El Barça submergeix durant mesos els seus 617 esportistes del planter en diferents causes socials

    

   

El Gerard, central de l’equip juvenil B del Barça de futbol, va arribar a casa seva i va intentar fer un apart amb el seu pare, que es va témer el pitjor. Però va resultar ser el millor. «A veure, papa, hem estat de visita i convivència a la residència de la tercera edat Blau Almeda, de Cornellà, i m’he compromès amb els avis, especialment amb la Dolors i l’Angelina, que si s’animen a venir a veure’ns jugar un dissabte d’aquests, tu i els altres pares estareu pendents d’ells. ¡Però tots! ¿D’acord? No em podeu fallar».

El Santi, de l’equip B de futbol sala del Barça, va arribar acompanyat de la seva mare a casa i quan ella li va obrir l’ascensor, li va dir: «No mama, gràcies, pujaré per les escales. Avui hem estat a l’Institut Guttmann i hem compartit una tarda, experiències i un meravellós partit de bàsquet en cadira de rodes i m’he adonat que no valorem prou el que significa poder caminar, utilitzar les cames, estar sa, físicament sencer. Ens queixem de vici, mama, ¡de vici! Ells, que no saben si tornaran a caminar, són un exemple de lluita».

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El Pol, del cadet A d’handbol, va assaltar la seva mare a la cuina mentre preparava el sopar de tots i, abans de començar a parlar, li va fer un gran petó. ¡Muà!, semblava el petó de la fi del món. I, no, era el petó de l’inici d’una reflexió profunda, la que el portaria a reconèixer, després de passar tot el dia a les Llars Mundet, compartint jocs i tertúlia amb nois amb altres capacitats o discapacitat intel·lectual, que «som privilegiats. Aquella gent, mama, aquells nois lluitadors m’han alliberat de totes les excuses que m’havia inventat fins ara. Hem d’aprendre d’ells a disfrutar del que tenim, a no donar cap pilota per perduda i, sobretot, a buscar el bé comú i animar-nos tots».

El Roger, de l’infantil B de bàsquet, va mantenir una conversa amb el seu germà gran l’endemà de visitar el centre obert Don Bosco, de Sant Boi de Llobregat, on, com li va comentar Cristina Gutiérrez, directora de La Granja, una escola, a Santa Maria de Palautordera, s’entrenen les competències emocionals de nens i adults. Gutiérrez els va explicar que hi veurien «nens i nenes que dormen amb la maleta sota el llit perquè no saben on dormiran demà». El Roger li va confessar al seu germà que «tot i les carències que tenen i com arriben a patir, mai els falta un somriure a la cara ni l’alegria de compartir una estona amb tu. ¡Uf!, això sí que és complicitat, solidaritat».