El coratge del 'Búfal' del Barça

La imatge encara no li ha marxat del cap. Ni a ell ni als que van veure aquell maleït partit del Mundial de Colòmbia entre Espanya i el Kazakhstan. El 21 de setembre de l’any passat Sergio Lozano (Alcalá de Henares, 1988) es va destrossar el lligament encreuat del genoll dret, el mateix que es va lesionar un any abans en un partit del Barça. Al 'Búfal', al millor jugador del món del 2013, li tocava patir una altra odissea que es va tancar amb el seu retorn el 16 d’abril després de 207 dies de calvari. Ara torna a disfrutar del futbol sala i lluitarà per la Lliga davant el Movistar Inter en el play-off final que es disputa a partir d’avui a Torrejón (21.30 h, Teledeporte i Esport3). 

«És molt temps fora de la pista. Penses moltes coses, et veus a la grada i dius ‘¿per què no puc estar jo allà jugant?’ Arribes a menjar-te el cap, però quan et passa una cosa així també madures i arribes a la conclusió que al final ets un privilegiat per poder seguir fent el que més t’agrada», explica Lozano en una xerrada amb EL PERIÓDICO després de visitar el veterinari amb els seus gats. 

La seva dona, Cristina, i la seva mare, Paloma, han sigut claus per afrontar amb fermesa el procés de recuperació entre quatre parets. «L’espera va ser dura, però estic al millor club del món. No em va faltar res. Vull tornar a ser el de sempre i retirar-me aquí. ¿Per què no?».

El 'Búfal', que ha passat els últims aniversaris amb crosses, recorda amb emoció el seu retorn el 16 d’abril al Palau, quan el seu amic Paco Sedano li va cedir el braçal de capità. A poc a poc va millor, encara que segueix tenint molèsties al tendó rotular. «Em fa una mica de mal, però soc molt feliç. Et sents estrany al veure la gent en el seu millor moment i tu per sota, però quan has estat tant de temps fotut, poder ajudar ja és molt. Tinc la moral pels núvols», reflexiona.

L’astre, elegit MVP de la Lliga el 2012 i el 2013, ha seguit de prop la temporada del Barça, que va acabar tercer en la fase regular en un curs marcat per les lesions i alguns resultats inesperats. L’equip d’Andreu Plaza fa dos anys que no aixeca un títol i la final s’afronta amb «moltíssimes ganes», sobretot després d’eliminar el Pozo en una apassionant semifinal decidida en la tanda de penals del tercer partit a Múrcia. 

«Mai hem perdut la fe»

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Després de guanyar dues Lligues, dues UEFA Futsal Cup (la Champions del futbol sala, a la qual tornarà la temporada que ve el Barça) i tres Copes del Rei, entre altres títols, Lozano confia en les opcions blaugrana. «La clau és guanyar un partit a Madrid. El Palau és màgic. L’any passat [es va produir la mateixa final] ho vam merèixer, però no hi va haver sort. Aixecar un 2-0 és molt difícil», valora el polivalent jugador, que defensa el seu equip en un curs amb moltes desgràcies. 

«Ens encantaria guanyar aquesta Lliga. Són dos anys sense alçar un títol, això és cert, però tot requereix un procés. S’han dit moltes coses però mai hem perdut la fe. Creiem en nosaltres i tenim l’ocasió ideal per seguir creixent», apunta Lozano. La sèrie s’obre aquesta nit a Torrejón, on ja va guanyar el Barça al desembre. Dissabte (13.15 h) es disputarà el segon partit. La setmana que ve arribarà el torn del Palau Blaugrana.