11 jul 2020

Anar al contingut

TRIBUT A UN ESTIL

"Darrere el rondo hi ha una filosofia de futbol", conversa entre Amor i Bakero sobre l'estil del Barça

Els exjugadors del 'Dream Team', que són els responsables del planter blaugrana, debaten sobre el llegat que va deixar Cruyff

Joan Domènech / Marcos López

"Darrere el rondo hi ha una filosofia de futbol", conversa entre Amor i Bakero sobre l'estil del Barça

JOAN CORTADELLAS

José Mari Bakero i Guillermo Amor han contemplat el naixement i la implantació del rondo com un signe d’identitat del Barça. Exdeixebles de Johan Cruyff i membres de l’originari dream team el 1988, els ara màxims responsables del planter contemplen, 30 anys després, la vigència de la idea futbolística que van començar a practicar. 

Bakero: El rondo va representar per a mi el canvi de la meva manera d’entendre el futbol. Jo venia de la Reial Societat, onnomés ho fèiem com un entreteniment, de patxanga, i aquí el rondo va ser la primera eina de treball de l’època i de la mentalitat de Johan.
Amor: En les categories inferiors sempre es feien rondos. I amb Charly [Rexach] en els juvenils, et pots imaginar la quantitat de rondos que fèiem. Cada dia. Els de l’amateur ens deien: «Mira els juvenils, sempre amb els rondets».

Bakero: En l’etapa inicial, gràcies als rondos, érem capaços de jugar 20 o 25 minuts amb una intensitat inigualable, però quan no teníem la pilota patíem molt més que qualsevol. Però per les característiques dels jugadors, de l’equip, no pas per condició física.
Amor: Hi ha classes de rondos depenent del dia: el del després del partit, de recuperació, per fer una mica de gresca si has guanyat, o el de la prèvia del partit és per buscar ritme, nervi, intensitat…  Quan vaig estar a Austràlia, procurava dedicar-hi uns minuts cada dia. Perquè el que més agrada al futbolista és començar l’entrenament amb la pilota, amb ritme, amb bon rotllo. Depenent del toc que hi donis, en un rondo treballes moltes coses.

JOAN CORTADELLAS

"Johan i Charly sabien lo que estaven fent per instint, però no eren conscients de desenvolupar una metadología" (Bakero)

Bakero: ¡Fins i tot el xut a porta!
Amor: A vegades n’hi havia algun, però al cos [rialles]. Alguna pedrada.

Bakero: Johan  i Charly sabien el que estaven fent per instint, però no eren conscients de desenvolupar una metodologia aplicada, que avui es pot explicar i raonar. Johan volia ritme de pilota i el rondo te’l donava; volia concentració i el rondo te’l donava, rapidesa de decisió, qualitat de la passada… Són conceptes que després es traslladen al camp.
Amor: Una cosa és el rondo, que es realitza des de fa molts anys, i des d’allà hem anat als jocs de posició, que no és el mateix exercici. Al joc de posició s’hi afegeixen dificultats: més espai, més oposició col·locant set jugadors contra quatre, nou contra cinc… 

Bakero: És important el moviment. En el 80% dels equips, els jugadors es queden aturats al fer la passada. La qualitat de l’entrenador és fer-te entendre que quan s’acaba la teva acció, en comença immediatament una altra, que és estar preparat per rebre la passada següent.   
Amor: En un rondo ho treballes tot:  el posicionament corporal, l’ús de les dues cames, la precisió, la lectura del joc, la mobilitat…

JORDI COTRINA

"Hi havia els rondos dels veterans, de la gent de pes i l'altre dels joves. Solo había que mirar en quin estava Johan" (Amor)

Bakero: Recordo els rondos les vigílies de Champions. No volies entrar a dins ni de conya. Als 20 tocs hi havia un aplaudiment, i volies humiliar el que era a dins, que rebentés de cansament. I és clar, el de dins defensava amb una intensitat brutal per sortir-ne, i si eres fora, estaves atent per no fallar i entrar-hi. ¿Quin concepte hi ha al darrere? La competició. Volíem fer els 20 tocs, que era com marcar un gol en un partit. I un equip guanyador quan marca el primer busca el segon, el tercer, el quart…
Amor: Hi havia els rondos dels veterans, de la gent de pes i l’altre dels joves. Només calia mirar a quin d’ells era Johan.

