El Barça cau del cel

Després de tota una volta sense perdre (l’última derrota va ser a Vigo el 2 d’octubre), el Barça va sucumbir de nou a Galícia. Després de planar pel cel quatre dies arran de la gesta europea, va aterrar de nou a la Terra, topant-se amb la crua realitat que va semblar oblidar amb la seva posada en escena de Riazor: totes les victòries exigeixen un esforç.

    

 

I l’esforç que va sobrar davant el PSG va faltar davant el Deportivo, un rival al qual es donava per guanyat després de les cinc golejades que li havia endossat en les seves últimes visites. Sense la mateixa actitud, sense la mateixa voracitat, sense la mateixa intensitat, sense el mateix encert, per descomptat, el Barça va sucumbir d’una manera impròpia després de protagonitzar una gesta d’abast mundial. Comparat amb el devessall europeu, va fer el ridícul. Amb la defensa de tres, va encaixar dos gols en dos córners, quan hi havia més gent a l’àrea.

EL SEGON MIRACLE

La falta que va enviar Neymar a l’escaire de Trapp va volar a la grada des dels peus de Messi quan el Barça buscava el segon miracle de la setmana. El terratrèmol del Camp Nou amb el xiulet final es va repetir a la Corunya. El duel no era tan dramàtic, però l’afició gallega només havia celebrat sis triomfs en 27 jornades i per a ella va ser estar a la glòria enderrocar els barcelonistes, els que va creure déus per l’epopeia de la Champions. I no, són tan humans com els seus. Joselu remata tan fort com Suárez i Alex Bergantiños salta més que Alba.

    

En realitat no va ser un aterratge  del Barça. La nau va caure amb estrèpit del seu vol espacial per l’eternitat després del 6-1. Del cel va baixar de cop, arrossegat per la voluntat d’un Depor que mai es va mostrar impressionat. Al contrari; després de rebre l’empat només comparèixer del descans, en el que semblava ser una altra remuntada de les estrelles, va sortir des del darrere tan decidit i optimista com quan anava al davant en el marcador. L’última jugada va deparar un contraatac de tres blanc-i-blaus contra Ter Stegen i Alba.

UN ONZE TERRENAL

Un onze més terrenal –per no dir amb més suplents– va disposar Luis Enrique, encara agafat al 3-4-3, en el qual Sergi Roberto va exercir de lateral-interior i Denis d’interior-extrem per la dreta, mentre que la banda esquerra era completament nova: on van estar Umititi, Iniesta i Neymar, van aparèixer Alba, André Gomes i Arda. No és el mateix.

    

No és el mateix, no. Dosis menors de confiança, d’espurna, d’atreviment, de desimboltura van retallar el Barça en la proporció suficient per no crear ocasions, encara que les millors van arribar amb una colada de Gomes i una altra de Suárez, mentre per l’altra banda, Roberto i Denis buscaven semprea Messi. L’absència d’Iniesta va multiplicar la tasca de l’argentí. Quan va sortir el manxec, Leo estava fos.   

JUGADA REPETIDA

El Deportivo va cedir metres per contraatacar. Però si alguna cosa té la defensa de tres blaugrana és que el dispositiu obliga a extremar les precaucions. No obstant, Joselu va marcar quan més gent hi havia a l’àrea; en un córner. Ningú va anar a socórrer Ter Stegen en un rebuig. Poc abans havia realitzat una d’aquelles parades que salven punts. La jugada es va repetir en el 2-1: parada de Ter Stegen i gol de córner.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

    

El Barça només va reaccionar davant l’evidència que estava malament: l’hi va dir el marcador, perjudicial. Luis Enrique va intervenir per evitar que es trenqués l’embruix de dimecres, encara que Suárez va efectuar la primera reparació, la més urgent. Amb Iniesta i Rakitic el Barça va atacar amb verticalitat, però no va tornar enrere amb la mateixa constància. A Luis Enrique no li va quedar altre remei que treure l’oblidat Alcácer amb el 2-1, però va ser massa tard. El Depor no es va acomplexar com el PSG i va saber aguantar 20 minuts sense encaixar un gol en l’última i també desesperada envestida blaugrana.