25 d’oct 2020

Anar al contingut

trist record

El Barça va encaixar 8 gols per última vegada fa 74 anys

Els jugadors de Samitier van perdre per 8-0 davant el Sevilla a la llavors denominada Copa del Generalíssim

Frederic Porta

El Barça va encaixar 8 gols per última vegada fa 74 anys

Cal remuntar la barbaritat de 74 anys per rememorar l’última ocasió en què el Barça va rebre vuit gols. Va ser en l’anada dels vuitens de final de la llavors Copa del Generalíssim, disputada el 21 d’abril del 1946 al camp de Nervión. Un rotund 8-0 va certificar la distància abismal d’ànims entre sevillistes i blaugranes. En l’últim partit de Lliga, celebrat tres setmanes abans, el Sevilla va aconseguir alçar-se amb l’únic campionat de la seva història després d’empatar a un gol a les Corts davant el Barça. Qui guanyés la trobada, s’emportava el premi de lliga i per l’avantatge de ser amfitrió, els pupils de Pepe Samitier partien com clars favorits. Però no van ser capaços de vèncer i els andalusos es van emportar contra pronòstic la grossa, decepció que va deixar marcats els blaugrana de cara a la imminent disputa del torneig coper, que, aleshores, es disputava una vegada liquidada la Lliga.

Per tant, els sevillistes es trobaven en la glòria i al màxim de moral, mentre que els barcelonistes encara donaven voltes a la inesperada pèrdua del títol. Clarament, l’estat d’ànim també marcava el rendiment esportiu en aquells temps de postguerra.  El xoc va tenir un inesperat protagonista, el mig local José Palacios Herrera, conegut futbolísticament pel seu segon cognom, autor de cinc dels vuit gols de la seva Sevilla. Dos gols d’Araújo i un de Campos van completar la pletòrica tarda dels pupils del gallec Ramón Encinas, un dels entrenadors de llegenda en la història del sevillisme.

Les figures blaugrana

¿I el Barça? Des que encaixés el primer gol passada la mitja hora de joc, es va enfonsar amb estrèpit, sense presentar cap tipus de resistència davant l’allau local. Samitier, obligat per algunes absències, no va poder alinear l’equip titular, tot i que això no servís com a atenuant a la pallissa, rebuda amb estupor des de Barcelona. Al costat del porter titular Velasco, es van alinear figures com el líder César, l’extrem Brau, el gran organitzador de joc Josep Escolà o el baluard defensiu Curta, per no parlar dels germans Gonzalvo. Simplement, podrien resumir gairebé 75 anys després, una mala tarda la té qualsevol i en aquella jornada d’autohomenatge sevillista el Barcelona es va limitar a ser un convidat de pedra que encara es llepava les ferides provocades per la inesperada pèrdua de la Lliga.

Temes: Sevilla FC