Bakero: El rondo començava amb els joves a dins. És una manera de reconèixer una mica la veterania.
Amor: El més bo de començar el rondo a dins era que la gent estava freda i tallaves la pilota abans; si anaves al centre quan els altres estan calents, era més difícil.

JORDI COTRINA

"Era divertit i lo feies tot amb una idea: 'Jugueu una línia més, ¡no cantonades, no!' Johan volia que veiessis, i sense mirar, al company que estava més lluny" (Amor). 

Bakero: Al final es tracta de mobilitat i competició. Requereix, és clar, tècnica, posicionament, concentració….  O n’aprens o no n’aprens.
Amor: Johan disputava els rondos, els partidets… I Charly també.
Bakero: Al principi, Johan ho jugava tot. Fins que va tenir allò del cor. El que passa és que en els jocs de posició ells es col·locaven de comodins, lliures, i mai paraven. Per això apareixien somrients a les fotos i nosaltres enfadats.
Amor: Era divertit, i ho feies tot amb una idea. «Jugueu una línia més», deia Johan perquè no donéssim la pilota al del costat, sinó a dos o tres de més enllà. «No cantonades, no cantonades», reclamava, per evitar que quedés arraconat el receptor de la pilota.

Bakero: A la Champions ens demanava no repetir dues vegades la mateixa passada. Havia de ser curta, curta i llarga, per trencar la pressió. Era una dificultat afegida: t’obligava a pensar, cosa que és importantíssim també. Al camp decideix el jugador: si la passes amb la dreta o l’esquerra, a un company o a l’altre… 
Amor: Al demanar una línia més volia que veiessis, sense mirar, el company que era més lluny.

Bakero: Tots aquests conceptes ara s’expliquen i això avança el procés de formació. Abans, el més llest ho aprenia més ràpid i a un altre li podia costar més.
Amor: No n’hi ha cap llibre, però la veritat és que es podria fer.

JORDI COTRINA

"El Dream Team era més posicional i estàtic. El Barça de Guardiola era tot al contrari: líquid, amb una mobilitat constant" (Bakero) 

Bakero: En el futbol pots copiar perfectament els altres. O pots copiar amb sentit, mirant de rectificar i desenvolupar el que copies. Aquí està la mà de l’entrenador, a buscar la millora, la progressió. Nosaltres vam guanyar la Copa d’Europa el quart any; els dos primers van ser duríssims. Ara se sap per què fèiem el que fèiem i per què es fa el que es fa. En el rondo hi ha tota una filosofia de futbol.
Amor: Una cosa és un rondo, per exemple, en una plaça de toros, amb deu tios a fora i un parell a dins, i una altra fer-ho en la meitat d’espai amb sis paios a dins.

Bakero: El rondo és la base, però va unida a la selecció dels jugadors i dels tècnics. ¿Per què els del Barça són més petits? Perquè generalment els més talentosos són més baixets que no pas físics. El dream team era molt posicional, estàtic, amb els triangles i el rombe clarament dibuixat, i l’equip de Guardiola era tot al contrari: líquid, amb una mobilitat constant i l’ocupació d’espais.
Amor: La idea és la mateixa. L’essència del joc es manté. Amb matisos, però la filosofia és idèntica.

Bakero: La qualitat dels jugadors ho determina tot. Més que no pas els sistemes, l’important és desenvolupar el concepte, fer-lo evolucionar.
Amor:  Els nens, tot just arribar, ja fan rondos. José Mari i jo hem anat fora a entrenar. No hi estan acostumats. Aquí treballes amb nens que fan jocs de posició des que tenen vuit anys. Després de tant de temps, els fan de memòria.

