Bartomeu: la pilota vola cap a la llotja

La pilota vola de la gespa a la llotja. Els futbolistes han deixat de jugar. Ara intervenen els directius. O ho haurien de fer. És el moment d’analitzar la temporada, repartir les notes i prendre decisions. L’equip ha guanyat la segona Lliga consecutiva, però el somni del triplet va quedar destrossat a Liverpool i el consol del doblet també es va diluir a la trista final de Sevilla.

LA DIRECTIVA

Bartomeu li deu una explicació al soci

La junta directiva del Barça es reuneix aquest dilluns. No és una reunió extraordinària convocada per atendre la crisi, sinó una de les habituals. Però arriba l’endemà que s’hagi acabat la temporada de futbol. I arriba en un moment en què l’afició espera explicacions del seu president més que saber com puja el cens de penyes, si l’operatiu de Sevilla ha funcionat, si les acadèmies del Barça són un èxit o mereix subratllar-se l’admiració que genera al món l’Innovation Hub.

El president ha parlat poc i de forma breu i protocol·lària. “Ernesto té contracte i ens agradaria que seguís”, ha repetit a Liverpool i a Sevilla, després de dues derrotes, per reforçar la figura de l’entrenador, cada vegada més discutida per la grada. Ho ha fet amb un missatge públic de recolzament a Valverde, quan l’any passat va filtrar a la tornada de Roma l’enuig de la junta amb ell i com n’era d’incerta la seva continuïtat. El 5-0 al Sevilla i la conquesta de la Lliga van apaivagar la llotja, que després, com sol ser habitual, va acusar els mitjans de malvoler l’entitat i els seus dirigents.

La situació ha canviat. Com el missatge. La Lliga es va celebrar abans de viatjar a Liverpool i patir una altra desfeta europea, i la final de Copa s’ha perdut. Bartomeu insisteix que a Valverde li van renovar el contracte i és una aposta a mig termini. Es pot suposar que l’enteresa de la junta és tan sòlida que un parell de derrotes no la faran retractar-se d’una decisió tan estratègica com consolidar Valverde, tot i que no es pot descartar que sigui una coartada sabent que és l’entrenador qui medita renunciar. Sempre podrien dir, en aquest supòsit, que ells, els directius, no el van acomiadar. 

Bartomeu i la gent que té més a prop es parapeten rere Valverde iPep Segura, el secretari tècnic, amb l’argument que són els màxims responsables de la parcel·la futbolística. El president va sortir reelegit el 2015 i encara no ha raonat per què va destituirAndoni Zubizarreta, per què no va renovarRobert Fernández i quina aportació extraordinària faria Segura respecte als seus antecessors. Encara s’ha de veure.

LA SECRETARIA TÈCNICA

Els fitxatges posen Segura  sota sospita

Segura ha fet bons els seus antecessors. Cadascun (Txiki, Zubizarreta, Robert...) va tenir un (o alguns) fitxatges fallits amb què va ser sacsejat per les crítiques. El secretari tècnic de Bartomeu, un erudit del futbol, no s’ha mostrat infal·lible. També té el seu Keirrison, el seu Vermaelen, el seu André Gomes...

Els errors solen predominar sobre els encerts. O es recorden més. Els de Segura són sonors pel cost que va suposar l’elecció de futbolistes que havien de ser fonamentals. O sigui, Philippe Coutinho i Ousmane Dembélé, el cost dels quals (s’han pagat 255 milions dels 305 compromesos en els seus fitxatges) supera l’ingressat per Neymar (222).

Com sonores han sigut les cessions de Murillo i Boateng per inútils i per inservibles. Tres anys després, el fons d’armari continua sense omplir-se, com es va veure a la banqueta del Villamarín. El nivell de l’equip no ha millorat. 

Però, a banda de fitxar, el secretari tècnic havia de potenciar el planter i donar-li una volta a l’estil del Barça. Regenerar-lo. Modernitzar-lo. Perquè el planter no produeix i l’estil, a més, s’ha vulgaritzat.

L’ENTRENADOR

Valverde completa un any igual però pitjor

El rendiment delsfitxatges, la qualitat del joc i l’aposta pelsdel planter  no només és competència de Segura. També, o sobretot, al màxim responsable de l’equip. Valverde és qui entrena els jugadors, dona les directrius tàctiques i tria les alineacions. A l’entrenador se li han retret tots aquests aspectes, i ell ha assumit amb dignitat i paciència les crítiques. El to de Luis Enrique, per exemple, hauria sigut un altre.

Els números, en canvi, avalen Valverde. En la seva segona temporada el Barça ha igualat, gairebé, la primera, començant per la reedició del títol de Lliga i amb una enorme diferència, més gran que a l’anterior. L’equip ha jugat un partit més (60) i n’ha guanyat un menys (40), ha marcat tres gols menys (138) i n’ha encaixat dos menys (56).

I, no obstant, el descontentament ha sigut més gran. Eximit per la junta i els jugadors de la catàstrofe de Liverpool, no va saber evitar la caiguda de l’equip aquella tarda ni 18 dies després a Sevilla. No se li reconeix al tècnic que hagi imprès cap característica especial i encara menys cap genialitat tàctica.

EL VESTUARI

Coutinho pot encapçalar la llista de baixes

“Hi haurà baixes”. Si el president de qualsevol club pronuncia aquesta frase, tremolen fins i tot les bombetes. Es desconeix quin efecte hauran causat les paraules de Bartomeu dins el multimilionari vestidor del Barça, però si es compleix l’anunci (¿l’amenaça?) els damnificats descobriran que lluny del Camp Nou es viu pitjor.  

Diversos futbolistes s’han guanyat la inquietant espera estiuenca de saber què els oferirà el futur. No són els casos de Boateng, que ha jugat 4 partits de 34, igual que Murillo, que van arribar cedits i se n’aniran amb més pena que glòria, tot i que com a campions de Lliga. Ni el de Thomas Vermaelen a l’acabar el seu contracte amb 13 tristos partits. Tampoc el de Jasper Cillessen, que ha demanat anar-se’n. Són baixes anunciades.

Hi ha hagut altres futbolistes el rendiment dels quals no ha respost a les expectatives, començant per les de l’entrenador al no tenir-los més en compte per jugar. Malcom (40 milions va costar) ni tan sols ha disputat la meitat (24 de 60) dels partits. Aleñá (27) no ha fet el salt esperat. Rafinha es va tornar a lesionar.

El recel de la directiva s’orienta també cap a determinats comportaments. Com el deSamuel Umtiti, que tants esforços va fer per jugar amb França el Mundial i tan poc cas va fer als metges del Barça per a un millor i més ràpid tractament de la seva lesió de genoll. Com la davallada física d’d’Arthur,  comprensible el seu primer any en la frenètica elit europea. Com les vel·leïtats de Dembélé i uns costums de vida que no agraden.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

I també han acabat qüestionant-se rendiments. El cas més flagrant és Philippe Coutinho, el fitxatge més car de la història, que es va queixar amb un mal gest després de marcar un gol al Manchester United (6 gols en 54 partits tractant-se d’un davanter) i no ha donat cap satisfacció més gran que aquesta malgrat la discutible insistència de Valverde a alinear-lo. El vent s’ha girat en contra fins i tot de tipus indiscutibles com Rakitic, Busquets o Alba.