórrer a la justícia argentina, fent valer el seu contracte amb Jorge Messi, per mirar d’aconseguir els seus diners. «Sé que el que li explicaré no s’ho creurà, però que sàpiga que el cas, la nostra demanda per poder cobrar aquella gestió, encara està en algun despatx judicial de Rosario, sota, suposo, milers de carpetes. Em temo que, a l’Argentina, no hi ha cap jutge que s’atreveixi a jutjar Leo Messi».

Respecte el plet, pel que sembla etern, que Mateo Walter manté amb els Messi en un jutjat de Rosario, l’entorn del futbolista argentí també va voler matisar ahir que «fa un mes ens van dir que aquest tipus està reclamant alguna cosa després de 20 anys, denunciant que la justícia no li fa cas, serà perquè no té gaire fonament ¿no? ¿o és que algú està insinuant que la família Messi fa anar la justícia?. Perquè això és bastant greu».

Lacueva, persona clau

És evident que ni Mateo, ni Soldini, que per les seves declaracions a ‘DiarioZ’ de la ciutat de Buenos Aires, el juny del 2014, sembla haver perdonat els Messi («¿la meva relació amb Lionel?, un 10; ¿amb el pare?, més o menys»), creuen que recuperaran la relació amb la família de l’estrela blaugrana. «Ja s’hauria d’haver produït aquesta aproximació, aquest reconeixement, aquest ‘ens equivoquem, aquí teniu el que és vostre’, ¿no?», assenyala Mateo. «És ara quan me n’adono que, potser, el mateix Jorge Messi que ens va fer aquell lleig, aquella insolència, és el mateix que creia tenir raó ara, fins i tot quan un contracte amb el Barça, com els documents que vam firmar entre nosaltres, diu que no la té».

A Mateo li encanta parlar en plural perquè, tot i que ell comptava amb la representació i era l’agent del nen Messi, cosa que va portar Lionel fins a les portes del Barça i el va permetre firmar el seu primer contracte, va ser tasca d’un munt de gent. «La llista és interminable, bé, potser no, potser les persones decisives van ser Minguella, per descomptat, Rexach, Lacueva, com no, director general adjunt del Barça, que, des del minut u, va veure claríssim que el club no podia perdre aquesta perla i, per descomptat, Soldini i Montero, que van iniciar tota la feina a Rosario, uns mesos abans». Això sí, Mateo, que també fa broma sobre el ‘contracte’ estampat per Rexach al tovalló, agafat d’una de les taules de la terrassa del tennis Pompeia, la segona casa de Minguella, assegura que aquell ‘document’ va ser «vital» per convèncer Jorge Messi que «el Barça anava de debò i ho demostraria unes setmanes després d’aquell gargot».

«Nosaltres representàvem Maxi Biancuchi, cosí de Lionel», explica Fabián Soldini. «Un dia, Claudio, el seu pare, em diu: ‘has de portar el meu nebot, no saps com juga’. I jo vaig pensar ‘mira, un altre Maradona’. Però, un dia, veient les categories inferiors de Newell’s, ‘la décima’, un nanet va fer una jugada meravellosa. Immediatament vaig trucar Claudio i li vaig preguntar: perdona, ¿el teu nebot porta el 9? I, sí, portava el 9. Era Leo Messi, amb 11 anys. I li vaig demanar una reunió amb el pare. I allà va començar la nostra relació».

El primer vídeo de Leo

La relació, per descomptat, va estar, com tothom sap, mediatitzada pel fet que ningú (i molt menys els Messi, que eren molt humils) podia pagar el tractament de les injeccions del creixement, que era de 960 dòlars al mes. I Soldini i el seu grup van decidir fer-se càrrec de part de la despesa «sempre i quan Jorge Messi acceptés passar una prova amb el club, o clubs, europeus que nosaltres decidíssim».

I aquí apareix, com simpàticament diu Minguella, «el pesat de Mateo». Pesat significa que Mateo es passava el dia, la tarda i la nit suggerint-li al seu amic, amb qui ja havia col·laborat anteriorment, que veiés «sisplau» un vídeo d’«un nen únic», que revolucionarà el futbol. És evident que Minguella, com Soldini quan va sentir parlar Claudio Biancuchi, va pensar «un altre que té el nou Maradona». Però eren (són) tan amics, que Minguella li va demanar el vídeo. Soldini l’hi va enviar a Mateo i tots dos van acabar veient-lo al despatx de l’agent. «Ara tocaria dir», explica Minguella, «que, quan vaig veure aquelles imatges, vaig pensar ‘el tinc, tinc el fenomen de les pròximes dècades’. No ho vaig dir, però sí que vaig veure l’únic nen, ¡l’únic!, que havia vist en la meva vida que, tot just agafar la pilota, anava directe a barraca com un boig, que encarava el rival amb una determinació que mai havia vist».

