Anar al contingut

CONFESSIONS DES DE LA PRESÓ

Rosell: "Si no hagués sigut president del Barça, no seria a la presó"

L'expresident del Barcelona, a presó des de fa 14 mesos, no entén per què encara segueix a Soto del Real

Rosell: "Si no hagués sigut president del Barça, no seria a la presó"

Sandro Rosell va ingressar a la presó el maig passat acusat d’haver cobrat comissions il·legals i de blanquejar els fons en paradisos fiscals. La jutge Lamela, que el manté a la presó per suposat risc de fuga, l’acusa d’haver robat 15 milions d’euros a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) al negociar els drets audiovisuals de la 'caraniha'. 14 mesos després d’haver ingressat a Soto del Real i a l’espera de ser traslladat a una presó catalana (una fet que succeirà aquesta setmana), l’expresident del Barcelona ha trencat el seu silenci.

En una entrevista a ‘El Mundo’, Rosell, sent conscient que des del club es va guanyar "algun enemic, com a conseqüència del meu compromís", es pregunta a qui va fer tant mal "per acumular 400 dies a la presó". Ho fa reflexionant sobretot el que ha succeït i assegurant que, "si no hagués sigut president del Barça, no seria a la presó". Perquè segons Sandro la seva vida va canviar quan el 2010 va arribar a la presidència del club català. "Des que vaig ser president del Barça, he sigut sotmès a més de 30 inspeccions fiscals, mentre que abans de ser president no havia tingut mai una inspecció", assegura.

La política catalana, influent

Sandro no es considera un pres polític, però té clar que la situació dels líders catalans l’ha influït. "No em considero un pres polític, però crec que la política i la situació a Catalunya ha tingut i té un pes molt important en el meu cas. El Tribunal Constitucional ha arribat a inadmetre fins a 12 recursos d’empara malgrat que la meva situació requereix una seriosa revisió fora de l’Audiència Nacional", confessa. Llavors reclama: "Només demano sortir per poderme defensar". I pregunta: "¿Realment creu que és possible defensar-se de fets succeïts fa 12 anys en un altre país des d’una cel·la a 600 quilòmetres dels meus advocats, amb un llapis i un paper?".

Perquè Rosell suma 14 mesos en una presó de Madrid i no entén el per què. "¿De qui està rebent pressions l’Audiència Nacional? Un fiscal va dir al meu entorn que estic pres perquè no hi ha proves contra mi", explica l’expresident blaugrana. "Lamela continua sense dir-me quin delicte vaig cometre al Brasil i per què va ser il·legal la meva remuneració, però em té a la presó perquè ja m’ha condemnat".

El cert és que el que va ser màxim responsable del Barça entre el 2010 i el 2014 continua entre reixes per possible risc de fuga, una cosa que Rosell tampoc comprèn. "La jutge Lamela diu que tinc diners a l’estranger, però no es molesta ni a demostrar-ho, perquè és fals. ¡Per descomptat que no fugiré!".

Els suborns i els paradisos fiscals

Quan li han preguntat pels suborns de què se l’acusa, Rosell no dubta. "Vaig cobrar per aconseguir els drets audiovisuals de la selecció brasilera al meu client saudita i la CBF va passar a cobrar un milió de dòlars més per partit". Com tampoc titubeja al parlar del blanqueig de diners. "Vaig gestionar diners a Andorra per pagar menys impostos, no perquè l’origen fos il·lícit; em vaig adonar del meu error i vaig pagar a Hisenda", confessa.

Llavors, després d’explicar la seva versió de tot el que ha succeït, parla d’un altre cas, en què està implicat juntament amb l’actual president del Barcelona, Bartomeu, el ‘cas Neymar’. "M’agradaria acudir-hi en llibertat i no emmanillat. El jutge De la Mata va arxivar els fets perquè no eren delictius, una resolució després revocada incomprensiblement per l’Audiència Nacional. M’agradaria destacar una incongruència: ¿com pot la mateixa fiscalia dir que en el ‘cas Neymar’ no hi ha risc de fuga i que en el ‘cas de la CBF’ diguin que sí, que puc fugir perquè tinc una fortuna a l’estranger?".

El trasplantament d’Abidal

Sandro també ha parlat de l’última notícia en què ha sigut involucrat, la de la suposada irregularitat en el trasplantament de fetge d’Eric Abidal. "Quan em vaig assabentar de la notícia no m’ho podia creure. Deixant de banda la part més sensacionalista de la informació, ¿vostè creu que l’hospital Clínic, un hospital públic de reconegut prestigi, el Barça, la directiva del club, el pacient i el mateix donant es van posar d’acord per traficar amb òrgans? L’únic element distorsionador és un comentari inventat i fora de lloc d’una persona que no en va conèixer els detalls, però que estava a disgust amb Abidal", argumenta.

"El trasplantament va ser un èxit, el seu cosí va estar ingressat i va ser intervingut juntament amb el jugador. Va ser un èxit mèdic i m’entristeix veure en el que han convertit un fet digne d’admirar", sentència.

Temes: Sandro Rosell