El Barça entona el comiat de la Lliga

Tercer empat del Barça en els últims quatre partits. En l’esprint final no n’hi ha prou amb el trot de la mitja distància. Sense gràcia per córrer, a més està apagada la llumeta de l’enginy. Així va el Barça, entonant un lànguid comiat de la Lliga, més deprimit que ningú després de la pandèmia.

No està per romanços el Camp Nou, amb l’eixordador soroll de fons que se sent al club. El resultat n’amplificarà el volum, per més que l’equip elevés el to i Messi assolís els 700 gols que se li resistien amb l’acció més bonica i subtil del partit. Però també es van presentar alguns detalls que només fan que fomentar la negativitat que envolta l’equip.

Mals senyals

El primer, per damunt de tot, és que Messi emet mals senyals. Més preocupant que no trobi la porteria, són les ganyotes de la seva cara. Ni un senyal d’entusiasme, de serenitat o d’alegria, sinó tot el contrari. Està frustrat i crispat. El riure després de ficar el penal, per contrast, va confirmar els auguris que desprèn l’estrella.

El silenci per l’absència dels espectadors és un alleujament ara per al Barça perquè evita les bronques que retronarien i les mocadorades. Als jugadors per la falta d’idees i al cos tècnic per la seva incapacitat per virar el rumb, sense esgotar els cinc canvis o treure Griezmann en el minut 89 per Vidal.

Enrenou a les àrees

Solen ser apassionats els Barça-Atlètic, tot i que amb pocs gols des que va arribar Simeone. Els quatre, no ho oblidem, van ser a pilota aturada. L’inici va respondre a les expectatives. Messi va colar (accidentalment) un llançament de córner entre les cames de Diego Costa, que va despistar Oblak i tres minuts després l’hispanobrasiler va poder reparar el contratemps. El va agreujar fallant un penal, però Ter Stegen s’havia avançat. Va ser amonestat –coses del nou reglament– i la repetició la va transformar Saúl. Hi va haver dos penals més en dos minuts.

Setién va apel·lar al 4-4-2 d’entrada. No era la primera vegada. Ho va fer anteriorment, amb sort desigual, al camp del Betis (2-3) i al Bernabéu (2-0). Faltava l’empat. Ni rastre de Griezmann ni Braithwaite per començar, malgrat que la victòria era imprescindible per reconduir la situació. Era un dispositiu per defensar millor, comú ja amb Luis Enrique (Neymar baixava al centre del camp) i Valverde (Coutinho era el sacrificat). Messi i Suárez porten anys eximits.

Sense tercer davanter

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

No hi va haver tercer davanter. Riqui Puig va ser aquest quart centrecampista completant el rombe perquè fos el millor passador del grup qui connectés amb els dos de dalt. Però omplir les dues últimes línies no va evitar els desajustos. Es va tapar molt Setién davant d’un Atlètic que ha tornat pletòric (quatre victòries i un empat). Es va confinar sisè, a dos punts del Sevilla que era tercer, i visitava els blaugrana tercer, amb quatre punts d’avantatge sobre els andalusos.

El Barça va tenir més la pilota, cedida gustosament per l’Atlètic, que només va pressionar a l’inici. Com sempre. Va sortir pressionant a dalt per crear dubtes. Va defensar l’1-1 i el 2-2, com si fos una cosa millor que el 0-0. Tampoc va ser una sorpresa que Griezmann no fos titular, relegat per Setién en els duels més crucials (a Sevilla, a Vigo), descartant l’entrenador la via motivacional del francès per enfrontar-se als seus ex. Suplent per primera vegada al Camp Nou, ningú reclama la seva titularitat si no és perquè ho exigeix el preu que va costar. Ho va exigir el resultat i va sortir en el minut 89.