Ter Stegen i Arthur són al mercat

Avança el temps sense que avanci la temporada, però els clubs no poden estar totalment aturats. Igual que els futbolistes s’entrenen a casa per a un retorn encara imprevisible, els executius han de perfilar les futures plantilles de la pròxima temporada. Tot i que no sàpiguen amb quants diners.

El Barça no és aliè a aquesta situació. Prova de preparar-se i d’entreveure el futur sense escapolir-se de la incertesa davant dels nous i desconeguts temps que s’acosten. El panorama ha col·locat dos dels seus jugadors importants al mercat per raons molt diferents.

Aturat per la crisi

Ho està Marc André ter Stegen perquè la seva renovació s’ha ajornat. Les converses per ampliar el seu contracte, que venç el 2022, i millorar-li la fitxa, que havia quedat desfasada respecte a altres companys, s’han paralitzat, segons informava el diari Sport. Pel coronavirus, en el fons. Per la crisi econòmica que anuncia i les severes restriccions que implantarà en el futbol.

La renovació de Ter Stegen, de 27 anys, passava a ser un operació important perquè l’augment de fitxa que requeria la seva continuïtat eleva encara més el límit salarial permès per la UEFA.

El porter alemany és dels futbolistes més cotitzats del mercat i un dels més valuosos de la plantilla on exerceix un paper capital. El Barça no vol desprendre’s de Ter Stegen sota cap concepte, però tem que la paralització de la renovació, imposada pel club, alimenti l’interès dels grans europeus per un porter únic.

Espècie escassa

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

També és un futbolista cotitzat Arthur Melo, una espècie escassa de centrecampista. I, per tant, cotitzada. L’interior brasiler compleix la segona campanya al Barça. El seu rendiment, atenint-nos a la seva edat (23 anys), és satisfactori. Però la freqüència de les lesions musculars que l’aparten del ritme habitual fa patir el club.

Arthur és un element cotitzat, sobretot a Itàlia, i el Barça el veu com una peça per abaratir algun fitxatge (un davanter com Lautaro, de l’Inter) si no hi ha prou diners a la caixa o com a moneda de canvi amb un altre tipus de centrecampista.