UN BARÇA CAMALEÒNIC

Així canvia els partits Valverde

El tècnic ha agitat l'equip amb substitucions decisives i diferents plans tàctics

marcosl47339307 barcelona 13 03 2019  deportes       valverde durante el par190322181247

marcosl47339307 barcelona 13 03 2019 deportes valverde durante el par190322181247 / JORDI COTRINA

7
Es llegeix en minuts
Marcos López

Darrere de Messi també hi ha vida al Barça. Va passar, curiosament, a l’època en què Leo Messi estava lesionat. Va ser llavors quan Valverde va exercir més que mai d’entrenador reajustant el seu equip per sobreviure al pànic que va provocar l’absència del 10. El Barça va descobrir la bona mà del seu tècnic per teixir el seu conjunt.

Leo tenia llavors una fractura al radi del colze dret, però els seus companys, acompanyats per la xarxa que va dibuixarel Txingurri, no van notar la seva baixa. Tres partits, tres triomfs:  4-2 al Sevilla, ja sense Messi, que queia lesionat al minut 28, 2-0 a l’Inter i 5-1 al Madrid a la Lliga.

No només ha alterat el paisatge tàctic de l’equip sinó que ha sorprès els rivals

El tècnic va intervenir amb encert en cada un, detectant que Rafinha, fins a la seva nova lesió, era una bona solució, aprofitant la polivalència de Sergi Roberto després d’obrir abans la porta a Arthur. Tot plegat va passar a l’octubre. Ara,Valverde, i pràcticament davant els mateixos rivals, ha fet canvis que han canviat el Barça per bé. AmbMessial seu costat, per descomptat.

Retocs que han alterat el paisatge tàctic de l’equip, mentre han sorprès els rivals. Pocs s’hi fixen, peròel Txingurri també té una llibreta. Tot i que no el vegem escriure. Per si de cas no ens hi fixem gaire ja tenimMessiper recordar-ho. “El plantejament del míster ha sigut perfecte”, va dir després de golejar elBetis.

1.- Ernesto va agafar el bisturí a Sevilla

El Barça venia deLió. D’un 0-0 que retratava la seva impotència ofensivadesprés d’haver fet 25 xuts.després d’haver fet 25 xuts Venia també d’una crisi perquè en els tres partits anteriors (1-1 amb el Madrid a la Copa, 0-0 amb l’Athletic a San Mamés i 1-0 al Camp Nou contra el Valladolid) delatava els seus veritables problemes. 360 minuts de futbol i només dos gols: Malcom i Messi de penal. Llavors va arribar la visita al Sánchez Pizjuán amb un equip irreconeixible a la primera part.

Tan malament ho va veure Valverde que va intervenir al descans amb un parell de mesures dràstiques. No es va limitar a fer un simple canvi de jugador per jugador sinó que va modificar el dibuix del Barça. Va portarMessial mig, escortat a les bandes perDembélé, que va enviar Arturo Vidal a la dutxa, i Coutinho, tenint la referència deSuáreza dalt. Per darrere, dos guardaespatlles: Busquets i Rakitic.

O sigui, a la segona meitat va sortir un Barça diferent ofegant el Sevilla, llavors deMachín, a qui va portar al cansament físic i mental. Els últims 23 minuts va rebre tres gols i va perdre. No va tenir respostes davant d’un genial Messi. Del 2-1 al 2-4.

2.- Dembélé ataca l’espai i assisteix

Havia tingut una primera part erràtica. No li sortien gens bé les coses aOusmane Dembélé, més preocupat de formar una línia de quatre migcampistes en el pla defensiu quan el Madrid atacava al Bernabéu, sobretot en el tram final de la primera meitat.

El jove francès no existia. Ni tampoc el Barça deValverde, tímid i pla, fins al punt que va tancar els 45 minuts inicials sense fer cap xut a porta.Keylor Navasvivia tranquil, mentreTer Stegensostenia el Barça amb les mans i els peus, patint perquè els seus defenses no sabien detectarVinícius.

Tot va canviar a la segona meitat. Valverdeva instar el seu equip a ser més agressiu en atac (pitjor no podia estar) i va emergirDembélé. Va atacar l’espai que hi havia darrere la defensa blanca, es va convertir en un jugador invisible i va deixar dues assistències de gol: una per l’esquerra sense que Carvajals’assabentés (va marcar Suárez) i una altra per la dreta on Reguilón tampoc es va adonar de la seva presència (gol a pròpia porta de Varane). 0-3 al Madrid al Bernabéu amb la seva pròpia medicina.

3.- Corregir-se també des de la victòria

El Barça havia fet fora elMadridde laCopa. S’iniciava així la setmana negra dels blancs. Però, malgrat el triomf, Valverde no va quedar gens content. Llavors va decidir corregir sobre la victòria, introduint especialment matisos defensius perquèViníciusno tingués tantes facilitats com a la nit de la semifinal de Copa. En realitat, en aquests dos clàssics van jugar els mateixos en tot just tres dies. Deu dels 11 titulars van repetir.

