Un Barça revolucionari es queda al caire del precipici a Sevilla

Tant canvi va acabar desfigurant el Barça, que es va complicar la vida amb un parell de badades defensives. Tot era estrany, amb el Déu Leo descansant a la seva casa de Barcelona mentre el Sevilla, que no va fer res de l’altre món, es va emportar una valuosa renda de dos gols. Víctima com va ser d’una síndrome d’esterilitat que va quedar evident en la pèrdua de Coutinho al centre del camp, pròleg d’un 2-0 en què Piqué es va quedar mirant la pilota.

A Messi, per tant, li toca resoldre aquest desastre en la tornada al Camp Nou la pròxima setmana. Estrany va ser veure un Barça tan inèdit i tan estranyament revolucionari, sense ànima, sense futbol, sense idea ni filosofia. Un equip tan singular que només s’assemblava al que se suposa que és per la samarreta blaugrana que lluïa. El Sevilla, el mateix. Apàtic, trist i, fins i tot, innocu, excepte en els minuts finals de la primera meitat, quan va emergir Ben Yedder, un astut davanter que es mou delicadament als espais petits.

Error de Malcom

Abans, això sí, Arthur va deixar una monumental passada per a Malcom, una temptació perquè l’exjugador del Girondins de Bordeus es retrobés amb el gol. Malcom va fallar de tal manera que va embrutar aquella magnífica assistència del seu compatriota i va oferir, així, la possibilitat que un Sevilla gris s’animés. Res de l’altre món. Tot molt avorrit. Fins i tot semblava un partit estiuenc, de pretemporada, de gira pels Estats Units o el Japó.

Ningú pensava que estava en joc la classificació a les semifinals de la Copa del Rei. ¿El Barça? Ni una rematada a porteria de l’equip de Valverde en els primers 45 minuts, fet que només s’havia produït dues vegades en aquesta temporada (Atlètic i Cultural Lleonesa).

Debut gris

¿Boateng? ¿O Prince com llueix a la seva samarreta? Es va moure com a fals davanter centre intentant obrir un espai als seus companys, però gairebé sense trepitjar l’àrea. Rondant zones perilloses, però sense generar perill. Messi, a casa; Busquets, també. Coutinho, a la banqueta; Luis Suárez, també. I, fins i tot, Jordi Alba.

Era un Barça inusualment diferent amb Semedo confinat al rol de lateral esquerre, mentre Sergi Roberto quedava ancorat a la banda dreta. Allà, en aquell flanc esquerrà de la defensa blaugrana, hi havia el veritable duel d’una trista nit, lluny de la passió que acostuma a tenir el Sanchez Pizjuán. No hi havia gens de rampell en el partit. Tan sols es va quedar en l’estremidor himne oficial que sacseja les entranyes del vell, però, alhora, modernitzat temple del sevillisme.

El verí de Navas

Després, el no-res. Però Navas, un verí per la banda dreta de l’atac andalús, es va enfrontar a les correccions defensives de Semedo, desplaçat de la seva lloc natural.  Jesus corria veloçment; Nelson retrocedia atent. I, almenys, allà tenia lloc una cosa diferent. Era l’únic racó divertit del partit. ¿La resta? Tedi i avorriment, excepte en els cinc minuts finals de la primera part, en què el Barça, per si algú en tenia dubtes, disposa de dos porters extraordinaris.

Poc a afegir de Ter Stegen, un dels millors del món. Però el cas de Cillessen adquireix matisos espectaculars, perquè no es rovella mai. Juga poc. Cinc partits, inclòs el d’ahir, en sis mesos. I, en cada trobada, una exhibició. Quan Sergi Roberto va fallar un rebuig, el porter holandès va empetitir l’espai de tal manera que li va fer la porteria diminuta a Ben Yedder. Quan el davanter francès es va girar dins de l’àrea ja tenia davant seu el cos de Cillessen. La seva va ser una parada realment de gol.

Regal de Coutinho

En la segona meitat, tot va ser pitjor per al Barcelona, perquè el Sevilla va entendre que no podia regalar més minuts a un inoperant rival. Una carrera profunda de Promes va trencar per velocitat la defensa blaugrana, perquè Sarabia arribés per darrere i firmés el primer gol del partit. Llavors, Valverde va prendre mesures quirúrgiques i lògiques. Adeu a Malcom, superat pel pes de la samarreta, i adeu a Boateng.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Torn llavors per a Luis Suárez i Coutinho, ja amb el marcador en contra, mentre Arthur era l’únic que aixecava la bandera del que suposava que era el Barça. Un error infantil de Coutinho va desencadenar el 2-0 del Sevilla, que col·loca el campió de Copa al caire del precipici. Van acabar els 90 minuts i un desastre del campió.

Així ho hem explicat en directe