La història humana de dues refugiades sirianes unides pel Barça

A les sirianes Givara Khalil i Nujeen Mustafà els uneix el futbol, el Barça i aquesta tossuderia de caure i aixecar-se, de lluitar, però sobretot de canviar les regles del joc, del joc de la vida que els ha colpejat pràcticament des que van néixer. En el vídeo de la campanya de Nadal que patrocina la Fundació del FC Barcelona, Nujeen, una noia amb paràlisi cerebral i que el febrer passat va complir el seu somni de veure un partit del seu equip, el Barça, al Camp Nou, li pregunta a Givara què vol canviar d’aquest món, i aquesta li contesta que la societat.

"No accepten que les dones practiquin esports com el futbol. Això és el que cal canviar", comenta Givara, de 16 anys, i que va trobar en el futbol la vàlvula d’escapament necessària per reconduir la seva vida. Nascuda a Kobani, Givara Khalil va fugir de la guerra a Síria, va passar a Turquia, es va instal·lar a Lesbos i, d’allà, per les quotes de reubicació, va acabar a Boostedt (Alemanya), on viu.

Amb forces per parlar i explicar la seva història

Ara se sent amb forces d’explicar la seva història en una conversa amb Nujeen Mustafà, una història que neix d’una fugida desesperada de Síria i en la qual un accident a Turquia hauria pogut acabar amb tot. "Anàvem caminant juntament amb el meu germà Muhammed i un camió va perdre el control, ens va arrossegar, vaig saltar pels aires i el meu germà va sortir disparat cap a una paret", relata Givara.

Després de recuperar el coneixement va descobrir que les seves cames havien quedat atrapades sota del camió i l’esquena molt masegada, i no va ser socorreguda perquè aleshores el conductor del camió ja havia desaparegut. Com que Givara no tenia targeta de refugiada i, a més, es trobava en un territori hostil, va haver de peregrinar juntament amb la seva família per Istanbul fins a trobar una clínica per a kurds on va ser hospitalitzada.

Una família partida en dos

Sense pràcticament poder moure’s durant un any, amb una família partida en dos –els seus pares es van quedar amb ella a Istanbul i els seus germans van poder emprendre el camí cap a Alemanya–, fins que no va estar en condicions de viatjar cap a la costa grega i superar la por de la travessia, no semblava estar fora de perill.

Però la realitat els va passar per sobre. Les màfies que trafiquen amb persones els van deixar a Lesbos i van ser traslladats al camp de refugiats de Moria –amb capacitat per a 3.000 persones quan en aquell moment n’eren gairebé 8.000–. La destí, que tan malament s’havia creuat amb Givara a Istanbul, aquesta vegada es va portar millor i va acabar a Kara Tepe, un camp més petit i en millors condicions, situat a pocs quilòmetres del port antic de Mitilene.

Un cop de fortuna

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Allà és on va començar a canviar tot per a Givara Khalil, integrada al programa 'Futbolnet', una metodologia d’intervenció social creada per la Fundació Barça el 2011, que utilitza el futbol i l’activitat física per millorar la vida de joves que es troben en contextos vulnerables. A Kara Tepe, Givara va descobrir que l’encantava jugar a futbol i, per què no, somiava acabar sent entrenadora en el futur. "¿T’imagines ser entrenadora de l’equip alemany?", li pregunta Nujeen Mustafà.

Givara somia en el futbol i a continuar practicant esports: "Ara és el que faig, perquè l’esport és una medecina per al cos". Assenteix Nujeen, que sap que el més important és relacionar-se i jugar en equip, tot i que ella somia estudiar psicologia. Givara i Nujeen van trobar el camí de sortida d’alguna manera gràcies a l’esport, amb el Barça i Futbolnet com a nexe, un projecte amb més de 14.000 beneficiaris i més de sis milions d’euros destinats per la Fundació Barça i el seu soci, la Stravos Niarchos Foundation (SNF)