Núñez: "Vaig sentir que era irrepetible"

Josep Lluís Núñez ha aparegut per primera vegada en molt de temps en un acte relacionat amb el FC Barcelona. Aquest dissabte se celebren els 25 anys de la conquista de la Copa d'Europa de Wembley, la primera de les cinc que ha conquistat el seu equip de futbol, i l'exdirigent, sempre reticent a intervenir en qualsevol activitat, ha anat a recordar l'èxit més gran de la seva etapa com a president (1978-2000).

"Vaig sentir que era irrepetible", ha explicat, evocant aquell cèlebre 20 de maig de 1992, quan José Ramón Alexanco va aixecar el trofeu. "Un moment inoblidable", afegeix Núñez, de 85 anys. Avui considera que el Barça, el seu Barça,"es mereixia poder aconseguir", a aquelles altures de la història, una Copa d'Europa. Aquella Copa d'Europa que fins llavors havia sigut esquiva, amb dues finals perdudes: la de Berna (1961) i la de Sevilla (1986), quan ell ja era president, 

L'expresident qualifica aquella època d'èxits (després de la Copa d'Europa, tres setmanes després, es va conquistar la Lliga) com una fase de molts nervis. "Vaig pensar que era important treure pressió a l'equip i que només pensés a guanyar", ha comentat en al·lusió a l'anunci de dimissió que va efectuar davant les càmeres de televisió.

Notícies relacionades

Cruyff, el 'Big Bang' del Barça

El pòster que gairebé es perd

El triomf sobre la Sampdoria va ser, segons ell, "la confirmació de la realitat d'un projecte", el del Barça, que amb el pas dels anys ha aconseguit, segons Núñez, que "set jugadors del planter s'hagin proclamat campions del món, cosa insòlita". És a dir, el que va passar el 2010, una dècada després de la seva marxa, després de la presidència de Joan Gaspart, el seu delfí i successor, i durant el mandat de Joan Laporta, quan l'Espanya campiona a Sud-àfrica va alinear Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Busquets i Pedro.

Núñez entén que el Barça "va liderar" el futbol espanyol malgrat "lluitar" contra "l'entorn", que no ha volgut delimitar. "Al Madrid el vam superar aviat, el Barcelona era el model que els clubs necessitaven perquè el futbol espanyol tenia molts problemes".