Bakero: Johan i Charly van canviar la idea. Van prioritzar el talent i la qualitat a l’aspecte físic. Mira Espanya. ¿Com l’anomenaven? La fúria. Mira-la ara. És un plaer veure-la jugar. En realitat, en el futbol espanyol s’ha instal·lat la cultura de jugar bé, de sortir amb la pilota controlada. Hi ha molt pocs equips de la pilotada des del darrere. Si vas a altres països encara viuen en aquell model.
Amor: La clau és la base. La sub-16 d’Espanya juga així. Si veus la sub-19 o la sub-21, el mateix. Tot comença a baix. En aquest país es treballa molt bé el planter. Nosaltres ho fem bé, molt bé, però hi ha altres equips que també ho fan bé.

Bakero: L’origen està en aquells anys, sens dubte. Jo vaig ser jugador professional des del 1980 i la principal evolució que he vist en el futbol es va donar en l’època de Johan. Mira, jo vaig jugar amb la Reial Societat una semifinal de Copa d’Europa contra l’Hamburg. Utilitzaven un 4-4-2, amb laterals molt llargs i poderosos i Hrubesch, un gegant de dos metres que rematava tot el que queia dins de l’àrea. Mira ara quins jugadors té Alemanya, com juga el Bayern, el Borussia. Per això van portar Guardiola allà.
Amor: Anglaterra va en aquesta direcció. També vol jugar bé a futbol. Holanda sempre ho va fer. Era per al Barça com el seu mirall, com la seva idea. I ara, no obstant, és al revés. El Barça és el mirall en el qual es vol mirar Holanda, que s’ha quedat sense Eurocopa i sense Mundial.

JORDI COTRINA

"El rondo et dona tacte i sensibilitat. Mesures l'espai, el temps i la velocitat. En realitat, del teu tacte depèn tot per donar avantatge al teu company" (Amor)

Bakero: El problema d’Holanda és que els jugadors se’ls en van molt aviat. Paguen 11 o 12 milions d’euros per un jove i se l’emporten. Això trenca la selecció natural, destrossa el recorregut que han de seguir els joves. No és el mateix estudiar anglès amb 6 o 7 anys o com jo que començo ara. Hi ha una diferència enorme per assimilar l’aprenentatge. A Polònia hi ha equips que no toquen la pilota fins al dijous. De dilluns a dijous no toquen la pilota. ¡I amb un  entrenador top, eh…!
Amor: El rondo et dona tacte. És el més important per a mi. Tacte i sensibilitat quan xutes la pilota. El tacte és primordial, essencial. ¿Quina força li dones tu a la pilota en cada moment perquè arribi al company de manera adequada? ¿Com ho fas? Mesures l’espai, el temps, la velocitat. I això el rondo t’ho dona. ¿Per què? Perquè no pots donar-li una pedrada al teu company. Has de tenir sensibilitat per picar-la més fort o més suau. En realitat, del teu tacte en depèn tot per donar avantatge al teu company. Amb la dreta, amb l’esquerra, a prop, lluny… La passada al central sempre per davant per evitar-li així un primer control… Que arribi ràpid la pilota...

Bakero: En això el mestre era Koeman. No he vist ningú passar la pilota amb aquella precisió a l’espai i a la velocitat a la qual tu arribaves, perquè no era la mateixa la de Txiki, la de Guillermo o la de Hristo. O la meva. Et posava la pilota tres metres per davant, tenies la sensació que t’estava esperant. Era capaç de visualitzar la teva velocitat i el temps que necessitaves. És d’una intel·ligència sobrenatural.
Amor: Però és que Ronald tenia un toc de pilota… ¡Quin toc!

Bakero: Tenia un do. Sempre he dit que Ronald era el jugador més important. Moltes vegades guanyàvem perquè hi havia molts jugadors bons. Però si Ronald funcionava, la pissarra també. Això era també el rondo, encara que no es veiés.