La Lliga es rendeix a Messi (1-4)

4

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet

Per què confiar en El Periódico

Sevilla 17 de de març del 2019. Actualitzada 18 de de març del 2019 a les 13:20

0 Comentaris

El Benito Villamarín va acabar dret corejant el nom de Leo Messi. No fa falta dir gaire més. Tres obres d’art del 10 –un gol de falta, un altre després d’una sensacional combinació amb Luis Suárez i un tercer en una paràbola màgica (no hi ha cap altra paraula per descriure AIXÒ)– van tombar el Betis, l’únic equip que havia guanyat al Camp Nou aquesta temporada, i van deixar als blaugrana a 10 punts del segon, l’Atlètic de Madrid, a falta de 10 jornades. Una distància que posa el títol de Lliga a l’abast i que brinda un escenari immillorable per preparar la Champions.

El partit va resultar bastant menys plàcid del que el resultat sembla suggerir. El Barça va comparèixer a Heliòpolis com aquestes ampolles de xampany a mig consumir que es guarden a la nevera amb una cullera al coll en lloc del tap. Un màgnum que va sobrar després de la golejada de dimecres a l’Olympique de Lió. Les bombolles, l’espurna i la pressió s’havien perdut després de destapar-lo, però el que quedava dins de l’ampolla seguia sent xampany, i del bo. Del molt bo. I a més, com sol passar amb les begudes espirituoses, va anar millorant a mesura que es consumia.

Gerard Piqué s’imposa en una pilota aèria a Jesé. / JORGE GUERRERO

S’havien citat el Betis i el Barça el dia de Sant Patrici, com si haguessin sigut convocats pel fantasma de Patrick O’Connell, aquell entrenador irlandès, republicà i bígam que el 1935 els va donar als verd-i-blancs l’únic títol de Lliga de la seva història i que dos anys després, ja com a míster blaugrana, es va emportar l’equip a una llarga gira per Mèxic per escapar-se dels horrors de la guerra civil. D’O’Connell s’explica que quan el 1950 es va retrobar amb el seu fill Daniel després de més de 25 anys de separació, el primer que va fer va ser preguntar-li com anava el Manchester United. Avui el Daniel li podria respondre que li ha tocat enfrontar-se al Barça, el club que ell va contribuir a salvar, als quarts de la Champions. I que si als de Valverde els surten les coses com davant el Betis, els ‘red devils’ tenen poques opcions.

Amb el record del 3-4 de la primera volta ben present, el Txingurri va creure convenient tapar-se una mica. Absent Dembélé per lesió, va deixar Coutinho i Malcom a la banqueta i va disposar una tornada al 4-4-2, amb Arturo Vidal com a quart centrecampista. No li va servir per controlar el partit. La pressió bètica convertia en una agonia cada intent d’armar una jugada i la presència de l’elèctric Tello a la banda esquerra de l’atac local era un mal de queixal constant per a la defensa blaugrana.

Superb gol de falta 

Per allà van arribar les millors ocasions del Betis, que flaquejava no obstant a l’hora de treure la pilota des de darrere. De les imprecisions de la defensa verd-i-blanca vivia el Barça, i en una d’aquestes va arribar una recuperació que va acabar amb una falta a Arthur al balcó de l’àrea. Les irades queixes de l’afició bètica, més aficionada a la protesta que Pete Seeger, ja feien intuir el que es preparava: llançament de Messi al racó on dorm l’òliba i gol.

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

L’equip local va pressionar després del gol i els de Valverde es van veure defensant a la seva àrea, tan desconcertats que aprofitaven cada aturada del joc per reunir-se i parlar entre ells, a la recerca d’alguna via que els permetés oxigenar el seu futbol. La van trobar on gairebé sempre, en la inesgotable societat Messi-Suárez. Primer va ser l’uruguaià qui va desaprofitar de forma una mica inexplicable una formidable passada del de Rosario. Poc després el 9 es va redimir amb una fantàstica assistència de taló que Messi va convertir en el seu segon gol.

Després del descans, el Barça va semblar sortir al camp més d’acord amb la idea que és possible manar en els partits deixant la pilota al rival, i això va fer, explotant els espais que deixava el Betis a la seva esquena i matant el partit amb un tercer gol que Suárez es va inventar del no-res. Van venir després el gol de l’honor dels locals, obra de Loren, i la meravella de Messi que va posar el Villamarín dret i que potser hauria de servir per tancar ja, a mitjans de març, les votacions de la Pilota d’Or d’aquest any.