Alabès-Barcelona (0-2): El Barça s'apropia de la Lliga

4

Es llegeix en minuts

Marcos López

Per què confiar en El Periódico

Vitoria 23 de d’abril del 2019. Actualitzada 24 de d’abril del 2019 a les 14:58

0 Comentaris

En un gran inici de la segona meitat, el Barça, sense Messi, va liquidar el partit. I, per descomptat, la Lliga. Ja era seva des de fa setmanes, es diria que mesos. Però no es despista el líder en cap moment, prenent-se cada partit, per incòmode que sigui, com si fos l’últim de la temporada. Amb la millor versió d’Aleñá, escortats per veterans que no defalleixen, tipus Piqué o Luis Suárez, el campió vol assegurar-se com més aviat millor la seva corona. Potser serà en hores si el València guanya l’Atlètic al Metropolitano o dissabte que ve si el Barça derrota el Llevant al Camp Nou.

Tant és. Caurà pel seu propi pes. En realitat, cau per mèrits d’un equip que no es pren cap nit lliure, capaç d’esclafar els seus rivals. Al principi, va descansar Messi. El Liverpool és massa a prop per córrer riscos amb Leo. També van descansar Lenglet, Jordi Alba i Arthur. A Rakitic, a més, Valverde li va treure el viatge d’anada i tornada a Vitòria. Malgrat tanta absència, el Barça va tenir una bona posada en escena inicial a Mendizorrotza, un estadi que estava assistint gairebé sense saber-ho a les últimes nits amb Pitu Abelardo. El tècnic que els va rescatar de la ruïna la temporada passada, capaç en aquesta de portar-lo fins i tot a coquetejar amb les posicions europees. Però ara la directiva de l’Alabès ja filtra que ha demanat el doble per renovar, mentre que a l’exjugador del Barça se’l disputen altres clubs, el Betis, sobretot.

Coutinho i Dembélé, junts

El partit va demostrar que Dembélé i Coutinho poden jugar junts. Separats, això sí, al camp. Un, el francès, ocupant el flanc dret; l’altre, el brasiler, al costat esquerre. Van començar bé tots dos, tot i que, a poc a poc, s’anaven apagant, igual com l’equip de Valverde, que va mesurar bé les seves rotacions. No era la unitat B com a Osca ni tampoc la tradicional unitat A.

L’Alabès, mentrestant, va apostar per omplir de ciment tot Mendizorrotza, fins i tot la grada buida darrere de la porteria del fons poliesportiu on van entrar els aficionats amb 10 minuts de retard per protestar. Quan van arribar s’havien perdut, potser, els millors minuts del Barça, que movia amb rapidesa la pilota tenint a un actiu Coutinho mentre Dembélé combinava amb Semedo a l’altra punta. Va tenir un parell d’ocasions, però entre la ineficàcia blaugrana i les cames de Pacheco, el porter de l’Alabès, tot va acabar en la primera meitat com havia començat. Amb un trist 0-0, per molt que Mendizorrotza s’animés cada vegada que la pilota s’aturava.

Camins per l’esquerra

Era el seu moment. A pilota aturada era quan l’ordenat equip d’Abelardo trobava el camí més directe per acostar-se a la casa de Ter Stegen. Tampoc és que generés gaire perill. Però una sacada de banda era celebrada en gran pels aficionats. ¡Què es pot dir d’una falta lateral! Ni així va rematar porta en els primers 45 minuts perquè el Barça, amb un centre del camp estrany (Busquets-Arturo Vidal-Aleñà), va voler minimitzar els errors. Tan conscient era el conjunt de Valverde que el mal més gran podia arribar en aquest tipus d’accions que no va concedir ni un córner.

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

En una defensa amb només un esquerrà (Umtiti), el Barça va trobar camins per l’esquerra, però a Sergi Roberto, convertit en improvisada alternativa de Jordi Alba, no aconseguia culminar les seves internades. Però en el descans Valverde va canviar de lloc els seus laterals. Va enviar Semedo a l’esquerra, mentre Sergi tornava a la seva llar a la dreta. Amb Messi encara a la banqueta, el líder va liquidar el partit amb un gran inici de la segona meitat. Un robatori de Piqué en camp de l’Alabès ja va ser el pròleg de la jugada del 0-1 on hi va haver connexió ‘made in la Masia’ amb l’assistència de Sergi Roberto cap a un profund i verinós Aleñá, que va arribar des de la segona línia per definir amb delicadesa. Abans, i sense tocar la pilota, Suárez, amb una enganyosa sotana, va netejar el camí per a Carles.

Quan se’n va adonar l’Alabès ja perdia 0-2 per un penal de VAR en una jugada enrevessada. Tant que Piqué es va apropiar de l’autoria del gol sense adonar-se que Pina havia tocat prèviament la pilota amb la mà. La tecnologia va ajudar el col·legiat i Suárez, solvent des del punt de penal, va sentenciar el partit. Llavors, va sortir Messi. I, després Jordi Alba. Però la feina ja estava més que feta. La Lliga és qüestió d’hores. O de dies.