El Barça acomiada l'autor de la icònica foto de Messi

El mexicà Santiago Garcés, de 45 anys, gairebé català ja que fa un munt d’anys que és entre nosaltres, ha estat patint mòbing en el Barça des que, fa un temps, el fotògraf de protocol del club blaugrana es va convertir en el cap del departament. Garcés, que va entrar en el club gràcies a la Joana, la seva parella, mare dels seus dos fills Lluc i Santi i productora de fotografia, que col·labora amb les millors publicacions del món (el Barça la va contractar després d’uns treballs que va dirigir per a ‘The New York Times Magazine’ amb les estrelles blaugrana), ha sigut acomiadat sense gaire explicacions, acusant-lo de ser car, crear mal ambient i «expressar les teves inquietuds al màxim executiu de la meva empresa», diu l’últim paràgraf de la carta en què el seu cap li anuncia l’acomiadament. I sí, Garcés va parlar amb Óscar Grau, CEO blaugrana («que em va tractar molt bé»), per explicar-li la seva situació i recordar-li que, en aquell moment, li devien diners.

Doncs sí, era mòbing

Garcés no vol embolics. Ni querelles. Ni demandes. Ni plets. Només vol continuar treballant en el que li agrada i continuar el seu camí. «El que m’ha passat em sembla molt injust, ja que jo, malgrat ser el fotògraf de màrqueting del club, col·laborava amb tots els departaments, fins i tot amb la plantilla, en perfecta harmonia amb Miguel Ruiz, que és el fotògraf que comparteix el dia a dia amb els futbolistes». Garcés recorda que totes les seves fotos, a Instagram, tenien un 30% més de ‘m’agrada’ que les de la resta de fotògrafs de l’entitat, cosa que potser al seu cap no li agradava gaire. «Un dia vaig entrar a Google, hi vaig escriure ‘mòbing laboral’ i els cinc primers punts que apareixien en el text era el que m’estava passant a mi al Barça», afirma amb perplexitat.

Garcés no entra en el funcionament del Barça, entre altres raons perquè estima l’entitat i se sent molt, molt, culer, com el Lluc i el Santi. «Però, això sí, el concepte que tenen del paper de la fotografia en el Barça és diametralment oposat al que hauria de tenir una entitat d’aquest prestigi, projecció i ressò mundial. Al Barça hi ha una falta d’entesa profunda del que és la fotografia i el poder de la imatge», diu el fotògraf mexicà, que acaba d’instal·lar-se a Girona, club amb què li encantaria col·laborar.

Garcés encara recorda perfectament el moment en què va fer ‘la foto del miracle’. Aquella nit, com tantes altres, havia baixat a la gespa per reforçar els seus companys. «Quan vaig veure que Sergi Roberto marcava el sisè i històric gol, ni tan sols vaig saber que era ell. És més, vaig pensar que havia sigut Piqué, a qui la pilota ¿te’n recordes? va fregar i, com el mateix Gerard va reconèixer, per poc la toca i li esguerra la rematada a Sergi Roberto», relata Garcés, que durant un mes, a petició del club, es va anar passejant per tots els platós de TV i ràdio, difonent la grandesa del Barça i la força d’aquella foto icònica. «Ho vaig fer perquè m’ho va demanar el club amb molta insistència».

Aquella nit màgica

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«He de reconèixer que vaig intuir el gol i vaig veure com el Leo sortia disparat cap a la grada d’animació i vaig pensar ‘aquesta és la meva oportunitat’. Era el moment de captar l’expressió, l’èxtasi, la felicitat, l’eufòria de Messi i, com tenia muntat l’angular en una de les meves càmeres, havia de posar-me el més a prop possible de Leo. I, just en aquell moment, va començar a caure gent a sobre meu. Per poc em maten, però havia de resistir. ¡Era la foto, carai! M’agrada ser a prop de la gent quan la fotografio, m’agrada més treballar amb objectius curts que amb teleobjectius».

I ‘la foto del miracle’, que la família Messi li va agrair com mai abans l’hi havia agraït ningú, es va convertir en la imatge del Barça per excel·lència, del ‘més que un club’, a la foto dels 169 milions de clics, dels 169 milions de «m’agrada»: més de 7 milions a Instagram, més de 85 milions a Facebook i més de 77 milions de visualitzacions a Twitter. «És una imatge que ho diu tot per si sola, la seva geometria, les seves proporcions, no li trobo un punt dolent. Tot quadra. Aquella nit, en aquell microsegon, es van alinear tots els astres».