Valverdenomés va fer un canvi (a la Lliga va entrar Arthur per Semedo), però va construir un nou Barça. El brasiler es va incrustar com a volant esquerrà tornantRakitica la posició d’interior dret, ocupada perSergi Robertoa la Copa.

Tot i que aquest tenia una nova feina; exercir de lateral dret per frenarVinícius  amb intel·ligència sense entrar al cos a cos de la velocitat on era inferior. Intel·ligència i amb els necessaris ajuts del mateix Rakitic, Busquets i Piqué.

Però amb l’astúcia necessària per portar la jove esperança del madridisme als territoris on se sentís més incòmode. Sergi Robertose sortia amb la seva;Valverde, també. Va acabar 0-1, però el Barça va jugar millor. 

4.- Quan les estrelles coincideixen a dalt

No és habitual que coincideixin Arthur, el toc i la pausa, amb Arturo Vidal, vertigen i cames per arribar a tots llocs en poc temps, en un mateix onze. Tot i que davant el Rayo, i després del doble esforç dels dos clàssics,Valverdeva fer servir aquesta fórmula per a un mig del camp en què no hi havia la valuosa figura deRakitic. El partit va començar tan malament, amb el gol deRaúl de Tomás(0-1, m 24), que el tècnic va tramar els canvis imprescindibles per sacsejar un Barça que va marxar al descans 1-1 gràcies al gol dePiqué.

Un altre cop, com ja havia passat al Sánchez Pizjuán,Valverdeva utilitzar el bisturí a la xerrada prèvia a l’inici de la segona meitat. Va deixarArthur dutxant-se mentre apareixia Dembélé per tornar a la fórmula del Sevilla que tan bon resultat li va donar fent servir un 4-2-3-1.

O sigui, les quatre estrelles blaugrana (Messi, Suárez, Coutinho i Dembélé) per capgirar un partit que feia mala pinta. I ho va aconseguir amb un vestit nou, tot i que al final necessités l’aparició deRakitic. El croat va suplirCoutinho(m. 80) i un minut després donava l’assistència del 3-1 definitiu a Suárez.

5.- Velocitat, força i Leo Messi per continuar a Europa

El Barça estava vivint uns moments de tensió davant de l’Olympique de Lió. De sobte, un gol deTousarta la sortida d’un córner (m. 58) li va fer reviure els vells fantasmes deRoma. Va viatjar al passat,a aquella dramàtica eliminació de la Champions. El Camp Nou també es va encomanar d’aquells minuts de por tement-se el pitjor perquè estava a un gol de tornar a caure a Europa.

Assumint el risc que corria,Valverdeva fer sortir Dembélé al camp. Volia velocitat i profunditat per intimidar el conjunt francès, exposant-se, com va passar després, que el davanter patís una altra lesió muscular. Però la Champions estava en joc. Va posarOusmane Dembéléi quatre minuts més tard, encara amb el perillós 2-1, va ordenar Arturo Vidal suplir Arthur.

El Barça necessitava cames i força. Quatre minuts més tard, la pressió blaugrana permetia robar una pilota perquèMessicontinués amb el seu festival. Un quart d’hora després de substituir Coutinho, el jove francès firmava el 4-1. Després es va confirmar la lesió muscular deDembélé. Però Valverde va esquivar Roma.

6.- La lliçó del 3-4 del Betis

El Barça no perdia a la Lliga des que el Betis deSetiénel va posar a mirar-se davant el mirall deixant un resultat com a lliçó.Valverdeno va oblidar aquell 3-4. Des d’aquest 11 de novembre tenia un pla traçat per no caure en els mateixos errors quan li toqués enfrontar-se al mateix Betis, però a casa seva, al Villamarín. El tècnic blaugrana va prendre decisions fins i tot abans de començar el partit.

Notícies relacionades

Va seure Coutinho, a qui després li va donar els minuts de les escombraries, ja amb l’1-4 definitiu, il·luminant el marcador en una altra de les nits glorioses deMessi, aclamat pel beticisme. Va seure Coutinho i va col·locar Arturo Vidal com a quart migcampista, arrencant gairebé sempre des del flanc esquerre.

A Valverde no li va importar refugiar-se darrere la pilota per buscar les passades llargues que sorprenguessin la defensa andalusa. Va deixar les bandes per als laterals, especialment verinós va serJordi Alba, i fins i tot ambTer Stegentenia un pla. El porter alemany va fer 26 passades, 20 amb èxit. Però només tres dins la seva àrea. La resta van ser llargues per evitar la pressió del Betis. “Ordenadets”, va dir Leo Messi. Ordre més el talent del 10 i del 9.