Bartomeu medita fer canvis dràstics en la cúpula directiva del Barça

El nord-americà Tom Wolfe va publicar el 1987 La foguera de les vanitats, novel·la en la qual es presentava un quadro de sàtira sobre els costums de la societat de Nova York, en la dècada dels 80, i caracteritzava l’univers dels adinerats executius de finances i les seves interaccions amb la resta de la societat.

En el Barça es veuen determinats comportaments que tenen molt a veure amb ‘La foguera de les vanitats’. S’ha començat a gestar al si del club, on la divisió de la junta directiva és tremenda i, tot i que encara no pública, sí que és molt nociva per al dia a dia de l’entitat, una carrera per posicionar-se en la candidatura a la presidència que arriba també als cercles de l’oposició.

Dues coses semblen evidents: una, Josep Maria Bartomeu se sent menys acompanyat que mai i més assenyalat al viure l’any de l’ànec coix, com defineixen els nord-americans els últims 12 mesos d’un president que no pot presentar-se a la reelecció; i, dos, no pensa dimitir i no pensa avançar les eleccions perquè necessita temps per quadrar els números del club i de l’Espai Barça, sortir viu del perillós enfrontament judicial que manté amb Neymari el seu pare (no s’ha d’oblidar tampoc el pols als tribunals amb Jaume Roures, de Mediapro) i, si pot, tot i que cada vegada en té menys ganes, preparar el candidat continuista per assegurar-se una jubilació tranquil·la.

Tots els contractes

Les cartes van començar a col·locar-se a sobre de la taula en la tensa reunió de la comissió delegada al cap de dos dies que esclatés la crisi digital i, sobretot, es van reafirmar en la famosa i secreta trobada de la junta directiva per complet a Sant Just el divendres següent. Aquell dia, Bartomeu es va assabentar que Jordi Cardoner, que, en principi, semblava cridat a ser el seu favorit en les pròximes eleccions, s’havia unit a Emili Rousaud, Enrique Tombas i a un grupet de joves directius, per exigir-li explicacions per la contractació en secret i de forma irregular dels serveis de l’empresa I3 Ventures.

Pot ser que no li demanessin que dimitís, ja que ni tenien prou recolzaments ni ‘Barto’ cediria. El president, no obstant, va acceptar que s’apartés el seu amic i assessor personal Jaume Masferrer i que s’obrís una investigació contractant la prestigiosa Price Waterhouse Coopers (PWC) perquè audités absolutament tots els contractes dels últims temps i, en particular, tragués aigua clara de com s’havia produït la contractació d’I3 Ventures. L’informe de PWC no arribarà com a molt aviat fins la setmana que ve.

A aquest informe planejava agafar-se la nova i sorprenent oposició en el mateix si de la junta per a, aquesta vegada sí, exigir a Bartomeu que s’apartés, elevar a president Cardoner i preparar amb tot el poder a les seves mans la candidatura de Rousaud. En aquest sentit (i tornem al moll de la novel·la de Wolfe) són diversos els informants que no descarten que Cardoner es replantegi la possibilitat de ser ell el presidenciable que enarbori la bandera del continuisme, i relegui Rousaud, en cas que sorgís una sorpresa demolidora en l’informe.

Però, segons ha pogut saber aquest diari, l’informe de PWC possiblement donarà la raó a Bartomeu en el sentit que, en efecte, va contractar la companyia amb seu a Buenos Aires, però en cap moment se li va encarregar (no existeix cap documentació que ho acrediti) que difamés ningú, sinó, simplement, que fes un ampli seguiment de la imatge i paper del Barça a les xarxes socials. 

D’aquesta manera, tot sembla indicar que tant Bartomeu com Masferrer, ara suspès momentàniament, sortiran airosos i guanyadors d’aquesta auditoria i, per tant, hi ha qui pensa que, a partir d’aquesta documentació, que demostrarà que la cúspide directiva no està darrere de les maniobres difamatòries d’I3 Ventures, es vegi un reinventat Bartomeu, aquell que, allunyat del seu habitual tarannà conciliador, demani als que l’han posat contra la paret que dimiteixin i abandonin el club. Alhora medita degradar els vicepresidents a simples vocals.

És possible, doncs, que estiguem davant de l’embrió d’un enfrontament en el mateix si de la directiva blaugrana, però no hi ha dubte que Bartomeu només té el recolzament, entre els pesos pesants de la junta, del seu vicepresident, Jordi Moix (responsable de l’Espai Barça), ha deixat de parlar amb Rousaud, mesura cada una de les paraules que diu a Cardoner i se sent molt i molt ferit pel comportament dels directius més joves, que ell mateix va ficar a la directiva.

Si no hi ha hagut més conclaves no ha sigut perquè es desconeixen els resultats de la investigació de PWC, sinó perquè temen veure’s cara a cara i fer encara més profunda la ferida que ha començat a sagnar. La pròxima cita de la junta està prevista per a dilluns que ve.

L’oposició es mobilitza

Mentre Víctor Font continua amb pas ferm, sense pressa però sense pausa, preparant el nucli fort de la seva candidatura, és a dir, un govern a l’ombra capaç de fer-se càrrec del club l’endemà de guanyar les eleccions, barcelonistes de tota la vida com Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa podrien estar donant voltes a la possibilitat de presentar-se a les eleccions. Laporta, conscient del seu carisma, ha començat ja a parlar amb culers importants que podrien ajudar-lo a recuperar el tron blaugrana, tot i que els qui el coneixen bé asseguren que encara no ha decidit fer el pas.

Qui sí que sembla molt animat a recuperar la presidència, tot i que sigui per persona interposada, és l’expresident Sandro Rosell, que ha recuperat (i augmentat) la seva vitalitat i fogositat d’esportista després de sortir de la presó i demostrar-se, per complet, la seva innocència. Rosell, que ha començat a demanar comptes a la justícia i a l’Estat, al qual reclama 10 milions d’euros per danys i perjudicis, veuria amb bons ulls Jordi Roche, expresident del Girona i de la Federació Catalana de Futbol.

Rosell, que és molt crític amb la manera i estil utilitzat per Bartomeu per protagonitzar la transició, ha deixat ja de fiar-se dels directius del Barça, per això intenta convèncer Roche per liderar una candidatura que es presentaria amb l’etiqueta, potser, de renovació, modernitat, sense vincle amb el passat ni necessitat de renegar del sandrisme.

Notícies relacionades

Bartomeu reuneix avui el nucli directiu per donar explicacions sobre l'escàndol de les xarxes socials

La directiva del Barça acorrala Bartomeu i planteja un avanç electoral

Però fa la sensació que tant ‘Barto’ com els seus crítics necessiten guanyar temps, per això és molt difícil que s’avancin les eleccions, ja que tampoc sembla un tema que inquieti gaire la massa social blaugrana, malgrat les noves peticions de dimissió de part del Camp Nou dissabte davant de la Reial Societat. 

Temps és el que necessita Bartomeu per preparar-se un final discret, ningú parla ja de triomfal vist l’estat de l’equip; temps és el que necessiten Cardoner i Rousaud per organitzar el continuisme, i temps és el que necessita Roche per donar-se a conèixer i convertir-se en l’autèntic rival de Víctor Font, ja que atès el caos regnant en el si de l’actual directiva no sembla massa fàcil, ni tan sols manejant els ressorts del poder, que el candidat continuista guanyi les futures eleccions.