Jaume Ferrer: «Que demanin perdó ells»

Jaume Ferrer Graupera podria votar diumenge per la seva pròpia absolució. L’atzar li va atorgar l’honor de ser compromissari. Però no assistirà a l’assemblea. Està molt lluny. Des del 2011, al capdavant d’una consultora catalana, va rebre l’encàrrec del Govern de Gabon de professionalitzar el futbol del país. No tan sols això: a més d’organitzar la Lliga, ha reestructurat la selecció –José Antonio Camacho és el nou entrenador– i assessora el Comitè que ha preparat la pròxima Copa d’Àfrica el mes de gener vinent.

Ferrer no va fugir, però la distància l’ha ajudat a posar distància amb l’amarga experiència viscuda. A més a més de perdre en les eleccions del 2010 liderant una candidatura continuista, la junta guanyadora els va denunciar. Una acció de responsabilitat que qualifica de «salvatjada» i que la considera «discriminatòria, injustificada i profundament injusta».

Pagant per Laporta

Entre altres raons, perquè Ferrer va saber quina era la intencionalitat real de la demanda. «Anaven darrerre de Laporta.  A més de la qüestió personal de Rosell, també volien enfonsar la carrera política de Laporta i ho hem pagat tots»», opina l’exvicepresident blaugrana. «No vull saber res d’aquesta gent», diu Ferrer des de Gabon, sense intenció ni ganes d’anar a una assemblea en què votaria, però, a favor d’un pacte. Simplement per tancar «un dels dos episodis més desagradables de la meva vida» i que no oblidarà mai.

"Anaven per Laporta. A més de la qüestió personal de Rosell volien enfonsar la seva carrera política i hem pagat tots. ¿Generositat? És com el que t'engega un tret i després vol curar-te" (Jaume Ferrer)

  «Acceptaria el pacte si la majoria dels meus excompanys hi votessin a favor, perquè no els donaria mai l’esquena», explica, sense creure’s, ni de bon tros, el gest implícit de pacificació que insinua la junta de Bartomeu. «¿Generositat? És com el que t’engega un tret i després vol curar-te. Que demanin perdó ells per tot el mal que ens han fet, encara que sigui en privat. Nosaltres no hem de demanar perdó per res».

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

La indignació de Ferrer està justificada pel coneixement que tenia del club, més enllà d’haver sigut company de junta dels quatre directius que, després, els van col·locar la soga al coll en l’assemblea del 2010. Va ser director general, gerent i vicepresident. A ell els números li sortien sempre en negre. Encara que la base de l’acció judicial fossin les presumptes pèrdues de 47,6 milions durant set anys de mandat.

«Malgrat les trampes que van fer, un jutge va dir que el nostre mandat havia generat beneficis», recorda, al·ludint a la sentència del magistrat Martínez Borrego. «Quan nosaltres vam arribar al Barça el 2003, Christanval, per exemple, no valia dos mil milions. En valia zero. I qui va firmar la devaluació va ser Rosell», vicepresident esportiu el 2003.