A partir d’aquell instant, tot es precipita. Minguella li pregunta a Mateo si poden portar el nen a Barcelona. Ningú té diners per portar-lo i, molt menys, el Barça, que, en aquells temps, ni pensava en nens ni, per descomptat, a gastar-se diners en un xavalet que ni sabia qui era. Per això Minguella es va fer càrrec de totes les despeses. És més, quan passades les setmanes i les proves, amb Messi provocant l’admiració de tota la ciutat esportiva, exfutbolistes com José Ramón Alexanko i Miguel Bernardo ‘Migueli’ inclosos, el Barça continuava dubtant, Minguella li proposa a Parera comprar-lo ell, personalment, i cedir-lo al Barça infantil.

Passejos per Barcelona de nen

Bé, el cas és que Soldini i Montero ho van preparar tot, fins i tot van començar a insinuar a Newell’s que, possiblement, Messi es quedaria a Europa, cosa que, al principi, al club de Rosario li era indiferent. I, en efecte, el pare dels Messi i Leo s’instal·len durant unes setmanes a Barcelona. «Mentre s’entrenava amb els nens de La Masia, jo el porto a dinar a Can Lluís, on li deia a tothom que seria ‘la bomba’, vam visitar el Museu de la Ciència ¡que li va encantar!, bé, vam fer vida familiar a Barcelona», explica Mateo, que va reconèixer que el Barça no es decidia.

Fins que Minguella, amic personal de Rexach, va agafar el Charly a soles i li va dir: «Charly, si no fem alguna cosa, però ¡ja!, se l’emporten a una altra banda». I és quan Rexach organitza un partit amistós «de veritat» amb jugadors de la pedrera, més grans que el Leo, i on Messi es llueix, altre cop, com sempre. I apareix el tovalló, una promesa de treball per a Jorge Messi de 4.000 dòlars i una casa per a la família.

I els Messi van tornar a Rosario. I Leo va continuar entrenant-se amb les categories inferiors de Newell’s fins a finals del 2000. Fins que, arrencant el 2001, ara amb tota la família, la mare Celia María Cuccittini inclosa («a qui vaig demanar que també firmés els contractes», recorda Mateo), els Messi tornen a viatjar a Barcelona. «En el vol de Rosario a Buenos Aires, Leo va plorar durant els 50 minuts que va durar el viatge. Sabia que deixava Rosario per no tornar», assenyala Soldini a ‘DiarioZ’.

«No va ser fàcil, no», continua explicant Minguella. «El Barça, amb Joan Gaspart al capdavant, seguia ficat en embolics (encara cuejava la recent fugida de Luis Figo al Reial Madrid) i, sobretot, fa 20 anys, ningú pensava en el planter, ningú volia gastar un duro en un nen. Per això va ser tan important la meva insistència, la del Charly, la de Lacueva i, al final, la determinació de Parera, a qui Lacueva va tornar boig».

Res serveix de consol

Notícies relacionades

«¿Volen Leo Messi? Emportin-se'l, tenim 10 milions de nens com ell»

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Quan es va començar a normalitzar la situació i es van preparar els contractes del gener i el març del 2001, que Mateo va firmar com a representant i agent del Leo (i que encara no ha cobrat), Minguella va portar Messi a veure el doctor Josep Borrell «amb qui havia jugat a futbol a l’Universitari i em va dir que, amb el mateix tractament que li havien fet a Pep (Guardiola), Leo podia arribar al 1,68. I, en efecte, fa 1,70. Això sí, em va dir: no serà altot, però té unes cames com unes columnes, té un tren inferior impressionant». El millor del món, ja s’ha vist.

Mateo continua dolgut, molt dolgut. «Durant un temps, tant Soldini com jo teníem la sensació que quan el Leo creixés reconeixeria el seu deute, el sentimental, l’afectiu i, per descomptat, l’econòmic. Però també aquí em vaig equivocar. Un dia em va trucar Fabián i em va dir que Lionel l’havia trucat i li havia dit que el seu pare li havia prohibit tornar a parlar amb ell, amb nosaltres. I aquí es va acabar tot».