Lliçó de futbol del Liverpool

1. El començament de Roma es repeteix

El malson de Roma va reaparèixer des de la sacada de centre. Abans que es complís el primer minut, una pèrdua absurda d’Arturo Vidal  a l’entregar una pilota a Milner va donar peu al primer atac del Liverpool, que va acabar en un córner.

El xilè no es trobava en l’Olímpic, però sí que hi era Jordi Alba, que amb un altre error va originar el d’Origi en el minut 7. Tot just un minut després del que va marcar Djeko fa un any per al quadro italià en el principi del cataclisme blaugrana. Els següents gols de la Roma van arribar en el segon temps amb un penal i un córner.

Però hi va haver una diferència: el Barça va reaccionar. El Barça no va tenir la pilota que tant va passejar en l’Olímpic i, no obstant, va arribar més a l’àrea aliena. Potser va ser perquè es va corregir al reviure els errors que el van condemnar llavors. També hi va influir que el Liverpool fes un futbol més vertical i deixés espais a la seva esquena que els blaugranes van saber aprofitar. Alba va provar d’esmenar el seu error amb diverses progressions per la banda esquerra i va donar aire al Barça, sense acabar d’apaivagar la fogositat local. La defensa barcelonista es va retardar molt després de l’impacte del prematur gol.

Valverde va voler evitar el vaivé omplint el centre del camp i no ho va aconseguir. Ni en l’anada ni en la tornada. La presència de Coutinho com a quart interior més que com a tercer davanter no va servir perquè el Barça encadenés passades i possessions, si més no per tranquil·litzar-se. El Liverpool sí que va dibuixar el 4-3-3, com en l’anada del Camp Nou, i va fer la sensació que controlava tot el que passava a la gespa. No obstant, va patir tant o més que el Barça en la seva pròpia àrea.  Al descans, hi havia tantes rematades a Ter Stegen com a Alisson.

2. El córner més vergonyós

Assistència d’Alba i rematada de Messi. Assistència de Messi i rematada d’Alba. El Barça va donar senyals de vida a partir d’una de les seves principals connexions. No va ser suficient. En un partit gran, a l’equip li van faltar altres registres en atac. La defensa tampoc va aguantar, condicionada pel marcador, la pressió i els nervis. El descans va interrompre els millors moments i la parella no va tenir continuïtat. Només va aguantar Ter Stegen, impotent davant del monumental enfonsament de l’equip que es va resumir en dos gols de jugada en un minut i un córner, un altre córner, que passa a la història com un dels més ridículs de la història del club.

Una jugada que va assenyalar directament els jugadors per la badada col·lectiva, la falta d’atenció i l’excés de confiança injustificat: amb el 3-0 tots d’esquena a la pilota i Origi rematant a plaer, sol. L’autocomplaença ridícula davant d’un espectacular enfonsament del Barça, denunciat pel marcador. Ni joc ni resultat.

3. Vidal no atura l’enfonsament

Hi va haver un moment, especialment en la primera meitat, que no se sabia quants Arturo Vidal hi havia a Anfield. En teoria, un; a la pràctica, també. En realitat n’hi havia més d’un perquè va tenir la capacitat per desplegar-se per tots els racons del camp. No només va exercir de guardaespatlles de Messi, sinó que li va donar un cop de mà, i fins i tot dos, a Mané, el davanter més verinós que tenia Klopp en el camp després de les lesions de Salah i Firmino. De vegades, era Origi qui venia a aquest flanc esquerre del Liverpool, però allà apareixia, de nou, l’incansable xilè, disfrutant com si estigués jugant al jardí de casa seva.

Notícies relacionades

Infern vermell a Anfield

Liverpool i Roma, l'eix del mal blaugrana

Amb un aire agònic en cada jugada, com si s’estigués a punt d’acabar el món en aquell moment, portant al límit el seu esforç, les seves cames, la seva mentalitat. Contrastava l’enorme vitalitat d’Arturo Vidal amb la lenta velocitat de Coutinho, que va tenir, això sí, una excel·lent oportunitat en la primera meitat, que va néixer, precisament, d’una acció defensiva de l’exjugador del Bayern de Munic. Va robar Arturo, va iniciar el contraatac Leo i va rematar Cou. Però va aparèixer llavors Alisson per repel·lir aquest xut del brasiler.

No va ser l’únic robatori del xilè. Després, tot va canviar. No hi va haver ni rastre del Barça en l’inici de la segona meitat. Va començar igual de malament que la primera. Pitjor fins i tot. A més, amb dos gols. Dos gols en els quals Wijnaldum es va convertir en un element indefectible per a la defensa blaugrana. No van arribar els centrals, ni Piqué ni Lenglet, però era un problema col·lectiu perquè l’equip de Valverde va entrar en pànic. Un pànic que es va traslladar a la pissarra perquè el tècnic va fer el canvi del Camp Nou (Semedo per Coutinho i Sergi Roberto exercint d’interior destre) però no li va sortir tan bé.