PROJECTE BLAUGRANA MASIA-360

El Barça submergeix durant mesos els seus 617 esportistes del planter en diferents causes socials

Els impulsors d'aquesta innovadora experiència volen treure els joves de la seva zona de confort perquè visquin i comparteixin el món real

"No anem a repartir insígnies, bufandes o banderins, volem que els nostres atletes experimentin un xut de realitat", diu Carles Folguera

rozas42588257 reportaje masia 360 2018 02 13 masia solidaria benjami d vic180330131044

rozas42588257 reportaje masia 360 2018 02 13 masia solidaria benjami d vic180330131044 / VICTOR SALGADO

2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

    

   

El Gerard, central de l’equip juvenil B del Barça de futbol, va arribar a casa seva i va intentar fer un apart amb el seu pare, que es va témer el pitjor. Però va resultar ser el millor. «A veure, papa, hem estat de visita i convivència a la residència de la tercera edat Blau Almeda, de Cornellà, i m’he compromès amb els avis, especialment amb la Dolors i l’Angelina, que si s’animen a venir a veure’ns jugar un dissabte d’aquests, tu i els altres pares estareu pendents d’ells. ¡Però tots! ¿D’acord? No em podeu fallar».

El Santi, de l’equip B de futbol sala del Barça, va arribar acompanyat de la seva mare a casa i quan ella li va obrir l’ascensor, li va dir: «No mama, gràcies, pujaré per les escales. Avui hem estat a l’Institut Guttmann i hem compartit una tarda, experiències i un meravellós partit de bàsquet en cadira de rodes i m’he adonat que no valorem prou el que significa poder caminar, utilitzar les cames, estar sa, físicament sencer. Ens queixem de vici, mama, ¡de vici! Ells, que no saben si tornaran a caminar, són un exemple de lluita».

Folguera, director de La Masia, assegura que els nois no van a repartir insígnies "sinó per veure la realitat que els envolta"

Notícies relacionades

El Pol, del cadet A d’handbol, va assaltar la seva mare a la cuina mentre preparava el sopar de tots i, abans de començar a parlar, li va fer un gran petó. ¡Muà!, semblava el petó de la fi del món. I, no, era el petó de l’inici d’una reflexió profunda, la que el portaria a reconèixer, després de passar tot el dia a les Llars Mundet, compartint jocs i tertúlia amb nois amb altres capacitats o discapacitat intel·lectual, que «som privilegiats. Aquella gent, mama, aquells nois lluitadors m’han alliberat de totes les excuses que m’havia inventat fins ara. Hem d’aprendre d’ells a disfrutar del que tenim, a no donar cap pilota per perduda i, sobretot, a buscar el bé comú i animar-nos tots».

Diversos esportistes juguen a bàsquet en cadira de rodes a l'Institut Guttmann. / FCBARCELONA / Paco Largo

El Roger, de l’infantil B de bàsquet, va mantenir una conversa amb el seu germà gran l’endemà de visitar el centre obert Don Bosco, de Sant Boi de Llobregat, on, com li va comentar Cristina Gutiérrez, directora de La Granja, una escola, a Santa Maria de Palautordera, s’entrenen les competències emocionals de nens i adults. Gutiérrez els va explicar que hi veurien «nens i nenes que dormen amb la maleta sota el llit perquè no saben on dormiran demà». El Roger li va confessar al seu germà que «tot i les carències que tenen i com arriben a patir, mai els falta un somriure a la cara ni l’alegria de compartir una estona amb tu. ¡Uf!, això sí que és complicitat, solidaritat».

La Berta, de l’equip femení del Barça de futbol, va confessar a un parell de companyes que no havien pogut anar a la visita a l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, on van veure nens, joves i famílies que intentaven superar «malalties horribles», que «l’impacte inicial és molt fort, però surts d’allà amb els ulls com plats, amb llàgrimes, sentint-te una privilegiada, però veient com hi ha gent que lluita molt més que tu i ho fan per les coses que sí que tenen autèntic valor».